Diferència entre les revisions de "Fausti Barberà" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

== Biografia ==

Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare.

Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En l'any [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare.

En [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la [[malaria]]. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia.

En l'any [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la [[malaria]]. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia.

En [[1907]] en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.

En l'any [[1907]] en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.

Entregat a la ciència, estudia el [[colera]] i el [[paludisme]], la [[vacuna]] antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la [[tuberculosis]] o I'[[hipnotisme]]. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valéncia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'[[or]] de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en [[1899]] la «Revista Valenciana de Cièncias Médicas».

Fon cavaller de !'Orde d'[[lsabel la Catòlica]], acadèmic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valéncia, en [[1893]], Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissió de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.

Fon cavaller de l'Orde d'[[lsabel la Catòlica]], acadèmic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valéncia, en l'any [[1893]], Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissió de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.

== Valencianisme ==

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 == Biografia ==
-Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare.
+Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En l'any [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare.
-En [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la [[malaria]]. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia.
+En l'any [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la [[malaria]]. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia.
-En [[1907]] en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.
+En l'any [[1907]] en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.
 Entregat a la ciència, estudia el [[colera]] i el [[paludisme]], la [[vacuna]] antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la [[tuberculosis]] o I'[[hipnotisme]]. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valéncia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'[[or]] de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en [[1899]] la «Revista Valenciana de Cièncias Médicas».
-Fon cavaller de !'Orde d'[[lsabel la Catòlica]], acadèmic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valéncia, en [[1893]], Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissió de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.
+Fon cavaller de l'Orde d'[[lsabel la Catòlica]], acadèmic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valéncia, en l'any [[1893]], Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissió de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.
 == Valencianisme ==