Diferència entre les revisions de "Andilla" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 12:

|superfície = 142,8 km²

|altitut = 895 msnm

|població = ~~325~~ hab.

|població = 322 hab.

|densitat = 2,28 hab./km²

|densitat = 2,25 hab./km²

|gentilici = Andillà/na

|llengua = [[Castellà]]

Llínea 30:

[[Image: P0069.JPG‎|thumb|Vista d'Andilla en l'iglésia parroquial de l'Assunció|left|200px]]

Situat en les vertents meridionals de la serra del mateix nom, l'extrem noroest de la [[província de Valéncia]] consta històricament de tres aldees Osset, Artaj i La Pobleta i de numerosos núcleus disseminats de població com ~~son~~ la massa gran o devesa , també coneguda com ''pardanchinos'' , les casetes dels Sepes ,la casa de la Senyora o casa de la senyora de coleto, les cases del cerrito.

Situat en les vertents meridionals de la serra del mateix nom, l'extrem noroest de la [[província de Valéncia]] consta històricament de tres aldees Osset, Artaj i La Pobleta i de numerosos núcleus disseminats de població com són la massa gran o devesa , també coneguda com ''pardanchinos'' , les casetes dels Sepes ,la casa de la Senyora o casa de la senyora de coleto, les cases del cerrito.

El terme està molt accidentat, en paisages molt abruptes i profunts barrancs. Les principals altures ~~son~~: ''Veteta'' (1.434 [[metro|m]]), ''Resinero'' (1.482 m), ''Rumbo'' (1.146 m), ''Vihuela'' (1.273 m) i ''Miravaléncia'' (1.262 m). La rambla d'Andilla recull les aigües del terme duguen-les fins al riu [[Túria]]. El clima és fret, en nevades en hivern i temperatures agradables en estiu. Els vents predominants ~~son~~ els del nort i ponent en l'hivern, i el llevant en estiu.

El terme està molt accidentat, en paisages molt abruptes i profunts barrancs. Les principals altures són: ''Veteta'' (1.434 [[metro|m]]), ''Resinero'' (1.482 m), ''Rumbo'' (1.146 m), ''Vihuela'' (1.273 m) i ''Miravaléncia'' (1.262 m). La rambla d'Andilla recull les aigües del terme duguen-les fins al riu [[Túria]]. El clima és fret, en nevades en [[hivern]] i temperatures agradables en [[estiu]]. Els vents predominants són els del nort i ponent en l'hivern, i el llevant en estiu.

La vila se troba en la vertent meridional d'un chicotet cerro.

Llínea 44:

[[Image: P0120.JPG|thumb|Restos de la muralla migeval de la localitat d'Andilla|left|200px]]

En l'[[Edat Mija]] tingué castell i estagué amurallada; hui apenes queden restos del primitiu recint.

En l'[[Edat Mija]] tingué [[castell]] i estagué amurallada; hui apenes queden restos del primitiu recint.

La zona fon molt castigada durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] de [[1936]] a [[1939]]. S'establí un front en el propenc vèrtiç de la Salada, i resultaren destruïts gran número d'edificis de la vila i del terme, ~~següent~~ esta una de les causes determinants del descens de població.

La zona fon molt castigada durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] de [[1936]] a [[1939]]. S'establí un front en el propenc vèrtiç de la Salada, i resultaren destruïts gran número d'edificis de la vila i del terme, sent esta una de les causes determinants del descens de població.

== Administració ==

Llínea 73:

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]]

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]]

|-

| align=center| 174 || align=center| 192 || align=center| 253 || align=center| 292 || align=center| 311 || align=center| 460 || align=center| 395 || align=center| 384 || align=center| 348 || align=center| 335 || align=center| 325

| align=center| 174 || align=center| 192 || align=center| 253 || align=center| 292 || align=center| 311 || align=center| 460 || align=center| 395 || align=center| 384 || align=center| 348 || align=center| 335 || align=center| 325 || align=center| 322

|}

== Economia ==

Basada en l'agricultura. Predomina el secà, en el que se cullen principalment, [[oliva|olives]], [[raïm]], [[anou|anous]] i [[armeles]]. Els [[cereal]]s se cultiven en règim de [[guaret]]. També n'hi ~~han~~ varies mines de [[caolí]].

Basada en l'agricultura. Predomina el secà, en el que se cullen principalment, [[oliva|olives]], [[raïm]], [[anou|anous]] i [[armeles]]. Els [[cereal]]s se cultiven en règim de [[guaret]]. També n'hi ha varies mines de [[caolí]].

== Monuments ==

[[Image: P0093b.JPG‎|thumb|Retaule de l'iglésia parroquial de l'Assunció d'Andilla|200px]]

* '''[[Iglésia parroquial de l'Assunció]] '''. Data del [[sigle XV]], construïda per iniciativa de [[Rodrigo de Rebolledo]], senyor d'Andilla que vivia en la cort napolitana d'[[Alfonso el Magnànim]], per lo que el temple té influencies italianes. En l'altar major n'hi han 8 quadros de [[Francisco Ribalta]], restos d'un gran retaule pintat en colaboració en [[Vicent Castelló]] en [[1622]];

* '''[[Iglésia parroquial de l'Assunció]] '''. Data del [[sigle XV]], construïda per iniciativa de [[Rodrigo de Rebolledo]], senyor d'Andilla que vivia en la cort napolitana d'[[Alfonso el Magnànim]], per lo que el temple té influencies italianes. En l'altar major n'hi han 8 quadros de [[Francisco Ribalta]], restos d'un gran retaule pintat en colaboració en [[Vicent Castelló]] en l'any [[1622]];

* '''Ermita de Santa Inés'''.

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 |superfície = 142,8 km²
 |altitut = 895 msnm
-|població = 325 hab.
+|població = 322 hab.
-|densitat = 2,28 hab./km²
+|densitat = 2,25 hab./km²
 |gentilici = Andillà/na
 |llengua = [[Castellà]]
@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 [[Image: P0069.JPG‎|thumb|Vista d'Andilla en l'iglésia parroquial de l'Assunció|left|200px]]
-Situat en les vertents meridionals de la serra del mateix nom, l'extrem noroest de la [[província de Valéncia]] consta històricament de tres aldees Osset, Artaj i La Pobleta i de numerosos núcleus disseminats de població com son la massa gran o devesa , també coneguda com ''pardanchinos'' , les casetes dels Sepes ,la casa de la Senyora o casa de la senyora de coleto, les cases del cerrito.
+Situat en les vertents meridionals de la serra del mateix nom, l'extrem noroest de la [[província de Valéncia]] consta històricament de tres aldees Osset, Artaj i La Pobleta i de numerosos núcleus disseminats de població com són la massa gran o devesa , també coneguda com ''pardanchinos'' , les casetes dels Sepes ,la casa de la Senyora o casa de la senyora de coleto, les cases del cerrito.
-El terme està molt accidentat, en paisages molt abruptes i profunts barrancs. Les principals altures son: ''Veteta'' (1.434 [[metro|m]]), ''Resinero'' (1.482 m), ''Rumbo'' (1.146 m), ''Vihuela'' (1.273 m) i ''Miravaléncia'' (1.262 m). La rambla d'Andilla recull les aigües del terme duguen-les fins al riu [[Túria]]. El clima és fret, en nevades en hivern i temperatures agradables en estiu. Els vents predominants son els del nort i ponent en l'hivern, i el llevant en estiu.
+El terme està molt accidentat, en paisages molt abruptes i profunts barrancs. Les principals altures són: ''Veteta'' (1.434 [[metro|m]]), ''Resinero'' (1.482 m), ''Rumbo'' (1.146 m), ''Vihuela'' (1.273 m) i ''Miravaléncia'' (1.262 m). La rambla d'Andilla recull les aigües del terme duguen-les fins al riu [[Túria]]. El clima és fret, en nevades en [[hivern]] i temperatures agradables en [[estiu]]. Els vents predominants són els del nort i ponent en l'hivern, i el llevant en estiu.
 La vila se troba en la vertent meridional d'un chicotet cerro.
@@ Llínea 44: / Llínea 44: @@
 [[Image: P0120.JPG|thumb|Restos de la muralla migeval de la localitat d'Andilla|left|200px]]
-En l'[[Edat Mija]] tingué castell i estagué amurallada; hui apenes queden restos del primitiu recint.
+En l'[[Edat Mija]] tingué [[castell]] i estagué amurallada; hui apenes queden restos del primitiu recint.
-La zona fon molt castigada durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] de [[1936]] a [[1939]]. S'establí un front en el propenc vèrtiç de la Salada, i resultaren destruïts gran número d'edificis de la vila i del terme, següent esta una de les causes determinants del descens de població.
+La zona fon molt castigada durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] de [[1936]] a [[1939]]. S'establí un front en el propenc vèrtiç de la Salada, i resultaren destruïts gran número d'edificis de la vila i del terme, sent esta una de les causes determinants del descens de població.
 == Administració ==
@@ Llínea 73: / Llínea 73: @@
 |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
-![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]]
+![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]]
 |-
-| align=center| 174 || align=center| 192 || align=center| 253 || align=center| 292 || align=center| 311 || align=center| 460 || align=center| 395 || align=center| 384 || align=center| 348 || align=center| 335 || align=center| 325
+| align=center| 174 || align=center| 192 || align=center| 253 || align=center| 292 || align=center| 311 || align=center| 460 || align=center| 395 || align=center| 384 || align=center| 348 || align=center| 335 || align=center| 325 || align=center| 322
 |}
 == Economia ==
-Basada en l'agricultura. Predomina el secà, en el que se cullen principalment, [[oliva|olives]], [[raïm]], [[anou|anous]] i [[armeles]]. Els [[cereal]]s se cultiven en règim de [[guaret]]. També n'hi han varies mines de [[caolí]].
+Basada en l'agricultura. Predomina el secà, en el que se cullen principalment, [[oliva|olives]], [[raïm]], [[anou|anous]] i [[armeles]]. Els [[cereal]]s se cultiven en règim de [[guaret]]. També n'hi ha varies mines de [[caolí]].
 == Monuments ==
 [[Image: P0093b.JPG‎|thumb|Retaule de l'iglésia parroquial de l'Assunció d'Andilla|200px]]
-* '''[[Iglésia parroquial de l'Assunció]] '''. Data del [[sigle XV]], construïda per iniciativa de [[Rodrigo de Rebolledo]], senyor d'Andilla que vivia en la cort napolitana d'[[Alfonso el Magnànim]], per lo que el temple té influencies italianes. En l'altar major n'hi han 8 quadros de [[Francisco Ribalta]], restos d'un gran retaule pintat en colaboració en [[Vicent Castelló]] en [[1622]];
+* '''[[Iglésia parroquial de l'Assunció]] '''. Data del [[sigle XV]], construïda per iniciativa de [[Rodrigo de Rebolledo]], senyor d'Andilla que vivia en la cort napolitana d'[[Alfonso el Magnànim]], per lo que el temple té influencies italianes. En l'altar major n'hi han 8 quadros de [[Francisco Ribalta]], restos d'un gran retaule pintat en colaboració en [[Vicent Castelló]] en l'any [[1622]];
 * '''Ermita de Santa Inés'''.