Diferència entre les revisions de "Formage"
mSense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Hartkaese HardCheeses.jpg|thumb|200px|Formages]] | [[Image:Hartkaese HardCheeses.jpg|thumb|200px|Formages]] | ||
Se definix '''formage''' al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la [[llet]] (a través de l'acció del | Se definix '''formage''' al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la [[llet]] (a través de l'acció del qual o atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del [[Sèrum|sèrum]]. | ||
Les llets que s'usen habitualment són les de [[vaca]] (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, [[cabra]] o [[ovella]] (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfala i en atres casos de [[gamell|gamella]]. | Les llets que s'usen habitualment són les de [[vaca]] (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, [[cabra]] o [[ovella]] (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de [[Búfal|búfala]] i en atres casos de [[gamell|gamella]]. | ||
El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]) usa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra. | El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]), usa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra. | ||
El greix de la llet és el nutrient que més influïx en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greix, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixós dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final. | El greix de la llet és el nutrient que més influïx en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greix, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixós dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final. | ||
== Classificació == | |||
Encara que existixen diverses formes de classificar els formages, estes són algunes de les més habituals: | |||
* Pel tipo de llet: | |||
- De vaca | |||
- D'ovella | |||
- De cabra | |||
- Mescla dels anteriors | |||
* Per la seua maduració: | |||
- Fresc, el formage està llest una volta fabricat, sense necessitat de temps de maduració. | |||
- Blanc pasteurisat, tampoc requerix maduració. És el formage fresc que s'ha pasteurisat el coàgul obtingut. | |||
- Madurat, despuix de la seua elaboració se requerix un temps de maduració, segons la qual els diferenciem entre Tendres (maduració mínima de 7 dies), Semicurat (35 dias), Curat (105 dies), Vell (180 dies) i més Vell (270 dies). | |||
- Madurat en verdets, la maduració se pot produir en l'interior del formage, en la superfície o en abdós parts. | |||
* Pel seu procés de coagulació: | |||
- Àcit | |||
- Mixte, molt àcit i poc enzimàtic | |||
- Mixte, poc àcit i molt enzimàtic | |||
- Enzimàtic | |||
* Pel seu contingut en greix: | |||
- Formage desnatat (0% - 10%) | |||
- Formage semidesnatat (10% - 25%) | |||
- Formage semigreix (25% - 45%) | |||
- Formage greix (45% - 60%) | |||
- Formage extragreix (més del 60%) | |||
* Per la regió d'orige: | |||
- En Denominació d'Orige Protegida (DOP): se marquen en el logo específic DOP. Són formages que tenen unes característiques que només se donen en un entorn natural i gràcies als productors de la zona a la que estan associats, en la que ha de desenrollar-se per complet el seu procés de producció del producte. | |||
- En Indicació Geogràfica Protegida (IGP): Indica que el formage té unes característiques específiques d'una zona determinada, al menys, una de les seues etapes del seu procés d'elaboració. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 18:52 1 maig 2019
Se definix formage al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la llet (a través de l'acció del qual o atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del sèrum.
Les llets que s'usen habitualment són les de vaca (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, cabra o ovella (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfala i en atres casos de gamella.
El formage de Cabrales (Principat d'Astúries, Espanya), usa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra.
El greix de la llet és el nutrient que més influïx en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greix, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixós dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final.
Classificació
Encara que existixen diverses formes de classificar els formages, estes són algunes de les més habituals:
- Pel tipo de llet:
- De vaca - D'ovella - De cabra - Mescla dels anteriors
- Per la seua maduració:
- Fresc, el formage està llest una volta fabricat, sense necessitat de temps de maduració. - Blanc pasteurisat, tampoc requerix maduració. És el formage fresc que s'ha pasteurisat el coàgul obtingut. - Madurat, despuix de la seua elaboració se requerix un temps de maduració, segons la qual els diferenciem entre Tendres (maduració mínima de 7 dies), Semicurat (35 dias), Curat (105 dies), Vell (180 dies) i més Vell (270 dies). - Madurat en verdets, la maduració se pot produir en l'interior del formage, en la superfície o en abdós parts.
- Pel seu procés de coagulació:
- Àcit - Mixte, molt àcit i poc enzimàtic - Mixte, poc àcit i molt enzimàtic - Enzimàtic
- Pel seu contingut en greix:
- Formage desnatat (0% - 10%) - Formage semidesnatat (10% - 25%) - Formage semigreix (25% - 45%) - Formage greix (45% - 60%) - Formage extragreix (més del 60%)
- Per la regió d'orige:
- En Denominació d'Orige Protegida (DOP): se marquen en el logo específic DOP. Són formages que tenen unes característiques que només se donen en un entorn natural i gràcies als productors de la zona a la que estan associats, en la que ha de desenrollar-se per complet el seu procés de producció del producte.
- En Indicació Geogràfica Protegida (IGP): Indica que el formage té unes característiques específiques d'una zona determinada, al menys, una de les seues etapes del seu procés d'elaboració.
