Diferència entre les revisions de "Bernat Artola"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular. | En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular. | ||
Tinc un veí sabater | |||
que du les sabates tortes | |||
puix l'home és tan malfainer, | |||
que's passa les hores mortes | |||
a la porta del carrer. | |||
Estant a la llum del dia | |||
el mon em s'ha fet de nit, | |||
perque una chica m'ha dit | |||
que ni en pintura em volia. | |||
* Del seu llibre ''A l'ombra del Campanar'' (1945). | |||
== Cites == | == Cites == | ||