Diferència entre les revisions de "Isabel de Villena"
mSense resum d'edició |
|||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
La reina Maria es | La reina Maria es feu càrrec d'ella des dels quatre anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que rodejaren a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] professà en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada abadesa en [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a sa mort.<br /> | ||
'''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la | '''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porta a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, a soles s'ha conservat una sola obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la ''[[Vita Christi]]'' (Vida de Crist), gràcies a l'intervenció pòstuma de la seua successora, sor [[Aldonça de Montsoriu]], que publicà la primera edició que veu la llum en [[Valéncia]] en [[1497]]. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que escrigué diversos tractats i una obra mística, el ''Speculum Animae'' (Espill de l'Ànima), del que la darrera notícia data de l'any [[1761]], pero que hui està perduda. | ||
En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel | En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel tingué ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi'' una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill. | ||
Uns atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedicà la traducció de l'''Imitació de Jesuchrist'', lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la rodejaren. | |||
==Sobre l'obra== | ==Sobre l'obra== | ||
La Vita Christi naix com un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que | La Vita Christi naix com a un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que es coneix com a [[Sigle d'Or Valencià]]. Els crítics i estudiosos l'han vista com a un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dònes. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia d'aquell temps. | ||
L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon signat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar a soles en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també estigué influenciada per son pare, perque com a gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'iglésia, aixina com l'exaltament de la dòna. | |||
L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon | |||
==Cites== | ==Cites== | ||