Diferència entre les revisions de "Ruperto Chapí" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 28:

No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com ''Fantasia Morisca'' i el poema simfònic ''Els gnoms de l'Alhambra''. Atres sarsueles són: ''La llegenda del monge'', ''Gènero chic'', ''La cara de Deu'', ''A casar-se toquen'', ''Pepe Hillo'', ''¿Quo Vadis?'', ''Les tentacions de Sant Antoni'', ''Roger de la Flor'' ([[1878]]), ''La serenata'' ([[1881]])...

Entrat el sigle XX quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]).

Entrat el [[sigle XX]] quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]).

~~Cal destacar~~ també, que va ser el fundador de la [[Societat General d'Autors i Escritors]] (S.G.A.E.), en [[1893]], una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra. També va ser mestre de [[Manuel de Falla]].

Ruperto Chapí també fon mestre de [[Manuel de Falla]].

Va morir en Madrit, en 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]].

== Societat General d'Autors i Editors ==

Cal destacar també, que fon el fundador de la [[Societat General d'Autors i Editors]] (S.G.A.E.), en [[1893]], una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 28: / Llínea 28: @@
 No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com ''Fantasia Morisca'' i el poema simfònic ''Els gnoms de l'Alhambra''. Atres sarsueles són: ''La llegenda del monge'', ''Gènero chic'', ''La cara de Deu'', ''A casar-se toquen'', ''Pepe Hillo'', ''¿Quo Vadis?'', ''Les tentacions de Sant Antoni'', ''Roger de la Flor'' ([[1878]]), ''La serenata'' ([[1881]])...
-Entrat el sigle XX quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]).
+Entrat el [[sigle XX]] quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]).
-Cal destacar també, que va ser el fundador de la [[Societat General d'Autors i Escritors]] (S.G.A.E.), en [[1893]], una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra. També va ser mestre de [[Manuel de Falla]].
+Ruperto Chapí també fon mestre de [[Manuel de Falla]].
 Va morir en Madrit, en 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]].
+== Societat General d'Autors i Editors ==
+Cal destacar també, que fon el fundador de la [[Societat General d'Autors i Editors]] (S.G.A.E.), en [[1893]], una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra.
 == Enllaços externs ==