Diferència entre les revisions de "Portaavions" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió|avions]] de combat. És una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.

Navegant en les aigües internacionals, seguix seent en efect independent de tota soberania territorial. Per a numeroses marines, els portaavions ~~son~~ de gran importancia. Són verdaderes ciutats flotants, embarcant varies decenes d'avions i d'[[helicopter|helicopters]] de combat, ademés de varis millars de mariners. El seu manteniment és cada vegada més compleix i costós.

Navegant en les aigües internacionals, seguix seent en efect independent de tota soberania territorial. Per a numeroses marines, els portaavions són de gran importancia. Són verdaderes ciutats flotants, embarcant varies decenes d'avions i d'[[helicopter|helicopters]] de combat, ademés de varis millars de mariners. El seu manteniment és cada vegada més compleix i costós.

== Descripcio ==

Llínea 27:

Atres països, com [[Alemanya]], cometeren el gran error de no incloure portaavions en la seua flota. [[Italia]] va cometre el mateix error per la creença de [[Mussolini]] de que la peninsula italiana era un gran portaavions en el centre del [[mar Mediterraneu]]. Les ventages del portaavions foren demostrades al començament de la [[Segona Guerra Mundial]] pels britanics, quan el portaavions HMS Illustrious (R87) llançà el [[11 de novembre]] de [[1940]], a 170 milles de la flota italiana anclada en Tarento, un grup de 21 biplans Swordfish armats en torpedos. Eixes biplans, afonaren un acorassat i danyaren graument uns atres dos, mentres els britanics perdien dos avions per la defensa antiaerea.

El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu ~~avis~~ als estrategues navals de que sense portaavions era impossible guanyar una guerra naval.

El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avís als estrategues navals de que sense portaavions era impossible guanyar una guerra naval.

Despuix de la destrucció del poder aeronaval japones en la [[batalla de Midway]], l’enorm capacitat industrial nortamericana impusà, construïnt decenes de portaavions que aniquilaren completament a la poderosa flota japonesa, terminant la guerra en els jagantescs portaavions de la classe Midway. Ya no se construirien més acorassats, el poder del portaavions era indiscutible.

Llínea 37:

Els últims grans portaavions de propulsió convencional se construïren en la década dels [[anys 1960]], la classe Kitty Hawk i l’unic construït de la classe [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat.

En [[1960]] es terminà l’Enterprise, el primer portaavions nuclear del mon. La propulsió nuclear era l’unica forma d’assegurar el suministre de vapor i energía per als catapultes i ascensors de naus cada vegada mayors. Finalment, en els [[anys 1970]] es començà a construïr el primer portaavions de la classe Nimitz, classe que disposa de 4 catapultes i ascensore, en un desplaçament de 97.000 t, portant 85 avions de combat. En temps de guerra poden portar més de 100 avions de combat depenent tipo i cantitat de cada avió.

En l'any [[1960]] es terminà l’Enterprise, el primer portaavions nuclear del mon. La propulsió nuclear era l’unica forma d’assegurar el suministre de vapor i energía per als catapultes i ascensors de naus cada vegada mayors. Finalment, en els [[anys 1970]] es començà a construïr el primer portaavions de la classe Nimitz, classe que disposa de 4 catapultes i ascensore, en un desplaçament de 97.000 t, portant 85 avions de combat. En temps de guerra poden portar més de 100 avions de combat depenent tipo i cantitat de cada avió.

== Equipament ==

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió|avions]] de combat. És una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.
-Navegant en les aigües internacionals, seguix seent en efect independent de tota soberania territorial. Per a numeroses marines, els portaavions son de gran importancia. Són verdaderes ciutats flotants, embarcant varies decenes d'avions i d'[[helicopter|helicopters]] de combat, ademés de varis millars de mariners. El seu manteniment és cada vegada més compleix i costós.
+Navegant en les aigües internacionals, seguix seent en efect independent de tota soberania territorial. Per a numeroses marines, els portaavions són de gran importancia. Són verdaderes ciutats flotants, embarcant varies decenes d'avions i d'[[helicopter|helicopters]] de combat, ademés de varis millars de mariners. El seu manteniment és cada vegada més compleix i costós.
 == Descripcio ==
@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 Atres països, com [[Alemanya]], cometeren el gran error de no incloure portaavions en la seua flota. [[Italia]] va cometre el mateix error per la creença de [[Mussolini]] de que la peninsula italiana era un gran portaavions en el centre del [[mar Mediterraneu]]. Les ventages del portaavions foren demostrades al començament de la [[Segona Guerra Mundial]] pels britanics, quan el portaavions HMS Illustrious (R87) llançà el [[11 de novembre]] de [[1940]], a 170 milles de la flota italiana anclada en Tarento, un grup de 21 biplans Swordfish armats en torpedos. Eixes biplans, afonaren un acorassat i danyaren graument uns atres dos, mentres els britanics perdien dos avions per la defensa antiaerea.
-El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avis als estrategues navals de que sense portaavions era impossible guanyar una guerra naval.
+El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avís als estrategues navals de que sense portaavions era impossible guanyar una guerra naval.
 Despuix de la destrucció del poder aeronaval japones en la [[batalla de Midway]], l’enorm capacitat industrial nortamericana impusà, construïnt decenes de portaavions que aniquilaren completament a la poderosa flota japonesa, terminant la guerra en els jagantescs portaavions de la classe Midway. Ya no se construirien més acorassats, el poder del portaavions era indiscutible.
@@ Llínea 37: / Llínea 37: @@
 Els últims grans portaavions de propulsió convencional se construïren en la década dels [[anys 1960]], la classe Kitty Hawk i l’unic construït de la classe [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat.
-En [[1960]] es terminà l’Enterprise, el primer portaavions nuclear del mon. La propulsió nuclear era l’unica forma d’assegurar el suministre de vapor i energía per als catapultes i ascensors de naus cada vegada mayors. Finalment, en els [[anys 1970]] es començà a construïr el primer portaavions de la classe Nimitz, classe que disposa de 4 catapultes i ascensore, en un desplaçament de 97.000 t, portant 85 avions de combat. En temps de guerra poden portar més de 100 avions de combat depenent tipo i cantitat de cada avió.
+En l'any [[1960]] es terminà l’Enterprise, el primer portaavions nuclear del mon. La propulsió nuclear era l’unica forma d’assegurar el suministre de vapor i energía per als catapultes i ascensors de naus cada vegada mayors. Finalment, en els [[anys 1970]] es començà a construïr el primer portaavions de la classe Nimitz, classe que disposa de 4 catapultes i ascensore, en un desplaçament de 97.000 t, portant 85 avions de combat. En temps de guerra poden portar més de 100 avions de combat depenent tipo i cantitat de cada avió.
 == Equipament ==