Diferència entre les revisions de "Fonètica del valencià"
| Llínea 190: | Llínea 190: | ||
===Harmonia vocàlica=== | ===Harmonia vocàlica=== | ||
[[Archiu:Harmonització vocàlica al valencià.png|miniaturadeimagen|Mapa que mostra els llocs on hi ha harmonia vocàlica i de quina classe es dona (en català)]] | |||
L'harmonia vocàlica és un procés complex que succeïx en gran part del domini llingüístic. És un fenomen que consistix a pronunciar la vocal [a] final àtona com si fora una [ɛ] o una [ɔ]. Poder hi haure cinc classes d'harmonia vocàlica, depenent de la zona: | |||
# Pronunciar totes les [a] finals àtones com si foren [ɛ]: casa ['ka.zɛ], dona ['dɔ.nɛ], terra ['tɛ.rɛ]. | |||
# Pronunciar totes les [a] finals àtones com si foren [ɔ]: casa ['ka.zɔ], dona ['dɔ.nɔ], terra ['tɛ.rɔ]. | |||
# Pronunciar les [a] finals àtones com a [ɛ] solament si en la sílaba anterior hi ha una [ɛ]: casa ['ka.za], dona ['dɔ.na], terra ['tɛ.rɛ]. | |||
# Pronunciar les [a] finals àtones com a [ɔ] solament si en la sílaba anterior hi ha una [ɔ]: casa ['ka.za], dona ['dɔ.nɔ], terra ['tɛ.ra]. | |||
# Pronunciar les [a] finals àtones com a [ɛ] si en la sílaba anterior hi ha una [ɛ], i com a [ɔ] si hi ha una [ɔ]: casa ['ka.za], dona ['dɔ.nɔ], terra ['tɛ.rɛ]. | |||
Si bé és un fenomen molt estés i és difícil d'evitar per als parlants que el tenen, convé evitar-lo en valencià estàndart, que sempre pronuncia la [a] final com s'escriu. | Si bé és un fenomen molt estés i és difícil d'evitar per als parlants que el tenen, convé evitar-lo en valencià estàndart, que sempre pronuncia la [a] final com s'escriu. | ||