Diferència entre les revisions de "Dialecte barceloní"
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
{{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del Provençal"(Grammaire des Langues Romaniques" .París.[[1890]]. p.13).}} | {{cita|“el català.. ,que no és més que un dialecte del Provençal"(Grammaire des Langues Romaniques" .París.[[1890]]. p.13).}} | ||
* Químic Pompeu Fabra , creador del neo_catalaní en els seus laboratoris fabrins prenent com a base el "dialecte barceloní" ([[1907]]) | * Químic [[Pompeu Fabra]], creador del neo_catalaní en els seus laboratoris fabrins prenent com a base el "dialecte barceloní" ([[1907]]) | ||
{{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.[[1936]]).}} | {{cita|“ dels diferents dialectes.. el català es convertirà en una variant més de la Llengua Occitana retrobada”(Revista“Oc”.[[1936]]).}} | ||
| Llínea 63: | Llínea 63: | ||
{{cita|“el català és una mera variant del provençal perqué els habitants gals de Septimània i els de la Marca Hispànica parlaven la mateixa llengua PROVENÇAL}} | {{cita|“el català és una mera variant del provençal perqué els habitants gals de Septimània i els de la Marca Hispànica parlaven la mateixa llengua PROVENÇAL}} | ||
*Història d'[[Espanya]] | * ''Història d'[[Espanya]]'' de Gallach | ||
{{cita|Tota la producció dels poetes considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach. Barcelona. Ed.cit. [[1935]].</ref>}} | {{cita|Tota la producció dels poetes considerats els precursors del català : Berenguer de Palol, Gerau de Cabrera , Guillém de Berguedá, Guillem de Cabestany , esta escrita en PROVENÇAL <ref>Gallach. Història d'Espanya” de Gallach. Barcelona. Ed.cit. [[1935]].</ref>}} | ||
*L'Historiador [[Pedro Aguado Bleye]] en la seua obra | * L'Historiador [[Pedro Aguado Bleye]] en la seua obra ''Història d'Espanya'' | ||
{{cita|“La poesia eròtica dels trovadors provençals fon imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}} | {{cita|“La poesia eròtica dels trovadors provençals fon imitada en Catalunya en els sigles XIII i XIV”.}} | ||