Diferència entre les revisions de "Expulsió dels moriscs del Regne de Valéncia"
m Text reemplaça - ' d´' a ' d'' |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia. | També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia. | ||
Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell | Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d'Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''. | ||
Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple | Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d'això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en l'any [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells. | ||
==Decret d'expulsió== | ==Decret d'expulsió== | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien. | Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien. | ||
Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig | Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig d'avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d'expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar d'açò, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes. | ||
L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc. | L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc. | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
==Conseqüències de l'expulsió== | ==Conseqüències de l'expulsió== | ||
El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l´any [[1609]] una població estimada | El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l´any [[1609]] una població estimada d'entre 350.000 i 400.000 habitants, dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs, que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en l´economia i es tardaria prop d'un [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional. | ||
Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà: | Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà: | ||