L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Cardona i Vives"

← Edició anteriorEdició següent →
desferXavier (Discussió | contribucions)
Administradors
33 198 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Cardona i Vives.jpg|thumb|Joan Batiste Cardona i Vives]]
{{Biografia|
| nom = Joan Batiste Cardona i Vives
| image = [[Image:Cardona i Vives.jpg|thumb|Joan Batiste Cardona i Vives]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Religiós
| data_naix = [[1855]] 
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1898]]
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Joan Batiste Cardona i Vives''', ([[Castelló]], [[1814]] - Castelló, [[1890]]), fon un religiós [[Valencians|valencià]]


'''Joan Batiste Cardona i Vives''', ([[Castelló]], [[1814]] - Castelló, [[1890]]), fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, va destinar els bens familiars al servici de l’Iglesia castellonenca.
== Biografia ==


Va ser nomenat presbiter en l’Iglésia de Santa Eulalia de [[Barcelona]] en l’any [[1857]] i celebrà la primera misa el mateix any en l’archiprestal de Santa Maria de Castelló a l’edat de 43 anys.  
Joan Batiste Cardona i Vives fon fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, destinà els bens familiars al servici de l'Iglesia castellonenca.  


Gestione que les religioses de la congregacio de Nostra Senyora de la Consolacio atenguen als malalts en l’Hospital Provincial de [[Castelló]] en l'any [[1858]].  
Fon nomenat presbíter en l'Iglésia de Santa Eulalia de [[Barcelona]] en l'any [[1857]] i celebrà la primera missa el mateix any en l'archiprestal de [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Santa Maria de Castelló]] a l'edat de 43 anys.  


El bisbe de [[Tortosa]] nomena a Joan B. Cardona Vives nou archipreste de [[Castelló]] i prior del santuari de la Mare de Deu del Lledo, també de [[Castelló]] en l’any [[1863]]. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l’image de la Mare de Deu de Lledo, patrona de [[Castelló de la Plana]].  
Gestionà que les religioses de la congregació de Nostra Senyora de la Consolació atengueren als malalts en l'[[Hospital Provincial de Castelló]] en l'any [[1858]].  


Va ser nomenat també membre de la Real Academia d’Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics.  
El bisbe de [[Tortosa]] nomenà a Joan B. Cardona Vives nou archiprest de [[Castelló]] i prior del [[Basílica del Lledó|santuari de la Mare de Deu del Lledó]], també de Castelló, en l'any [[1863]]. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l'image de la [[Mare de Deu del Lledó|Mare de Deu de Lledo]], patrona de [[Castelló de la Plana]].  


Promou les obres de Santa Maria, baix la direcció dels arquitectes D. Manuel Montesinos Arlandis i D. Godofredo Ros de Ursinos, de retirada de revestiments barrocs i conservació dels antics murs gotics del temple, també sufraga la construcció del nou altar major, l’organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de [[Castelló]] en l’any [[1869]].  
Fon nomenat també membre de la Real Academia de l'Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics.  


En l'any [[1874]] contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus conseqüencies pel pronunciament pel rei [[Alfons XII]].  
Promogue les obres de Santa Maria, baix la direcció dels arquitectes D. [[Manuel Montesinos Arlandis]] i D. [[Godofredo Ros de Ursinos]], de retirada de revestiments barrocs i conservació dels antics murs gòtics del temple, també sufragà la construcció del nou altar major, l'organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de la ciutat de Castelló, en l’any [[1869]].  


Per mig d’ell arriben a [[Castelló]] monges de la congregació germanes dels desamparats per a fundar l’Asilo en [[1878]], i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de [[Castelló]].  
En l'any [[1874]] contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus conseqüències pel pronunciament pel rei [[Alfons XII]].  


Se publica en [[Valéncia]] un “Novenari a Nostra Senyora del Lledo”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any.  
Per mig d'ell arriben a Castelló les monges de la Congregació Germanes dels Desamparats per a fundar l'Asil en [[1878]], i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de Castelló.  


En l’any [[1883]] redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions religioses i parroquies, ademés de tot això, promou la construcció dels temples Santissima Trinitat i Sagrada Família (conegut per els castellonencs com els frares) en la ciutat de Castelló, ordena també la construcció d’un colege per als Pares Escolapios (hui en dia encara s’impartixen classes), i l’alçada d’una escultura al Rei Jaume I el conquistador, que hui en dia permaneix en la plaça del mateix nom.  
Se publica en la ciutat de [[Valéncia]] un “Novenari a Nostra Senyora del Lledó”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any.  


L'[[Ajuntament de Castelló]] nomena fill predilecte de la ciutat a '''Joan Batiste Cardona Vives''' en l’any [[1885]], en el mateix any Castelló patix una passera de colera i ajuda en l’atenció als malalts i persones pobres.  
En l'any [[1883]] redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions religioses i parroquies, ademés de tot això, promou la construcció dels temples de la Santíssima Trinitat i la Sagrada Família (conegut per els castellonencs com "els frares") en la ciutat de Castelló, ordena també la construcció d'un colege per als Pares Escolapis (hui en dia encara s'impartixen classes), i l'alçada d'una escultura al Rei [[Jaume I]] el conquistador, que hui en dia permaneix en la plaça del mateix nom.
 
L'[[Ajuntament de Castelló]] el nomenà fill predilecte de la ciutat en l'any [[1885]], en eixe mateix any Castelló patix una passera de còlera i ajuda en l'atenció als malalts i persones pobres.  


== Nomenament de fill predilecte ==
== Nomenament de fill predilecte ==
Acort de l’Excm. [[Ajuntament de Castelló]] en l’any [[1885]] (en castellà i respectant la seua ortografia):  
 
Acort de l'Excm. [[Ajuntament de Castelló]] en l'any [[1885]] (en castellà i respectant la seua ortografia original):  


''*En la sesión de 20 de Agosto de [[1885]] acordóse lo siguiente:''  
''*En la sesión de 20 de Agosto de [[1885]] acordóse lo siguiente:''  
Llínea 45: Llínea 59:


== Periodic republicà “El Clamor”. ==
== Periodic republicà “El Clamor”. ==
El periodic republicà “El Clamor”, en aquell temps diguere lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original):  
El periodic republicà “El Clamor”, en aquell temps diguere lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original):  


Llínea 52: Llínea 67:


== Relació de fets, despuix de la seua mort ==
== Relació de fets, despuix de la seua mort ==
[[1894]] - Colocació de la primera pedra de l’Iglesia de la Santissima Trinitat, dirigint les obres l’arquitecte D. [[Manuel Montesinos Arlandis|Manuel Montesinos]].  
[[1894]] - Colocació de la primera pedra de l’Iglesia de la Santissima Trinitat, dirigint les obres l’arquitecte D. [[Manuel Montesinos Arlandis|Manuel Montesinos]].  


Llínea 66: Llínea 82:
[[1990]] – Són traslladats el seus restos des del cementeri municipal a la cripta de l’Iglesia de la Trinitat i celebració d’actes conmemoratius del I centenari de la seua mort.
[[1990]] – Són traslladats el seus restos des del cementeri municipal a la cripta de l’Iglesia de la Trinitat i celebració d’actes conmemoratius del I centenari de la seua mort.


== Relació d’entitats beneficiades pel seu testament ==
== Relació d'entitats beneficiades pel seu testament ==
 
Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats:  
Se destinen certes cantitats de diners a les següents entitats:  


Llínea 81: Llínea 98:


== Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909 ==
== Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909 ==
Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la següent poesia (mantenim l’ortografia original d’aquell temps):  
 
Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la següent poesia (mantenim l'ortografia original d'aquell temps):  


'''“A la Comisió de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] '''  
'''“A la Comisió de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] '''  
Llínea 153: Llínea 171:
'''''Castelló 27 Novembre 1909.”'''''  
'''''Castelló 27 Novembre 1909.”'''''  


Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l’història de Castelló, i per tot això, esta associació te el seu nom.  
Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l'història de Castelló, i per tot això, esta associació te el seu nom.  


Decembre [[2006]] – Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de [[Castelló]].
Decembre [[2006]] – [[Cardona i Vives|Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de Castelló]].


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.cardonavives.com Associacio Cardona Vives]
*[http://www.cardonavives.com Associacio Cardona Vives]
*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/fallecimiento-cardona-vives_704292.html El fallecimiento de Cardona Vives - ''Mediterráneo'']
*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/fallecimiento-cardona-vives_704292.html El fallecimiento de Cardona Vives - ''Mediterráneo'']
Llínea 164: Llínea 183:


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Valencianisme]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Joan_Batiste_Cardona_i_Vives»