Diferència entre les revisions de "Editorial Torre" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

Per '''Grup Torre''' es coneix el grup d'intelectuals i [[lletraferit]]s [[regne de Valéncia|valencians]] articulats a l'entorn de la tertúlia de [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Deu el seu nom a l'editorial Torre. La revista ''[[Esclat (revista)|Esclat]]'' fon el seu intent efímer de dotar-se d'un orgue de més àmplia difusió.

Enfrontats al grup ~~literari~~ de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia a formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.

Enfrontats al grup lliterari de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia a formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.

A causa del fort [[catòlic|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En 1959 se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] ~~deixen~~ la tertúlia de Casp a principis dels 60.

A causa del fort [[catòlic|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En 1959 se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.

El trencament Fuster-Casp s'explicaria per una voluntat d'abdós d'hegemonisar el món del [[nacionalisme valencià|valencianisme]]. Ademés, hi ha el fet de que el [[discurs fusterià]] fora més atractiu per als jóvens pel seu component [[esquerra (política)|esquerrà]], provocant també que Casp i Adlert se replegaren en unes posicions més [[conservadorisme|conservadores]] que les que anteriorment tenien.

A partir de 1966, [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]] patiren una marginació progressiva en l'ambient ~~literari~~ valencià i català, fet que explicaria el seu pas al [[secessionisme lingüístic]].

A partir de 1966, [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]] patiren una marginació progressiva en l'ambient lliterari valencià i català, fet que explicaria el seu pas al [[secessionisme lingüístic]].

== Referències ==

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Per '''Grup Torre''' es coneix el grup d'intelectuals i [[lletraferit]]s [[regne de Valéncia|valencians]] articulats a l'entorn de la tertúlia de [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]]. Deu el seu nom a l'editorial Torre. La revista ''[[Esclat (revista)|Esclat]]'' fon el seu intent efímer de dotar-se d'un orgue de més àmplia difusió.
-Enfrontats al grup literari de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia a formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.
+Enfrontats al grup lliterari de [[Lo Rat Penat]], a qui acusaven de ''colaboracionistes'' per participar en una entitat controlada pel [[franquisme]], el grup Torre conseguiria en els contactes lliteraris en [[Catalunya]] i [[Illes Balears]] uns lligams com mai abans s'havien tengut.<ref name="represa" /> La seua aposta per la qualitat lliterària i una manera de ser més moderna que l'imperant en la Valéncia dels [[década de 1940|anys 40]], li varen permetre gojar d'una posició central en el cércol lliterari en llengua valenciana fins a l'etapa [[1962]]-[[1966]], quan tanca l'editorial. El model del grup Torre, que Fuster reproduiria, consistia a formar grups d'èlits intelectuals de jóvens universitaris.
-A causa del fort [[catòlic|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En 1959 se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixen la tertúlia de Casp a principis dels 60.
+A causa del fort [[catòlic|catolicisme]] dels seus promotors, [[Joan Fuster]] començà a distanciar-se del grup vora l'any [[1951]], si bé seria un procés gradual que no s'explicitaria fins a les polèmiques de principis de la [[dècada de 1960]]. En 1959 se funda l'[[Aula Ausiàs March]] i jóvens com [[Eliseu Climent]], [[Alfons Cucó]] o [[Joan Francesc Mira]] deixaren la tertúlia de Casp a principis dels 60.
 El trencament Fuster-Casp s'explicaria per una voluntat d'abdós d'hegemonisar el món del [[nacionalisme valencià|valencianisme]]. Ademés, hi ha el fet de que el [[discurs fusterià]] fora més atractiu per als jóvens pel seu component [[esquerra (política)|esquerrà]], provocant també que Casp i Adlert se replegaren en unes posicions més [[conservadorisme|conservadores]] que les que anteriorment tenien.
-A partir de 1966, [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]] patiren una marginació progressiva en l'ambient literari valencià i català, fet que explicaria el seu pas al [[secessionisme lingüístic]].
+A partir de 1966, [[Xavier Casp]] i [[Miquel Adlert]] patiren una marginació progressiva en l'ambient lliterari valencià i català, fet que explicaria el seu pas al [[secessionisme lingüístic]].
 == Referències ==