Diferència entre les revisions de "Alfarrasí"

m Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'
mSense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:
|superfície = 6,4 km²
|superfície = 6,4 km²
|altitut = 200 msnm
|altitut = 200 msnm
|població = 1.297 hab.
|població = 1.256 hab.
|densitat = 202,66 hab./km²
|densitat = 196,25 hab./km²
|gentilici = Alfarrasiner/a     
|gentilici = Alfarrasiner/a     
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
Llínea 35: Llínea 35:


== Història ==
== Història ==
D'orige àrap, etimològicament procedix d'''alfarrassar''. La seua conquista pel rei [[Jaume I d'Aragó]] està datada en l'any [[1244]]. El seu primer senyor fon Llorenç Rocafull. Des de [[1244]] a [[1707]] va pertànyer a la Governació de [[Xàtiva]] i depenia eclesiásticament, fins a [[1542]], de [[Benigànim]]. Fon lloc de moriscs i en la seua expulsió permaneixqué pràcticament despoblada fins a [[1625]]. A mitat de [[sigle XVIII]] fon venuda en pública subasta a la casa de ''Fuenteclara'' per a poder pagar als seus acreedors. En l'any [[1813]], els francesos instalaren un destacament militar en la partida dita [[la Bateria]]. De [[1822]] a [[1833]], en la nova distribució territorial de les [[Corts de Cadis]], formà part de la [[província de Xàtiva]].
D'orige àrap, etimològicament procedix d'''alfarrassar''. La seua conquista pel rei [[Jaume I d'Aragó]] està datada en l'any [[1244]]. El seu primer senyor fon Llorenç Rocafull. Des de [[1244]] a [[1707]] va pertànyer a la Governació de [[Xàtiva]] i depenia eclesiásticament, fins a l'any [[1542]], de [[Benigànim]]. Fon lloc de moriscs i en la seua expulsió permaneixqué pràcticament despoblada fins a [[1625]]. A mitat de [[sigle XVIII]] fon venuda en pública subasta a la casa de ''Fuenteclara'' per a poder pagar als seus acreedors. En l'any [[1813]], els francesos instalaren un destacament militar en la partida dita [[la Bateria]]. De l'any [[1822]] a l'any [[1833]], en la nova distribució territorial de les [[Corts de Cadis]], formà part de la [[província de Xàtiva]].


== Administració ==
== Administració ==
Llínea 61: Llínea 61:
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica


![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]   
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]]   
|-
|-
| align=center| 1.300 || align=center| 1.251 || align=center| 1.230 || align=center| 1.231 || align=center| 1.225 || align=center| 1.192 || align=center| 1.256 || align=center| 1.272 || align=center| 1.281 || align=center| 1.297
| align=center| 1.300 || align=center| 1.251 || align=center| 1.230 || align=center| 1.231 || align=center| 1.225 || align=center| 1.192 || align=center| 1.256 || align=center| 1.272 || align=center| 1.281 || align=center| 1.297 || align=center| 1.256
|}
|}


Llínea 78: Llínea 78:


== Festes locals ==
== Festes locals ==
*'''Festes patronals i de [[Moros i Cristians]] '''. En la segona quinzena d'agost se celebren festes al Crist de l'Agonia i a [[Sant Roc]] (patró del poble) i de la Vera Creu. En [[Pasqua]] se celebra L'[[Angelet de la corda]].
*'''Festes patronals i de [[Moros i Cristians]] '''. En la segona quinzena d'[[agost]] se celebren festes al Crist de l'Agonia i a [[Sant Roc]] (patró del poble) i de la Vera Creu. En [[Pasqua]] se celebra L'[[Angelet de la corda]].


== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
*És típic l'Arròs al Forn.  
*És típic l'[[Arròs al forn]].  
*Coca de pimentó i tomata.  
*[[Coca salada|Coca de pimentó i tomata]].  
*Pastissets de moniato.  
*[[Pasticet de moniato|Pasticets de moniato]].  
*Bunyols de carabassa.  
*[[Bunyol (gastronomia)|Bunyols de carabassa]].  
*Bollit.  
*Bollit.  
*Olla (Puchero).
*Olla (Puchero).