Diferència entre les revisions de "Ramón Menéndez Pidal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 4: Llínea 4:
 
==Biografia==
 
==Biografia==
  
Verdader iniciador de la filologia hispànica, va crear una important escola d'investigadors i crítics. Va ser discípul de M. [[Menéndez Pelayo]] en l´Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la Real Acadèmia ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l´any [[1925]].
+
Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de [[Menéndez Pelayo]] en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la [[Real Acadèmia de la Llengua|Real Acadèmia]] ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l'any [[1925]].
  
A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en [[1910]]) i de la Revista de Filologia Espanyola ([[1914]]) va propiciar el sorgiment d'una nova generació d'investigadors com Américo Castro, [[Dámaso Alonso]] o García Solalinde. Durant la [[Guerra Civil]] es va refugiar en [[Cuba]] i [[Estats Units]].
+
A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en [[1910]]) i de la Revista de Filologia Espanyola ([[1914]]) va propiciar el sorgiment d'una nova generació d'investigadors com [[Américo Castro]], [[Dámaso Alonso]] o García Solalinde. Durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] es va refugiar en [[Cuba]] i en els [[Estats Units]].
  
Menéndez Pidal va incorporar als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En ''La llegenda dels infants de Lara'' ([[1896]]) va iniciar els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el ''Poema del Cid'', cuidadosadament editat per ell entre [[1908]] i [[1911]], i en obres com ''La epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola'' (1910) i ''La Chanson de Roland i el neotradicionalismo'' ([[1959]]). El seu apreci per la figura de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], en consonància en els autors de la [[Generació del 98]], ho va portar a escriure ''L'Espanya del Cid'' ([[1929]]), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador.
+
Menéndez Pidal incorporà als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En ''La llegenda dels infants de Lara'' ([[1896]]) inicià els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el ''Poema del Cid'', cuidadosament editat per ell entre [[1908]] i [[1911]], i en obres com ''L'epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola'' (1910) i ''La Chanson de Roland i el neotradicionalismo'' ([[1959]]). El seu apreci per la figura de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], en consonància en els autors de la [[Generació del 98]], el va portar a escriure ''L'Espanya del Cid'' ([[1929]]), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador.
  
 
==Cites==
 
==Cites==

Revisió de 10:55 8 gin 2019

Ramón Menéndez Pidal

Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrit, 14 de novembre de 1968) fon un filòlec i historiador espanyol.

Biografia

Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de Menéndez Pelayo en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en 1893. Membre de la Real Acadèmia (RAE) des de 1902, va presidir esta institució a partir de l'any 1925.

A través del Centre d'Estudis Històrics (fundat en 1910) i de la Revista de Filologia Espanyola (1914) va propiciar el sorgiment d'una nova generació d'investigadors com Américo Castro, Dámaso Alonso o García Solalinde. Durant la Guerra Civil es va refugiar en Cuba i en els Estats Units.

Menéndez Pidal incorporà als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En La llegenda dels infants de Lara (1896) inicià els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el Poema del Cid, cuidadosament editat per ell entre 1908 i 1911, i en obres com L'epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola (1910) i La Chanson de Roland i el neotradicionalismo (1959). El seu apreci per la figura de Rodrigo Díaz de Vivar, en consonància en els autors de la Generació del 98, el va portar a escriure L'Espanya del Cid (1929), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador.

Cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos.
Manual elemental de gramática histórica española (Madrid, 1904).
... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en El Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes...
El idioma español en sus primeros tiempos (Madrid, 1957)

Ramón Menéndez Pidal, conta que Mio Cid, Rodrigo Díaz de Vivar, al conquistar la ciutat de Valéncia, en 1090, encarregà la vigilància i defensa de la ciutat als mossàraps que hi havien dins:

... perque foren criats en els moros i parlaven aixina com ells i sabien les seues maneres i costums.
Primera Crónica General de España que mandó componer Alfonso el Sabio.
No hay porción de España que, bajo el aspecto cultural, se iguale a Valencia en ofrecer un interés tan vario, tan alto y tan sostenido en todas las épocas de una larga historia a través de los milenios.
Ramón Menéndez Pidal

Enllaços externs

Commons