L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Quart de Poblet"

← Edició anteriorEdició següent →
desferJose2 (Discussió | contribucions)
Administradors
158 468 edicions
VisualWikitext
m Text reemplaça - ' seguent ' a ' següent '
mSense resum d'edició
Llínea 13: Llínea 13:
|superfície = 19.6 km²
|superfície = 19.6 km²
|altitut = 40 msnm
|altitut = 40 msnm
|població = 25.499 hab.
|població = 24.536 hab.
|densitat = 1.300 hab./km²
|densitat = 1.251,83 hab./km²
|gentilici = Quarter/a o Quarteny/a
|gentilici = Quarter/a o Quarteny/a
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
Llínea 23: Llínea 23:
|notes =  
|notes =  
}}
}}
'''Quart de Poblet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i en la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]]. Conta en 25.499 habitants ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] [[2009]]).
'''Quart de Poblet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]] i en la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]]. Conta en 24.536 habitants ([[INE]] [[2018]]).


== Geografia ==
== Geografia ==
Situat entre [[L'Horta Sur]] valenciana. La superfície del [[municipi]] es completament plana. El riu [[Túria]] creua el [[municipi]] pel nort; per l'oest circula la [[Rambla del Poyo]]. El clima es [[clima mediterràneu|mediterràneu]], en pluges en primavera d'hivern i primavera; els vents dominants son els de l'oest i de l'est.
Situat entre [[L'Horta Sur]] valenciana. La superfície del [[municipi]] és completament plana. El [[riu Túria]] creua el [[municipi]] pel nort; per l'oest circula la [[Rambla del Poyo]]. El clima es [[clima mediterràneu|mediterràneu]], en pluges en primavera d'hivern i primavera; els vents dominants són els de l'oest i de l'est.
 
Es pot accedir ad esta localitat per mig de les llínees 3 i 5 de [[MetroValencia]] i per mig dels autobusos de la llínea 150 de [[Metrobús]].
Es pot accedir ad esta localitat per mig de les llínees 3 i 5 de [[MetroValencia]] i per mig dels autobusos de la llínea 150 de [[Metrobús]].


Llínea 32: Llínea 33:
Les principals arteries de tràfic rodat situades a l'oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]] solquen el [[municipi]] de [[Quart de Poblet]]. Aixina, tant el centre urbà com els numerosos polígons industrials estan conectats per [[autovia]] en municipis del voltant i atres carreteres de gran capacitat.
Les principals arteries de tràfic rodat situades a l'oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]] solquen el [[municipi]] de [[Quart de Poblet]]. Aixina, tant el centre urbà com els numerosos polígons industrials estan conectats per [[autovia]] en municipis del voltant i atres carreteres de gran capacitat.
* L'autovia [[Autovia del Este|A-3/E-901]] [[Madrit]]-[[Valéncia]] o ''[[Autovia del Este]] '' -antiga [[N-III]]- discorre llongitudinalment al sur de [[Quart de Poblet]] i proporciona tres accessos, u dels quals enllaça en el [[aeroport de Manises|aeroport]].
* L'autovia [[Autovia del Este|A-3/E-901]] [[Madrit]]-[[Valéncia]] o ''[[Autovia del Este]] '' -antiga [[N-III]]- discorre llongitudinalment al sur de [[Quart de Poblet]] i proporciona tres accessos, u dels quals enllaça en el [[aeroport de Manises|aeroport]].
* L'[[Autopistes d'Espanya|autovia]] [[V-30]] de circumvalació, paralela a la nova marge del riu [[Túria]], traça una llínea diagonal entre el noroest i el surest de la localitat, mentres que la carretera [[V-11]] servix a [[Quart de Poblet]] i la conecta en la terminal del [[aeroport de Valéncia]]. Atres carreteres locals, com la CV-408 i la [[CV-31]], servixen de nexe, encara fragmentat per les instalacions industrials, en núcleus veïnals.
* L'[[Autopistes d'Espanya|autovia]] [[V-30]] de circumvalació, paralela a la nova marge del riu Túria, traça una llínea diagonal entre el noroest i el surest de la localitat, mentres que la carretera [[V-11]] servix a Quart de Poblet i la conecta en la terminal del [[aeroport de Valéncia]]. Atres carreteres locals, com la CV-408 i la [[CV-31]], servixen de nexe, encara fragmentat per les instalacions industrials, en núcleus veïnals.


L'[[Estació de Quart de Poblet|estació de ferrocarril]] de [[Renfe Operadora]], en la antiga '''[[Llínea C-4 (Cercanies Valéncia)|llínea C-4]] [[Valéncia]]-[[Estació del Nort (Valéncia)|Nort]] - [[Ribarroja del Túria]] ''' fon adaptada a llínea 5 de [[FGV|Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]] inaugurant-se el dia 18 d'abril de [[2007]] un nou tram conectant [[Quart de Poblet]] en la ret del [[MetroValencia|Metro de Valéncia]].
L'[[Estació de Quart de Poblet|estació de ferrocarril]] de [[Renfe Operadora]], en l'antiga '''[[Llínea C-4 (Cercanies Valéncia)|llínea C-4]] [[Valéncia]]-[[Estació del Nort (Valéncia)|Nort]] - [[Ribarroja del Túria]] ''' fon adaptada a llínea 5 de [[FGV|Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]] inaugurant-se el dia [[18 d'abril]] de [[2007]] un nou tram conectant [[Quart de Poblet]] en la ret del [[MetroValencia|Metro de Valéncia]].


Ademés, diverses llínees de Metrobús conecten [[Quart de Poblet]] en [[Valéncia]] i atres localitats (vore enllaços).
Ademés, diverses llínees de Metrobús conecten [[Quart de Poblet]] en [[Valéncia]] i atres localitats (vore enllaços).
Llínea 45: Llínea 46:


=== Localitats limítrofes ===
=== Localitats limítrofes ===
El terme municipal de [[Quart de Poblet]] llimita en les localitats de  
El terme municipal de Quart de Poblet llimita en les localitats de  
[[Aldaya]], [[Chirivella]], [[Chiva]], [[Manises]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Ribarroja del Túria]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
[[Aldaya]], [[Chirivella]], [[Chiva]], [[Manises]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Ribarroja del Túria]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].


== Història ==
== Història ==
[[Quart de Poblet]] és provablement de fundació romana. Ya el historiador [[Euriclidión]] descriu en la seua obra com els veïns de ''Quartum'' ajudaren a l'eixèrcit de [[Aníbal Barca|Aníbal]] al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí ''quartum miliarium'', que fa alusió a la distancia que lo separa de [[Valéncia]]. Com vestigis d'aquella época perviven restes del pont romà i l'[[Aqueducte Els Arquetes]].  
Quart de Poblet és provablement de fundació romana. Ya el historiador [[Euriclidión]] descriu en la seua obra com els veïns de ''Quartum'' ajudaren a l'eixèrcit de [[Aníbal Barca|Aníbal]] al quedar paralisat pel riu. El seu nom te orige en el terme llatí ''quartum miliarium'', que fa alusió a la distancia que lo separa de [[Valéncia]]. Com vestigis d'aquella época perviven restes del pont romà i l'[[Aqueducte Els Arquetes]].  


No obstant, fon en la Edat Mija quan les seues gents es convertiren en protagonistes de importants fets en l'història de Valéncia: [[Rodrigo Díaz de Vivar]], el Cid Campeador, liderà en [[Quart de Poblet]] una significativa batalla contra les forces [[almoràvits]], que porta el nom de la Vila i apareix reflectides en el [[Cantar de Mío Cid]]; i en les fonts destaca la alusió al [[Castell de Quart]], actualment desaparegut.  
No obstant, fon en l'[[Edat Mija]] quan les seues gents es convertiren en protagonistes de importants fets en l'història de Valéncia: [[Rodrigo Díaz de Vivar]], [[el Sit]] Campeador, liderà en [[Quart de Poblet]] una significativa batalla contra les forces [[almoràvits]], que porta el nom de la Vila i apareix reflectides en el [[Cantar de Mío Sit]]; i en les fonts destaca l'alusió al [[Castell de Quart]], actualment desaparegut.  


Despuix de la Reconquista, el rei [[Jaume I]] d'[[Aragó]] donà el Castell, la Vila de Quart i l'[[alqueria (Al-Ándalus)|alqueria]] d'[[Aldaya]] al Priorat del Hospital de San Vicente de la Roqueta (en el [[Llibre del Repartiment|Llibre del Repartiment]] -foli 78-vº, assent nº 1472- consta que, en data 7 de giner de [[1244]], [[Jaume I]] diu, textualment: ''"A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"''). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.
Despuix de la Reconquista, el rei [[Jaume I]] d'[[Aragó]] donà el Castell, la Vila de Quart i l'[[alqueria]] d'[[Aldaya]] al Priorat del Hospital de San Vicent de la Roqueta (en el [[Llibre del Repartiment|Llibre del Repartiment]] -foli 78-vº, assent nº 1472- consta que, en data [[7 de giner]] de [[1244]], [[Jaume I]] diu, textualment: ''"A Sant Vicent, el Castell i la Vila de Quart, i l'alcria de Ladea -Aldaya-"''). En aquell moment, la població contava tan sols en 130 cases de cristians.
   
   
Fon en [[1287]] quan [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pertanyent a l'Orde del Císter i del que depenia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monge de [[San Vicente]] continuà seent el majoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abat de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéixars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 famílies de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el naiximent de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.
Fon en l'any [[1287]] quan [[Quart de Poblet]], per decisió del rei [[Alfonso II]] de [[Aragó]] quedà baix jurisdicció del [[Monasteri de Santa Maria de Poblet]], pertanyent a l'Orde del Císter i del que depenia el de [[San Vicente de la Roqueta]]. De fet, un monge de [[San Vicente]] continuà seent el majoral del lloc, encara que de vegades delegava les funcions en el alcalde. En l'any [[1332]], el rei [[Alfonso IV]] de [[Aragó]] donà permís al [[monasteri de Poblet|abat de Poblet]], Ponç de Copons, per a expulsar als [[mudéixars]] i en [[1334]] otorgà la carta de poblament a 52 famílies de [[Catalunya]] i [[Aragó]], que feren de [[Quart de Poblet]] el seu nou llar. Esta carta consagrà el naiximent de l'actual ciutat. La dependència de Poblet es mantingué fins la desamortisació decretada per [[Juan Álvarez Mendizábal]] en l'any  [[1835]]. Quedà com llegat la segona part del nom del municipi.


La Iglesia Parroquial de la Puríssima Concepció es va construir en el [[sigle XIV]], encara que fon reedificada en el [[sigle XVIII]] en estil barroc, i també es situa entre [[1310]] i [[1320]] la construcció de l'ermita de [[Sant Onofre]], despuix de l'aparició del sant anacoreta al moliner.  
La Iglesia Parroquial de la Puríssima Concepció es va construir en el [[sigle XIV]], encara que fon reedificada en el [[sigle XVIII]] en estil barroc, i també es situa entre els anys [[1310]] i [[1320]] la construcció de l'ermita de [[Sant Onofre]], despuix de l'aparició del sant anacoreta al moliner.  


El 14 de juny de [[1630]], reunits el retor de [[Quart de Poblet]], fidels i jurats del Consell, acordaren proclamar a la [[Verge de la Llum]] patrona de la Vila. Era [[Papa Urbano VIII]].  
El [[14 de juny]] de [[1630]], reunits el retor de [[Quart de Poblet]], fidels i jurats del Consell, acordaren proclamar a la [[Verge de la Llum]] patrona de la Vila. Era [[Papa Urbano VIII]].  


La ''Procesió de Sant Onofre'', una de les tradicions més arraigades en [[Quart de Poblet]], naix el 8 de juny de [[1723]] despuix d'una época de sequíes. Set décades despuix, [[Aldaya]] guanyà el pleit que obligà a la partició del terme.  
La ''Procesió de Sant Onofre'', una de les tradicions més arraigades en [[Quart de Poblet]], naix el [[8 de juny]] de [[1723]] despuix d'una época de sequíes. Set décades despuix, [[Aldaya]] guanyà el pleit que obligà a la partició del terme.  


A lo llarc del [[sigle XIX]], els habitants de [[Quart de Poblet]] participaren en la [[Guerra de la Independència espanyola|Guerra de la Independència]]([http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/ima0083.htm Combate de San Onofre]), en la que no dudaren en enfrentar-se a les tropes napoleóniques en la nomenada [[Batalla de Sant Onofre]] (27 de juny de [[1808]]), les tropes de la Divisió [[Valéncia]] estaben capitaneades pel brigadier [[Saint-Marc]]. El [[Papa]] [[León XIII]] declarà ad este sant anacoreta, al que s'atribuixc el milacre del fi d'una epidèmia de cólera en [[1885]], patró principal de la Vila; foren fundades l'[[Agrupació Musical L'Amistat de Quart de Poblet|Agrupació Musical L'Amistat]] i la [[Cooperativa San José]], i el 23 de maig de [[1889]] un chiulet anuncià a la població el pas, per primera vegada, del tren de la llínea de cercanies [[Valéncia]]-[[Ribarroja del Túria]].  
A lo llarc del [[sigle XIX]], els habitants de [[Quart de Poblet]] participaren en la [[Guerra de la Independència espanyola|Guerra de la Independència]]([http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/ima0083.htm Combate de San Onofre]), en la que no dudaren en enfrentar-se a les tropes napoleóniques en la nomenada [[Batalla de Sant Onofre]] (27 de juny de [[1808]]), les tropes de la Divisió [[Valéncia]] estaben capitaneades pel brigadier [[Saint-Marc]]. El [[Papa]] [[León XIII]] declarà ad este sant anacoreta, al que s'atribuixc el milacre del fi d'una epidèmia de cólera en l'any [[1885]], patró principal de la Vila; foren fundades l'[[Agrupació Musical L'Amistat de Quart de Poblet|Agrupació Musical L'Amistat]] i la [[Cooperativa San José]], i el [[23 de maig]] de [[1889]] un chiulet anuncià a la població el pas, per primera vegada, del tren de la llínea de cercanies [[Valéncia]]-[[Ribarroja del Túria]].  


Ya en el [[sigle XX]], el municipi es convirtí en el punt d'inici del nomenat Plà Sur, que suposà el desvio del riu [[Túria]] despuix de la trágica [[Gran riuada de Valéncia|riuada de 1957]] en l'objetiu de que no atravessara [[Valéncia]]. Pel seu terme discurrix l'autovia [[A-3]], que unix [[Valéncia]] i [[Madrit]], lo que ha propiciat el desenroll d'u dels poligons industrials més importants de la província i un important canvi poblacional. Si a principis dels anys 60, [[Quart de Poblet]] contava en poc més de cinc mil habitants; deu anys despuix la arribada de persones procedents principalment d'[[Andalucia]], [[Aragó]], [[Regió de Murcia]] i [[Castilla-La Mancha]], que en el seu treball i les seues aportacions han enriquit cultural i econòmicament al municipi, disparava aquella sifra i la situava en els actuals quasi 26.000 habitants.
Ya en el [[sigle XX]], el municipi es convirtí en el punt d'inici del nomenat Plà Sur, que suposà el desvio del riu [[Túria]] despuix de la trágica [[Gran riuada de Valéncia|riuada de 1957]] en l'objetiu de que no atravessara [[Valéncia]]. Pel seu terme discurrix l'autovia [[A-3]], que unix [[Valéncia]] i [[Madrit]], lo que ha propiciat el desenroll d'u dels poligons industrials més importants de la província i un important canvi poblacional. Si a principis dels [[anys 60]], [[Quart de Poblet]] contava en poc més de cinc mil habitants; deu anys despuix la arribada de persones procedents principalment d'[[Andalucia]], [[Aragó]], [[Regió de Murcia]] i [[Castilla-La Mancha]], que en el seu treball i les seues aportacions han enriquit cultural i econòmicament al municipi, disparava aquella sifra i la situava en els actuals quasi 25.000 habitants.


El [[19 de abril]] de [[1979]] es va constituir en [[Quart de Poblet]] el primer ajuntament democràtic, despuix de la [[guerra civil espanyola]] de [[1936]].
El [[19 de abril]] de [[1979]] es va constituir en [[Quart de Poblet]] el primer ajuntament democràtic, despuix de la [[guerra civil espanyola]] de [[1936]].
Llínea 72: Llínea 73:


== Demografia ==
== Demografia ==
[[Quart de Poblet]] conta en una població de 25.499 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2009]]).
[[Quart de Poblet]] conta en una població de 24.536 habitants ([[INE]] [[2018]]).


Un 5,5% de la població de [[Quart de Poblet]] es de [[inmigració en Espanya|nacionalitat extranjera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del censo segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>
Un 5,5% de la població de [[Quart de Poblet]] es de [[inmigració en Espanya|nacionalitat extranjera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).<ref><small>'''Font''': Explotació estadística del censo segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</small></ref>


{| {{tablabonita}}
 
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de [[Quart de Poblet]]<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de [[Quart de Poblet]]<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
|-
! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]]!! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2009]]
! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]]!! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2009]]  !! [[2018]]
|-
|-
| align=center| 1.674||align=center| 1.921 ||align=center| 1.814 || align=center| 2.263 || align=center| 2.644 || align=center| 3.152 || align=center| 3.993 || align=center| 5.408 || align=center| 10.571 || align=center| 20.529 || align=center| 27.409 || align=center| 27.404 || align=center| 27.112 ||align=center| 25.739 || align=center| 25.430|| align=center| 25.340|| align=center| 25.441|| align=center| 25.499
| align=center| 1.674||align=center| 1.921 ||align=center| 1.814 || align=center| 2.263 || align=center| 2.644 || align=center| 3.152 || align=center| 3.993 || align=center| 5.408 || align=center| 10.571 || align=center| 20.529 || align=center| 27.409 || align=center| 27.404 || align=center| 27.112 ||align=center| 25.739 || align=center| 25.430|| align=center| 25.340|| align=center| 25.441|| align=center| 25.499|| align=center| 24.536
|}  
|}  


== Economia ==
== Economia ==


Els cultius principals son de regadiu: [[Taronjer]]s, [[peral]]s, [[hortaliça]], cebes, creïlles, etc. En terres de secà es cultiven [[cereal]]s, [[vid]], [[garrofer]]es i [[olivera]].  
Els cultius principals són de regadiu: [[Taronjer]]s, [[peral]]s, [[hortaliça]], cebes, creïlles, etc. En terres de secà es cultiven [[cereal]]s, [[raïm]], [[garrofer]]es i [[olivera]].  


Les industries tradicionals son textils, refractaris, ceràmica, etc.
Les industries tradicionals són textils, refractaris, ceràmica, etc.


== Monuments ==
== Monuments ==
[[Image:Iglesia_Quart_de_poblet.jpg|thum|Plaça de l'Iglésia]]
[[Image:Iglesia_Quart_de_poblet.jpg|thum|Plaça de l'Iglésia]]
* '''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a la Purissima Concepció. Fon reedificada en el [[sigle XVIII]] i restaurada en [[1916]].La capella de la Verge es obra de [[Bartolomé Ribelles Dalmau]]. En [[1958]] es creà la parròquia del Santíssim Crist.
* '''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a la Purissima Concepció. Fon reedificada en el [[sigle XVIII]] i restaurada en l'any [[1916]].La capella de la Verge es obra de [[Bartolomé Ribelles Dalmau]]. En l'any [[1958]] es creà la parròquia del Santíssim Crist.


* '''Ermita de Sant Onofre'''. Dins del  eixample urbà ha quedat esta ermita on estan les imagens dels sants patrons: el titular i la Verge de la Llum.
* '''Ermita de Sant Onofre'''. Dins del  eixample urbà ha quedat esta ermita on estan les imagens dels sants patrons: el titular i la Verge de la Llum.


* '''Cisterna Arabe'''. El apartat monumental, lo més destacable de [[Quart de Poblet]] es la seua cisterna arabe, sense parangó en la comarca, que estigué en una recoleta plaça hui desapareguda a causa de l¡ampliació de la Iglésia. Declarat monument històric-artístic arqueológic, en [[1981]].
* '''Cisterna Arabe'''. El apartat monumental, lo més destacable de [[Quart de Poblet]] es la seua cisterna àrap, sense parangó en la comarca, que estigué en una recoleta plaça hui desapareguda a causa de l'ampliació de l'Iglésia. Declarat monument històric-artístic arqueológic, en l'any [[1981]].


== Cultura ==
== Cultura ==
Llínea 115: Llínea 117:
== Festes locals ==
== Festes locals ==


5 de giner. [[cavalcata de Reis Magos]].  
[[5 de giner]]. [[cavalcata de Reis Magos]].  


17 de giner. Festivitat de [[Sant Antoni Abat]]. Bendició de animals i repartiment de pà beneit.  
[[17 de giner]]. Festivitat de [[Sant Antoni Abat]]. Bendició de animals i repartiment de pà beneit.  


19 de març. [[Falles]] de Sant Josep.  
[[19 de març]]. [[Falles]] de Sant Josep.  


Març. Actes del Mig Any de Moros i Cristians.
Març. Actes del Mig Any de [[Moros i Cristians]].
   
   
Març/Abril. [[Semana Santa]].  
Març/Abril. [[Semana Santa]].  


1 de maig. Festes del Barri de San José.  
[[1 de maig]]. Festes del Barri de San José.  


1 de juny. [[Verge de la Llum]], patrona de la vila.  
[[1 de juny]]. [[Verge de la Llum]], patrona de la vila.  


9 de juny. Processió de [[Sant Onofre]].  
[[9 de juny]]. Provessó de [[Sant Onofre]].  


10 de juny. Festivitat de Sant Onofre. Mercat en l'Avinguda de Sant Onofre, concert de la [http://lamistat.quartdepoblet.org Agrupació Musical L'Amistat] i [[processió]].  
[[10 de juny]]. Festivitat de Sant Onofre. Mercat en l'Avinguda de Sant Onofre, concert de la [http://lamistat.quartdepoblet.org Agrupació Musical L'Amistat] i [[processió]].  


Juny. [[corpus Christi]]. Processió cívicoreligiosa que es trasllada al dumenge següent a la festivitat.  
Juny. [[corpus Christi]]. Processió cívicoreligiosa que es trasllada al dumenge següent a la festivitat.  
Llínea 139: Llínea 141:
Setembre. Festes Majors, Patronals, Populars i de [[Moros i Cristians]], que s'inicien el divendres anterior al primer dumenge del mes.  
Setembre. Festes Majors, Patronals, Populars i de [[Moros i Cristians]], que s'inicien el divendres anterior al primer dumenge del mes.  


9 d'octubre. [[Día de la Comunitat Valenciana]].  
[[9 d'octubre]]. [[Día de la Comunitat Valenciana]].  


Novembre. Actos en honor de [[Santa Cecilia]], patrona de la música.  
Novembre. Actos en honor de [[Santa Cecilia]], patrona de la música.  
Llínea 148: Llínea 150:
=== Festes Moros i Cristians ===
=== Festes Moros i Cristians ===


El seu orige es remonta a [[1985]]. Es realisen en conmemoració de la batalla que el Mío Cid lliurà contra les tropes [[Almorávide]]s acaudillades per Muhammad, nebot del emir del nort d'Africa [[Yusuf ibn Tashfin]], en el plà de Quart que suposà la lliberació de [[Valéncia]] de les amenaçes musulmanes d'aquella época per un breu periodo, ademés de ser la primera derrota del exércit [[almorávide]] en la [[peninsula Iberica]] de mans cristians.
El seu orige es remonta a l'any [[1985]]. Es realisen en conmemoració de la batalla que el Sit lliurà contra les tropes [[Almorávide]]s acaudillades per Muhammad, nebot del emir del nort d'Africa [[Yusuf ibn Tashfin]], en el plà de Quart que suposà la lliberació de [[Valéncia]] de les amenaçes musulmanes d'aquella época per un breu periodo, ademés de ser la primera derrota del exércit [[almorávide]] en la [[peninsula Iberica]] de mans cristians.


Hui en dia, la festa es troba regida per l'Associació de Festa de Moros i Cristians de [[Quart de Poblet]], y està conformada per huit comparses.
Hui en dia, la festa es troba regida per l'Associació de Festa de Moros i Cristians de [[Quart de Poblet]], i està conformada per huit comparses.


Bando Moro
Bando Moro
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Quart_de_Poblet»