Diferència entre les revisions de "Real Acadèmia de Cultura Valenciana"

m Text reemplaça - ' l'historia ' a ' l'història '
Llínea 14: Llínea 14:
== Història ==
== Història ==
El [[15 de giner]] de [[1915]], de la mà del llavors president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], se fundà el [[Centre de Cultura Valenciana]]. Encara que té el seu orige en la [[Diputació de Valéncia]], l'[[Ajuntament de Valéncia]] pronte es sumà ad este proyecte. L'ajuntament cedí en l'any [[1917]] el Saló del [[Consolat de Mar]] de la [[Llonja de Valéncia]] per a ser la sèu social de l'entitat. Est edifici és una joya única del gòtic civil valencià i ha segut declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. En l'actualitat este saló s'usa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.
El [[15 de giner]] de [[1915]], de la mà del llavors president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], se fundà el [[Centre de Cultura Valenciana]]. Encara que té el seu orige en la [[Diputació de Valéncia]], l'[[Ajuntament de Valéncia]] pronte es sumà ad este proyecte. L'ajuntament cedí en l'any [[1917]] el Saló del [[Consolat de Mar]] de la [[Llonja de Valéncia]] per a ser la sèu social de l'entitat. Est edifici és una joya única del gòtic civil valencià i ha segut declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. En l'actualitat este saló s'usa encara per als actes més solemnes de l'entitat acadèmica.
En l'any 1915 edità la que pot considerar-se primera gramàtica normativa de la [[llengua valenciana]] en uns criteris moderns: la ''Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana'' redactada per [[Lluís Fullana]], en aplicació de l'acort ortogràfic firmat en [[1914]].
En [[1922]] se crea la [[Secció de Llengua i Lliteratura valencianes|Secció de Lliteratura]], que en [[1928]] adopta el nom de Secció de Llengua i Lliteratura. En l'actualitat reunix a filòlecs, escritors i experts en llengua valenciana, i actua com l'entitat normativa de referència per al [[Valencianisme|valencianisme]] llingüístic, fixant les normes ortogràfiques i gramaticals de l'idioma valencià.


Des de l'any [[1926]] l'estructura interna quedà configurada en les seccions següents:
Des de l'any [[1926]] l'estructura interna quedà configurada en les seccions següents:
*Llengua i Lliteratura
*Llengua i Lliteratura
*Etnografia i Folclor
*Etnografia i Folclor
Llínea 24: Llínea 29:


Despuix de la [[Guerra Civil]] s'agregaren tres seccions més:
Despuix de la [[Guerra Civil]] s'agregaren tres seccions més:
*Ciències Naturals
*Ciències Naturals
*Geografia del [[Regne de Valéncia]]
*Geografia del [[Regne de Valéncia]]
Llínea 29: Llínea 35:


I en [[1951]], [[1955]] i [[1959]] s'afegiren atres tres, respectivament:
I en [[1951]], [[1955]] i [[1959]] s'afegiren atres tres, respectivament:
*Conferència Club
*Conferència Club
*Cronistes del Regne de Valéncia
*Cronistes del Regne de Valéncia
Llínea 36: Llínea 43:


En l'any [[1978]] passà a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana. En [[1986]], l'acadèmia fon acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.
En l'any [[1978]] passà a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana. En [[1986]], l'acadèmia fon acceptada en l'Institut d'Espanya com una Acadèmia associada, junt en atres acadèmies d'Espanya.
La '''Real Acadèmia de Cultura Valenciana''' propongué en [[1981]] una normativa per a la llengua valenciana coneguda com a [[Normes d'el Puig]], davant de numeroses entitats i intelectuals. Esta normativa fon la primera en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la [[Generalitat Valenciana]] en dites normes, i ser usades per la pròpia [[Conselleria de Cultura]] de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del [[valencià]].


En l'any [[1991]], el rei [[Joan Carles I]], li concedí el títul de Real, per lo qual l'entitat fon reconeguda i denominada a partir de llavors Real Acadèmia de Cultura Valenciana, nom en que consta actualment en l'[[Institut d'Espanya]].
En l'any [[1991]], el rei [[Joan Carles I]], li concedí el títul de Real, per lo qual l'entitat fon reconeguda i denominada a partir de llavors Real Acadèmia de Cultura Valenciana, nom en que consta actualment en l'[[Institut d'Espanya]].


La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] propongué en [[1981]] una normativa per a la llengua valenciana coneguda com a [[Normes d'el Puig]], davant de numeroses entitats i intelectuals. Esta normativa fon la primera en tindre reconeiximent oficial, al ser publicat a l'any següent l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la [[Generalitat Valenciana]] en dites normes, i ser usades per la pròpia [[Conselleria de Cultura]] de la Generalitat Valenciana per a l'ensenyança del [[valencià]].
=== La Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia ===


=== La Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia ===
A començaments del [[sigle XX]], el Centre de Cultura Valenciana fon la gran impulsora de la Càtedra de [[idioma valencià|llengua valenciana]] en l'[[Universitat de Valéncia]]. Les seues gestions arribaren a bon fi el [[27 de giner]] de l'any [[1918]], quan en [[Lluís Fullana Mira|Pare Fullana]] oferí la seua primera lliçó.<ref>[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de [[Lo Rat Penat]], pàgina 15]</ref> El Centre de Cultura Valenciana també es distinguí pel foment de l'us de la llengua valenciana. En la sessió del 28 de novembre de 1918, a banda de patrocinar la Gramàtica del [[Pare Fullana]] o la Càtedra de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] de l' Universitat, proclamava:
A començaments del [[sigle XX]], el Centre de Cultura Valenciana fon la gran impulsora de la Càtedra de [[idioma valencià|llengua valenciana]] en l'[[Universitat de Valéncia]]. Les seues gestions arribaren a bon fi el [[27 de giner]] de l'any [[1918]], quan en [[Lluís Fullana Mira|Pare Fullana]] oferí la seua primera lliçó.<ref>[http://www.loratpenat.org/historia/685-748.pdf Historia de [[Lo Rat Penat]], pàgina 15]</ref> El Centre de Cultura Valenciana també es distinguí pel foment de l'us de la llengua valenciana. En la sessió del 28 de novembre de 1918, a banda de patrocinar la Gramàtica del [[Pare Fullana]] o la Càtedra de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] de l' Universitat, proclamava:
 
 
Llínea 47: Llínea 55:
La Càtedra fon suprimida durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i no fon restaurada despuix de la fi de la dictadura.
La Càtedra fon suprimida durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] i no fon restaurada despuix de la fi de la dictadura.


En l'actualitat, la RACV no te cap representació ni autoritat docent en l'[[Universitat de Valéncia]], a l'estar emmarcat l'estudi del [[valencià]] en esta última institució en la seua llicenciatura de filologia catalana, donada la forta catalanisació i politisació de l'Universitat des de finals de la década dels [[anys 60]] fins a l'actualitat.
En l'actualitat, la RACV no te cap representació ni autoritat docent en l'[[Universitat de Valéncia]], a l'estar emmarcat l'estudi del [[valencià]] en esta última institució en la seua llicenciatura de filologia catalana, donada la forta catalanisació i politisació de l'Universitat des de finals de la década dels [[anys 60]] del [[sigle XX]] fins a l'actualitat.


==Funció normativa: autoritat llingüística del valencià==
==Funció normativa: autoritat llingüística del valencià==