Diferència entre les revisions de "Genoveva Torres"
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
En [[1931]], la Mare Genoveva comença la seua tasca com a mestra i guia espiritual del nou Institut Religiós, encara que primer la [[II República espanyola|República]] i despuix la [[Guerra Civil espanyola|Guerra]] fan que l'Orde perga diferents Cases en tot el país. Despuix de la guerra, la religiosa es convertix en la principal animadora per a recuperar les Cases perdudes durant el conflicte, i aixina, al poc temps ya estaven funcionant de nou les sis Cases de la Societat Angélica. | En [[1931]], la Mare Genoveva comença la seua tasca com a mestra i guia espiritual del nou Institut Religiós, encara que primer la [[II República espanyola|República]] i despuix la [[Guerra Civil espanyola|Guerra]] fan que l'Orde perga diferents Cases en tot el país. Despuix de la guerra, la religiosa es convertix en la principal animadora per a recuperar les Cases perdudes durant el conflicte, i aixina, al poc temps ya estaven funcionant de nou les sis Cases de la Societat Angélica. | ||
A partir de l'any [[1950]], Genoveva comença a perdre facultats pero, per un atre costat, l'orde conseguix el 25 de març de [[1953]] la cessió per [[Roma]] del "Decretum Laudis" que tant desijava. Adquiria aixina la seua obra caràcter pontifici universal, passant a denominar-se des de llavors Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels. | A partir de l'any [[1950]], Genoveva comença a perdre facultats pero, per un atre costat, l'orde conseguix el 25 de març de [[1953]] la cessió per [[Roma]] del "Decretum Laudis" que tant desijava. Adquiria aixina la seua obra caràcter pontifici universal, passant a denominar-se des de llavors Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels, es a dir, les Angéliques. | ||
A principis de decembre de [[1955]], el seu estat de salut es va agravar i el dia 30 de decembre va sofrir un atac cervellvascular. Se li va administrar l'Unció de Malalts i a les nou del matí del 5 de giner de [[1956]], la religiosa va entrar en estat de coma, fallint en la Casa Generalicia de Saragossa. El poble va començar a invocar-la en el títul d'Ángel de la Soletat. Els restants mortals de Genoveva varen ser depositats en una cripta que es va construir baix l'altar major de la Casa Generalicia. | A principis de decembre de [[1955]], el seu estat de salut es va agravar i el dia 30 de decembre va sofrir un atac cervellvascular. Se li va administrar l'Unció de Malalts i a les nou del matí del 5 de giner de [[1956]], la religiosa va entrar en estat de coma, fallint en la Casa Generalicia de Saragossa. El poble va començar a invocar-la en el títul d'Ángel de la Soletat. Els restants mortals de Genoveva varen ser depositats en una cripta que es va construir baix l'altar major de la Casa Generalicia. | ||
Fon beatificada pel Papa Joan Pau II el 29 de giner de [[1995]] i canonisada el 4 de maig del [[2003]] en la Plaça de Colón de [[Madrit]]. | Fon beatificada pel Papa Joan Pau II el 29 de giner de [[1995]] i canonisada el 4 de maig del [[2003]] en la Plaça de Colón de [[Madrit]]. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Genoveva_Torres_Morales Genoveva Torres en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Genoveva_Torres_Morales Genoveva Torres en Wikipedia] | ||