Diferència entre les revisions de "Madagascar" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 143:

En l'any [[2007]], Madagascar té una població de 19.448.000 habitants. L'esperança de vida és de 62 anys. La mija de fills per dòna és de 5,24. El 68,9% de la població està alfabetisada.

La població malgaja és predominantment una mescla d'orige [[Polinèsia|polinesi]] i [[África|africà]]. Investigacions recents sugerixen que l'illa estigué deshabitada fins a l'arribada de navegants polinesis, aproximadament en el [[sigle I]] de la nostra era, a través del sur de l'[[Índia]] i de l'est d'Àfrica, d'on adquirien esposes i esclaus africans. Migracions posteriors tant del Pacífic com d'Àfrica, consolidaren esta original mescla, i varen sorgir 18 grups tribals diferents. Els traços polinesis són més predominants en les persones que habiten en la part central de l'illa, els [[Merina]] (3 millons de persones) i els Betsileo (2 millons). Els habitants de les costes són d'orige africà.

La població malgaja és predominantment una mescla d'orige [[Polinèsia|polinesi]] i [[África|africà]]. Investigacions recents sugerixen que l'illa estigué deshabitada fins a l'arribada de navegants polinesis, aproximadament en el [[sigle I]] de la nostra era, a través del sur de l'[[Índia]] i de l'est d'Àfrica, d'a on adquirien esposes i esclaus africans. Migracions posteriors tant del Pacífic com d'Àfrica, consolidaren esta original mescla, i varen sorgir 18 grups tribals diferents. Els traços polinesis són més predominants en les persones que habiten en la part central de l'illa, els [[Merina]] (3 millons de persones) i els Betsileo (2 millons). Els habitants de les costes són d'orige africà.

Els grups costers més grans són els [[Betsimisaraka]] (1,5 millons) i els [[Tsimihety]] i [[Sakalava]] (700.000 persones cada un).

@@ Llínea 143: / Llínea 143: @@
 En l'any [[2007]], Madagascar té una població de 19.448.000 habitants. L'esperança de vida és de 62 anys. La mija de fills per dòna és de 5,24. El 68,9% de la població està alfabetisada.
-La població malgaja és predominantment una mescla d'orige [[Polinèsia|polinesi]] i [[África|africà]]. Investigacions recents sugerixen que l'illa estigué deshabitada fins a l'arribada de navegants polinesis, aproximadament en el [[sigle I]] de la nostra era, a través del sur de l'[[Índia]] i de l'est d'Àfrica, d'on adquirien esposes i esclaus africans. Migracions posteriors tant del Pacífic com d'Àfrica, consolidaren esta original mescla, i varen sorgir 18 grups tribals diferents. Els traços polinesis són més predominants en les persones que habiten en la part central de l'illa, els [[Merina]] (3 millons de persones) i els Betsileo (2 millons). Els habitants de les costes són d'orige africà.
+La població malgaja és predominantment una mescla d'orige [[Polinèsia|polinesi]] i [[África|africà]]. Investigacions recents sugerixen que l'illa estigué deshabitada fins a l'arribada de navegants polinesis, aproximadament en el [[sigle I]] de la nostra era, a través del sur de l'[[Índia]] i de l'est d'Àfrica, d'a on adquirien esposes i esclaus africans. Migracions posteriors tant del Pacífic com d'Àfrica, consolidaren esta original mescla, i varen sorgir 18 grups tribals diferents. Els traços polinesis són més predominants en les persones que habiten en la part central de l'illa, els [[Merina]] (3 millons de persones) i els Betsileo (2 millons). Els habitants de les costes són d'orige africà.
 Els grups costers més grans són els [[Betsimisaraka]] (1,5 millons) i els [[Tsimihety]] i [[Sakalava]] (700.000 persones cada un).