Diferència entre les revisions de "Cuba" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 431:

Des de el triumfo de la Revolucio Cubana ([[1959]]), el sistema politic de Cuba ha segut el d'una [[democracia popular]]; es dir un [[estat socialiste]] convencional, en una socialisacio (estatización i en ocasions, cooperativización) dels mijos de produccio. Per casi cinquanta anys, el país fon dirigit per [[Fidel Castre]], primer com [[primer ministre]] (1959) i despuix com president del [[Consell d'Estat de Cuba|Consell d'Estat]], el ~~maxim~~ orgue eixecutiu, i el [[Consell de Ministres]] (1976), actualment a l'envie del seu germa [[Raúl Castre]].

Des de el triumfo de la Revolucio Cubana ([[1959]]), el sistema politic de Cuba ha segut el d'una [[democracia popular]]; es dir un [[estat socialiste]] convencional, en una socialisacio (estatización i en ocasions, cooperativización) dels mijos de produccio. Per casi cinquanta anys, el país fon dirigit per [[Fidel Castre]], primer com [[primer ministre]] (1959) i despuix com president del [[Consell d'Estat de Cuba|Consell d'Estat]], el màxim orgue eixecutiu, i el [[Consell de Ministres]] (1976), actualment a l'envie del seu germa [[Raúl Castre]].

L'actual [[wikisource:es:Constitucio Socialista de la Republica de Cuba|Constitucio de Cuba]], reformada en [[2002]],<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2002/06/19/internacional/1024449506.html Mes de huit millons de cubans respalen en la seua firma el proyecte de modificacio constitucional.]</ref> establix que Cuba es un Estat socialiste de forma irrevocable, impedint qualsevol modificacio del regim socioeconómico. La Constitucio diu en el seu articul 5 que

Llínea 454:

El govern cuba, colegiat en el [[Consell de Ministres de Cuba|Consell de Ministres]] es qui ostenta les funcions eixecutives. Els seus membres son elegits pel parlament o pel Consell d'Estat, per temps indefinit i individualment (encara que en determinades dates s'han efectuat renovacions majoritaries, l'ultima el 2 de març de 2009). Està integrat pel President i el Primer Vicepresidente del Consell d'Estat, per un numero indeterminat de vicepresidentes (actualment 6), que poden ser o no ministres, el seu Secretari, el restant dels ministres i els presidents d'atres entitats en ranc de ministeri. El govern cuba sesiona en ple o selectivament en caracter semanal.

Els atres orguens superiors son el [[Tribunal Suprem Popular de Cuba|Tribunal Suprem Popular]], que encapçala el cos judicial únic de la nacio, la [[Fiscalia General de la Republica de Cuba|Fiscalia General de la Republica]], com garant de la llegalitat dels ciutadans i institucions, i la [[Contraloría General de la Republica de Cuba|Contraloría General de la Republica]], que eixercix de ~~maxim~~ orgue auditor de l'economia i les finances de l'Estat.

Els atres orguens superiors son el [[Tribunal Suprem Popular de Cuba|Tribunal Suprem Popular]], que encapçala el cos judicial únic de la nacio, la [[Fiscalia General de la Republica de Cuba|Fiscalia General de la Republica]], com garant de la llegalitat dels ciutadans i institucions, i la [[Contraloría General de la Republica de Cuba|Contraloría General de la Republica]], que eixercix de màxim orgue auditor de l'economia i les finances de l'Estat.

=== Simbologia ===

@@ Llínea 431: / Llínea 431: @@
-Des de el triumfo de la Revolucio Cubana ([[1959]]), el sistema politic de Cuba ha segut el d'una [[democracia popular]]; es dir un [[estat socialiste]] convencional, en una socialisacio (estatización i en ocasions, cooperativización) dels mijos de produccio. Per casi cinquanta anys, el país fon dirigit per [[Fidel Castre]], primer com [[primer ministre]] (1959) i despuix com president del [[Consell d'Estat de Cuba|Consell d'Estat]], el maxim orgue eixecutiu, i el [[Consell de Ministres]] (1976), actualment a l'envie del seu germa [[Raúl Castre]].
+Des de el triumfo de la Revolucio Cubana ([[1959]]), el sistema politic de Cuba ha segut el d'una [[democracia popular]]; es dir un [[estat socialiste]] convencional, en una socialisacio (estatización i en ocasions, cooperativización) dels mijos de produccio. Per casi cinquanta anys, el país fon dirigit per [[Fidel Castre]], primer com [[primer ministre]] (1959) i despuix com president del [[Consell d'Estat de Cuba|Consell d'Estat]], el màxim orgue eixecutiu, i el [[Consell de Ministres]] (1976), actualment a l'envie del seu germa [[Raúl Castre]].
 L'actual [[wikisource:es:Constitucio Socialista de la Republica de Cuba|Constitucio de Cuba]], reformada en [[2002]],<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2002/06/19/internacional/1024449506.html Mes de huit millons de cubans respalen en la seua firma el proyecte de modificacio constitucional.]</ref> establix que Cuba es un Estat socialiste de forma irrevocable, impedint qualsevol modificacio del regim socioeconómico. La Constitucio diu en el seu articul 5 que
@@ Llínea 454: / Llínea 454: @@
 El govern cuba, colegiat en el [[Consell de Ministres de Cuba|Consell de Ministres]] es qui ostenta les funcions eixecutives. Els seus membres son elegits pel parlament o pel Consell d'Estat, per temps indefinit i individualment (encara que en determinades dates s'han efectuat renovacions majoritaries, l'ultima el 2 de març de 2009). Està integrat pel President i el Primer Vicepresidente del Consell d'Estat, per un numero indeterminat de vicepresidentes (actualment 6), que poden ser o no ministres, el seu Secretari, el restant dels ministres i els presidents d'atres entitats en ranc de ministeri. El govern cuba sesiona en ple o selectivament en caracter semanal.
-Els atres orguens superiors son el [[Tribunal Suprem Popular de Cuba|Tribunal Suprem Popular]], que encapçala el cos judicial únic de la nacio, la [[Fiscalia General de la Republica de Cuba|Fiscalia General de la Republica]], com garant de la llegalitat dels ciutadans i institucions, i la [[Contraloría General de la Republica de Cuba|Contraloría General de la Republica]], que eixercix de maxim orgue auditor de l'economia i les finances de l'Estat.
+Els atres orguens superiors son el [[Tribunal Suprem Popular de Cuba|Tribunal Suprem Popular]], que encapçala el cos judicial únic de la nacio, la [[Fiscalia General de la Republica de Cuba|Fiscalia General de la Republica]], com garant de la llegalitat dels ciutadans i institucions, i la [[Contraloría General de la Republica de Cuba|Contraloría General de la Republica]], que eixercix de màxim orgue auditor de l'economia i les finances de l'Estat.
 === Simbologia ===