Diferència entre les revisions de "Paterna"
m Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que ' |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|[[Palau dels Comtes de Villapaterna]], sèu de l'Ajuntament]] | [[File:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|[[Palau dels Comtes de Villapaterna]], sèu de l'Ajuntament]] | ||
'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]] a 5 quilómetros al nortoest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del riu [[Túria]]. La seua població en l'any [[ | '''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]] a 5 quilómetros al nortoest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del riu [[Túria]]. La seua població en l'any [[2018]] era de 69.156 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Història == | == Història == | ||
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al [[Neolític]] i [[Edat de Bronze]] i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu [[Túria]] que permetia l'abastiment d'[[aigua]]. També en La Vallesa i Despeñaperros varen deixar vestigi els [[iber]]s, on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes. | Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al [[Neolític]] i [[Edat de Bronze]] i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu [[Túria]] que permetia l'abastiment d'[[aigua]]. També en La Vallesa i Despeñaperros varen deixar vestigi els [[iber]]s, a on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes. | ||
La documentació relativa a l'arribada dels [[Imperi romà|romans]] es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en [[Valéncia|Valentia]], [[Lliria|Edeta]] i [[Sagunt|Saguntum]]. Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a [[Massamagrell]], per lo que es pensa que podria arribar fins a [[Sagunt]], antiga seu romana. | La documentació relativa a l'arribada dels [[Imperi romà|romans]] es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en [[Valéncia|Valentia]], [[Lliria|Edeta]] i [[Sagunt|Saguntum]]. Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable [[llatí]] “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a [[Massamagrell]], per lo que es pensa que podria arribar fins a [[Sagunt]], antiga seu romana. | ||
En [[febrer]] de l'any [[2009]] l'excavació d'una parcela a on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[sigle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que donà un bolcada total a l'història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de Valéncia fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html] | |||
En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El [[10 d'abril]] de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el [[sigle XVI]] s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En [[1436]] [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp. | En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'[[arròs]] i els [[tarongers]]. El [[10 d'abril]] de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'[[alqueria]] de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el [[sigle XVI]] s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En l'any [[1436]] [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp. | ||
L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]]. En el [[sigle XIX]] l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix sigle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta ([[22 d'abril]] de [[1888]]), formant part de la llínea [[Valéncia]]-[[Llíria]], que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció. | L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]]. En el [[sigle XIX]] l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix sigle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta ([[22 d'abril]] de [[1888]]), formant part de la llínea [[Valéncia]]-[[Llíria]], que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
Paterna en al voltant de 3.505 habitants en [[1900]]. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys [[1950]] i [[1970]] en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població. | Paterna en al voltant de 3.505 habitants en [[1900]]. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys [[1950]] i [[1970]] en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població. | ||
El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. | El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. En [[decembre]] de l'any [[2007]], el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens) | ||
La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones. | La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones. | ||
{| align="center" | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
|- | |||
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2018]] | ||
|- | |- | ||
| align=center| 3.509 || align=center| 3.781 || align=center| 5.042 || align=center| 6.353 || align=center| 10.008 || align=center| 11.724 || align=center| 16.951 || align=center| 22.944 || align=center| 34.425 || align=center| 42.855 || align=center| 47.498 || align=center| 54.560 || align=center| 57.343 || align=center| 59.043 || align=center| 61.941 | | align=center| 3.509 || align=center| 3.781 || align=center| 5.042 || align=center| 6.353 || align=center| 10.008 || align=center| 11.724 || align=center| 16.951 || align=center| 22.944 || align=center| 34.425 || align=center| 42.855 || align=center| 47.498 || align=center| 54.560 || align=center| 57.343 || align=center| 59.043 || align=center| 61.941 || align=center| 69.156 | ||
|} | |} | ||
| Llínea 82: | Llínea 84: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. | El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. L'indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%. | ||
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia. | Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia. | ||
| Llínea 121: | Llínea 123: | ||
=== Ceràmica de Paterna === | === Ceràmica de Paterna === | ||
[[File:Façana Museu de Ceràmica de Paterna.jpg|thumb|250px|Frontera del Museu de Ceràmica de Paterna]] | [[File:Façana Museu de Ceràmica de Paterna.jpg|thumb|250px|Frontera del Museu de Ceràmica de Paterna]] | ||
En | En l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com [[Terol]] o [[Manises]], arribant a distribuir-se per tot el [[Mediterràneu]]. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques. | ||
El socarrat ([[sigle XV]]) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres. | El socarrat ([[sigle XV]]) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres. | ||
Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el [[Museu Arqueològic Nacional]] ([[Madrit]]) i en atres de [[Valéncia]], [[Barcelona]], [[Paris]], [[Londres]] o [[Nova York]]. | Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el [[Museu Arqueològic Nacional]] ([[Madrit]]) i en atres de [[Valéncia]], [[Barcelona]], [[Paris]], [[Londres]] o [[Nova York]]. | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: [[paella]], [[arròs|arrossos]] i verdures, destaca el | Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: [[paella]], [[arròs|arrossos]] i verdures, destaca el [[cachap]]: dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna. | ||
== Festes == | == Festes == | ||
| Llínea 140: | Llínea 142: | ||
==Fets rellevants== | ==Fets rellevants== | ||
* El [[5 de setembre]] de [[1909]], [[Joan Oliver]], dit com "el volaoret", va | * El [[5 de setembre]] de [[1909]], [[Joan Oliver]], dit com "el volaoret", va despegar en un [[aeroplà]] de 200 quilos en els terrenys militars de [[Paterna]] ([[Valéncia]]), va conseguir recórrer 50 metros suspés en l'aire i aterrar. L'aparell va tindre un cost de 20.000 de les [[pesseta|pessetes]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090620/horta/paterna-corona-como-cuna-20090620.html Paterna se corona como cuna de la aviación]</ref> | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||