Diferència entre les revisions de "Corona d'Aragó" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 76:

La formació de la Corona té el seu orige en l'unió dinàstica entre el regne d'[[Aragó]] i el comtat de [[Barcelona]].

Després de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i de els [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Alfons i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el Papa exigia el compliment del testament.

Després de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador en l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i de els [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Alfons i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el [[Papa]] exigia el compliment del testament.

Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. ~~En tot i això,~~ eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per la seua part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]]. en [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.

Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de l'any 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. Encara que eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per la seua part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]], en l'any [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.

El comtat de [[Barcelona]], en aquella época, estava en mans de [[Ramon Berenguer IV]]. Anteriorment, ya havia consolidat la seua supremacia sobre atres comtats catalans com [[Osona]], [[Girona]] o [[Besalú]]. Al mateix temps, s'havia posat en manifesta la potencialitat de la flota catalana, en fets com la conquista momentànea de [[Mallorca]] (1114) o les expedicions portades a cap pels comtes barcelonins en terres mores de [[Valéncia]], sent frustrades per ses intencions per la intervenció de Castella personificà per [[Alfons VI]] i el [[~~Cid~~]] (derrota de Berenguer Ramon el Fraticida en Tevar). Al mateix temps, s'iniciava una política d'aliances ultrapirenaiques que culminarien en l'unió de Barcelona i Provença pel casament de [[Ramon Berenguer III]] en [[Dolç de Provença]].

El comtat de [[Barcelona]], en aquella época, estava en mans de [[Ramon Berenguer IV]]. Anteriorment, ya havia consolidat la seua supremacia sobre atres comtats catalans com [[Osona]], [[Girona]] o [[Besalú]]. Al mateix temps, s'havia posat en manifesta la potencialitat de la flota catalana, en fets com la conquista momentànea de [[Mallorca]] (1114) o les expedicions portades a cap pels comtes barcelonins en terres mores de [[Valéncia]], sent frustrades per ses intencions per la intervenció de Castella personificà per [[Alfons VI]] i el [[Sit]] (derrota de Berenguer Ramon el Fraticida en Tevar). Al mateix temps, s'iniciava una política d'aliances ultrapirenaiques que culminarien en l'unió de Barcelona i Provença pel casament de [[Ramon Berenguer III]] en [[Dolç de Provença]].

Alfons VII presentà la candidatura de son fill Sancho, futur [[Sancho III]] de Castella, pero la noblea aragonesa acabà triant a la Casa de Barcelona, en la que se negociaren detalladament els térmens del acort, pels quals Ramon Berenguer IV rebria el títul de "príncip" i "dominador" d'Aragó. S'especificava que si morira la reina Petronila ans que Berenguer, el regne no quedaria en mans del comte fins a despuix de la mort de Ramir. Ademés, el Regne si aniria a mans de Berenguer si Petronila moria sense descendència, o tenia sols filles, o fills varons pero estos morien sense descendència.

Llínea 88:

La capacitat de Ramon Berenguer per a eixercir els potestat real en Aragó es mostra en fets com que és al comte de Barcelona com governant d'Aragó, a qui els Caballers del Sant Sepulcre, els Hospitalaris i els Templaris fan concessió de els seus drets com a hereus del rei Alfons d'acort en el seu testament, reconeguen-se aixina com sobirà en eixercici sobre els territoris aragonesos.

En [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.

En l'any [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.

La entitat resultant fon una mera unió dinàstica, pues abdós territoris mantingueren els seus usos, costums i moneda, i a partir del [[sigle XIV]] foren desenrollades institucions polítiques pròpies. Del mateix modo, els territoris anexionats posteriorment per la política expansionista de la Corona, crearien i mantindrien separades ses propies institucions. L'obra de Jerónimo Zurita, de [[1580]], ''Anales de la Corona de Aragón'' ([[Anals e la Corona d'Aragó]]) contribuïx decisivament a la difusió d'esta denominació, que s'impondrà a partir del [[sigle XVI]].

La entitat resultant fon una mera unió dinàstica, pues abdós territoris mantingueren els seus usos, costums i moneda, i a partir del [[sigle XIV]] foren desenrollades institucions polítiques pròpies. Del mateix modo, els territoris anexionats posteriorment per la política expansionista de la Corona, crearien i mantindrien separades ses propies institucions. L'obra de Jerónimo Zurita, de l'any [[1580]], ''Anales de la Corona de Aragón'' ([[Anals e la Corona d'Aragó]]) contribuïx decisivament a la difusió d'esta denominació, que s'impondrà a partir del [[sigle XVI]].

El terme "Corona d'Aragó" obedix a la preeminència del títul principal de dignitat en el que es coneixia el conjunt de territoris, reconeguda ya per [[Pere IV el Cerimoniós]] en ses pròpies paraules: "els reixos d'Aragó estan obligats a rebre la unció en la ciutat de Saragossa, que es el cap del [[Regne de Aragó]], el qual regne és nostra principal designació i títul".

@@ Llínea 76: / Llínea 76: @@
 La formació de la Corona té el seu orige en l'unió dinàstica entre el regne d'[[Aragó]] i el comtat de [[Barcelona]].
-Després de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i de els [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Alfons i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el Papa exigia el compliment del testament.
+Després de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador en l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i de els [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Alfons i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el [[Papa]] exigia el compliment del testament.
-Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. En tot i això, eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per la seua part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]]. en [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.
+Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de l'any 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. Encara que eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per la seua part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]], en l'any [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.
-El comtat de [[Barcelona]], en aquella época, estava en mans de [[Ramon Berenguer IV]]. Anteriorment, ya havia consolidat la seua supremacia sobre atres comtats catalans com [[Osona]], [[Girona]] o [[Besalú]]. Al mateix temps, s'havia posat en manifesta la potencialitat de la flota catalana, en fets com la conquista momentànea de [[Mallorca]] (1114) o les expedicions portades a cap pels comtes barcelonins en terres mores de [[Valéncia]], sent frustrades per ses intencions per la intervenció de Castella personificà per [[Alfons VI]] i el [[Cid]] (derrota de Berenguer Ramon el Fraticida en Tevar). Al mateix temps, s'iniciava una política d'aliances ultrapirenaiques que culminarien en l'unió de Barcelona i Provença pel casament de [[Ramon Berenguer III]] en [[Dolç de Provença]].
+El comtat de [[Barcelona]], en aquella época, estava en mans de [[Ramon Berenguer IV]]. Anteriorment, ya havia consolidat la seua supremacia sobre atres comtats catalans com [[Osona]], [[Girona]] o [[Besalú]]. Al mateix temps, s'havia posat en manifesta la potencialitat de la flota catalana, en fets com la conquista momentànea de [[Mallorca]] (1114) o les expedicions portades a cap pels comtes barcelonins en terres mores de [[Valéncia]], sent frustrades per ses intencions per la intervenció de Castella personificà per [[Alfons VI]] i el [[Sit]] (derrota de Berenguer Ramon el Fraticida en Tevar). Al mateix temps, s'iniciava una política d'aliances ultrapirenaiques que culminarien en l'unió de Barcelona i Provença pel casament de [[Ramon Berenguer III]] en [[Dolç de Provença]].
 Alfons VII presentà la candidatura de son fill Sancho, futur [[Sancho III]] de Castella, pero la noblea aragonesa acabà triant a la Casa de Barcelona, en la que se negociaren detalladament els térmens del acort, pels quals Ramon Berenguer IV rebria el títul de "príncip" i "dominador" d'Aragó. S'especificava que si morira la reina Petronila ans que Berenguer, el regne no quedaria en mans del comte fins a despuix de la mort de Ramir. Ademés, el Regne si aniria a mans de Berenguer si Petronila moria sense descendència, o tenia sols filles, o fills varons pero estos morien sense descendència.
@@ Llínea 88: / Llínea 88: @@
 La capacitat de Ramon Berenguer per a eixercir els potestat real en Aragó es mostra en fets com que és al comte de Barcelona com governant d'Aragó, a qui els Caballers del Sant Sepulcre, els Hospitalaris i els Templaris fan concessió de els seus drets com a hereus del rei Alfons d'acort en el seu testament, reconeguen-se aixina com sobirà en eixercici sobre els territoris aragonesos.
-En [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.
+En l'any [[1164]], el fill de [[Ramon Berenguer]] i Petronila, [[Alfons II]] de Aragó, es convertiria el primer rei de la Corona i tant ell, com les seues successors, heretarien els títuls de "rei d'Aragó" i de "comte de Barcelona". Ramir expressà per escrit que els títuls devien estar en eixe orde.
-La entitat resultant fon una mera unió dinàstica, pues abdós territoris mantingueren els seus usos, costums i moneda, i a partir del [[sigle XIV]] foren desenrollades institucions polítiques pròpies. Del mateix modo, els territoris anexionats posteriorment per la política expansionista de la Corona, crearien i mantindrien separades ses propies institucions. L'obra de Jerónimo Zurita, de [[1580]], ''Anales de la Corona de Aragón'' ([[Anals e la Corona d'Aragó]]) contribuïx decisivament a la difusió d'esta denominació, que s'impondrà a partir del [[sigle XVI]].
+La entitat resultant fon una mera unió dinàstica, pues abdós territoris mantingueren els seus usos, costums i moneda, i a partir del [[sigle XIV]] foren desenrollades institucions polítiques pròpies. Del mateix modo, els territoris anexionats posteriorment per la política expansionista de la Corona, crearien i mantindrien separades ses propies institucions. L'obra de Jerónimo Zurita, de l'any [[1580]], ''Anales de la Corona de Aragón'' ([[Anals e la Corona d'Aragó]]) contribuïx decisivament a la difusió d'esta denominació, que s'impondrà a partir del [[sigle XVI]].
 El terme "Corona d'Aragó" obedix a la preeminència del títul principal de dignitat en el que es coneixia el conjunt de territoris, reconeguda ya per [[Pere IV el Cerimoniós]] en ses pròpies paraules: "els reixos d'Aragó estan obligats a rebre la unció en la ciutat de Saragossa, que es el cap del [[Regne de Aragó]], el qual regne és nostra principal designació i títul".