Diferència entre les revisions de "Vicent Sos Baynat" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

== Biografia ==

Fill de Vicent Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes, cursà ~~eles~~ seus primers estudis en Castelló encara que estigué malalt entre els 10 als 14 anys. Els seus dos tios, Gaspar Sos i José Baynat, li varen introduir en les llengües clàssiques, llatí i grec, i en les Humanitats.

Fill de Vicent Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes, son pare fon un alt empleat de banca del banquer valencià Bueso, que junt a Gasset, Enrique Gimeno i Joaquín Vicent crearen el [[Banc de Castelló]] del que fon el primer director.

Vicent Sos Baynat cursà els seus primers estudis en Castelló, en el vell institut del carrer Major i en Santa Clara, encara que estigué malalt entre els 10 als 14 anys. Els seus dos tios, Gaspar Sos i José Baynat, li varen introduir en les llengües clàssiques, llatí i grec, i en les Humanitats.

Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'Universitat de Madrit, fins a la seua llicenciatura en [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic.

Llínea 13:

Llínea 15:

En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal.

En l'any [[1966]] fon repost en la Càtedra, per dos anys.

Despuix de les primeres exploracions de la [[Lluna|lluna]] per part dels soviètics, el [[Proyecte Apolo|proyecte Apolo]] nortamericà conseguí el 20 de juliol de [[1969]] arribar a la lluna. Dies despuix, Vicent Sos Baynat assistí en [[Cincinnati]] a un curs de Petrografia de la lluna i tingué en les seues mans les pedres que portaren els astronautes, Armstrong, Aldrin i Collins del nostre satèlit. Fon tanta l'aportació de Vicent Sos que des de llavors la [[NASA]] requeria les investigacions petrogràfiques del geòlec castellonenc.

Vicent Sos publicà diversos treballs i estudis en el bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i també en algunes revistes especialisades en geologia.

== Reconeiximents ==

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 == Biografia ==
-Fill de Vicent Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes, cursà eles seus primers estudis en Castelló encara que estigué malalt entre els 10 als 14 anys. Els seus dos tios, Gaspar Sos i José Baynat, li varen introduir en les llengües clàssiques, llatí i grec, i en les Humanitats.
+Fill de Vicent Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes, son pare fon un alt empleat de banca del banquer valencià Bueso, que junt a Gasset, Enrique Gimeno i Joaquín Vicent crearen el [[Banc de Castelló]] del que fon el primer director.
+Vicent Sos Baynat cursà els seus primers estudis en Castelló, en el vell institut del carrer Major i en Santa Clara, encara que estigué malalt entre els 10 als 14 anys. Els seus dos tios, Gaspar Sos i José Baynat, li varen introduir en les llengües clàssiques, llatí i grec, i en les Humanitats.
 Marchà a [[Madrit]] en l'any [[1915]], a on va estudiar Ciències Naturals en l'Universitat de Madrit, fins a la seua llicenciatura en [[1919]] i doctorat en [[1920]]. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el [[Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit]], i en el Jardí Botànic.
@@ Llínea 13: / Llínea 15: @@
 En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal.
 En l'any [[1966]] fon repost en la Càtedra, per dos anys.
+Despuix de les primeres exploracions de la [[Lluna|lluna]] per part dels soviètics, el [[Proyecte Apolo|proyecte Apolo]] nortamericà conseguí el 20 de juliol de [[1969]] arribar a la lluna. Dies despuix, Vicent Sos Baynat assistí en [[Cincinnati]] a un curs de Petrografia de la lluna i tingué en les seues mans les pedres que portaren els astronautes, Armstrong, Aldrin i Collins del nostre satèlit. Fon tanta l'aportació de Vicent Sos que des de llavors la [[NASA]] requeria les investigacions petrogràfiques del geòlec castellonenc.
+Vicent Sos publicà diversos treballs i estudis en el bolletí de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC) i també en algunes revistes especialisades en geologia.
 == Reconeiximents ==