Diferència entre les revisions de "Mare de Deu de la Cova Santa"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Estes pelegrinacions s'inicien l'últim [[dumenge]] d'[[abril]] en [[Altura]] continuant en [[Alcubles]], [[Teresa]], etc., fins arribar a la festa de la Mare de Deu de la Cova Santa el primer [[dissabte]] de [[setembre]] quan acodixen tots els pobles de la contornada. | Estes pelegrinacions s'inicien l'últim [[dumenge]] d'[[abril]] en [[Altura]] continuant en [[Alcubles]], [[Teresa]], etc., fins arribar a la festa de la Mare de Deu de la Cova Santa el primer [[dissabte]] de [[setembre]] quan acodixen tots els pobles de la contornada. | ||
El Santuari de la Cova Santa se troba situat en els voltants del Montmayor. La cova, també coneguda com del ''Latonero'', té uns vint metros de fondària i fon utilisada com a refugi pels pastors. U d'ells degué deixar una image de la Mare de Deu, atribuïda a Fra [[Bonifaci Ferrer]], Prior General de la propera [[Cartoixa de Vall de Crist]] i germà del dominic [[Sant Vicent Ferrer]]. | |||
Un sigle més tart a un atre pastor que passava la nit en la cova se li aparegué la Mare de Deu que l'indicà a on podia trobar l'image. L'image, d'uns vint centímetros d'alt i dèu d'ample, és un baixrelleu d'[[Algep|algep]] en el que es reproduïx l'image de la Verge Maria, vella en trage de viuda, que a pesar de l'humitat existent en l'alvenc, a penes s'ha deteriorat en els últims 600 anys. | |||
En el fondo de l'alvenc existix una modesta capella dedicada a Nostra Senyora de la Cova Santa, capella construïda a finals del [[sigle XVII]] en grossos murs de selleria en la base i pinyonat en la resta. L'interior acull un retaule fet en marbre blanc i jaspi que mostra escenes associades a l'història de la Cova Santa. Representa en ell a Sant Joaquim i Santa Ana, portant de la mà a la Verge de chiqueta, tal com ho la va vore baixar Isabel Monserrate a la Cova i l'entrega d'una image per part de Fra Bonifaci Ferrer, artífex de l'image, a un pastor. | |||
Junt a la gruta, ya en l'exterior, existix una hostaleria la qual es remonta al [[sigle XVI]], allojament popular per a peregrins i lloc tradicional d'estiueig per a molt visitants. | |||
==Bibliografia== | ==Bibliografia== | ||
* | |||
* FONTELLES, Antoni i LOZANO, Mª Angels. ''Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana''. [[Grup d'Acció Valencianista]]. 1982. ISBN 84-85872-03-7 | |||
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]] | ||