Diferència entre les revisions de "Guadasséquies" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 12:

|superfície = 3'3 km²

|altitut = 180 msnm

|població = ~~439~~ hab.

|població = 444 hab.

|densitat = 133,03 hab./km²

|gentilici = vorassequià/ana

Llínea 34:

==Història==

En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de gerres de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.

En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de [[gerra|gerres]] de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.

[[Image: 2949269.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]

No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en l'any [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[sigle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[sigle XIX]].

Llínea 65:

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]]

Llínea 72:

Llínea 71:

|}

El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].

El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].

==Economia==

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 |superfície = 3'3 km²
 |altitut = 180 msnm
-|població = 439 hab.
+|població = 444 hab.
 |densitat = 133,03 hab./km²
 |gentilici = vorassequià/ana
@@ Llínea 34: / Llínea 34: @@
 ==Història==
-En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de gerres de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
+En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de [[gerra|gerres]] de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
 [[Image: 2949269.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]
 No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en l'any [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[sigle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[sigle XIX]].
@@ Llínea 65: / Llínea 65: @@
 !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 |-
 ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]    !! [[2006]]    !! [[2018]]
@@ Llínea 72: / Llínea 71: @@
 |}
-El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].
+El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].
 ==Economia==