Diferència entre les revisions de "Placa tectònica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 12:

Un alvanç significatiu en el problema de la formació dels geosinclinals i les seues orogènies va ocórrer entre [[1908]] i [[1912]], quan [[Alfred Wegener]] va establir una hipòtesis que les masses continentals estaven en moviment i que s'havien fragmentat d'un supercontinent que va denominar [[Pangea]]. Tals moviments haurien deformat els sediment geosinclinals acumulats en les seues vores i originat noves cadenes montanyoses.

Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], ~~la qual cosa~~ feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres.

Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], lo que feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres.

Per mig de la teoria de la [[Tectònica de plaques]] es va explicar finalment que tots estos fenomens ([[deriva continental]], formació de cordilleres continentals i submarines) són manifestacions de processos de lliberació de la calor de l'interior de la Terra. Hi ha quatre processos a els que es deu dita calor:

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 Un alvanç significatiu en el problema de la formació dels geosinclinals i les seues orogènies va ocórrer entre [[1908]] i [[1912]], quan [[Alfred Wegener]] va establir una hipòtesis que les masses continentals estaven en moviment i que s'havien fragmentat d'un supercontinent que va denominar [[Pangea]]. Tals moviments haurien deformat els sediment geosinclinals acumulats en les seues vores i originat noves cadenes montanyoses.
-Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], la qual cosa feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres.
+Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat|gravitatòria]], lo que feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres.
 Per mig de la teoria de la [[Tectònica de plaques]] es va explicar finalment que tots estos fenomens ([[deriva continental]], formació de cordilleres continentals i submarines) són manifestacions de processos de lliberació de la calor de l'interior de la Terra. Hi ha quatre processos a els que es deu dita calor: