Diferència entre les revisions de "Joaquim Martí i Gadea"

mSense resum d'edició
mSense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort = [[Mislata]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Mislata]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Joaquím Martí i Gadea''' ([[Balones]], [[15 de juliol]] de [[1837]] - [[Mislata]], [[16 de novembre]] de †[[1920]]) fon un [[llingüística|llingüiste]] i religiós [[Comunitat Valenciana|valencià]], investigador de la [[llengua valenciana]].
'''Joaquim Martí i Gadea''' ([[Balones]], [[15 de juliol]] de [[1837]] - [[Mislata]], [[16 de novembre]] de †[[1920]]) fon un [[llingüística|llingüiste]] i religiós [[Comunitat Valenciana|valencià]], investigador de la [[llengua valenciana]].


== Biografia ==
== Biografia ==


Joaquím Martí i Gadea, va nàixer en Balones, poble de la [[Vall de Ceta]] situat en la montanya d'[[Alacant]] en la comarca de l'[[Alcoyà]]–Condat, el dia 15 de juliol de 1837.
Joaquim Martí i Gadea, va nàixer en Balones, poble de la [[Vall de Ceta]] situat en la montanya d'[[Alacant]] en la comarca de l'[[Alcoyà]]–Condat, el dia 15 de juliol de 1837.


Als 17 anys ingressà en el [[seminari]]. Ordenat sacerdot en [[1865]], va ser vicari de [[Casinos]], [[Pedreguer]] i [[Dénia]], ecònom de [[Senija]], regent d'[[Anna]] i retor de [[Mislata]], a on va morir el dia 16 de noviembre de l'any 1920.
Als 17 anys ingressà en el [[seminari]]. Ordenat sacerdot en [[1865]], va ser vicari de [[Casinos]], [[Pedreguer]] i [[Dénia]], ecònom de [[Senija]], regent d'[[Anna]] i retor de [[Mislata]], a on va morir el dia 16 de noviembre de l'any 1920.
Llínea 30: Llínea 30:
En [[1891]] publicà el primer fascícul d'este diccionari, que sufragà ell mateix. Ademés Martí Gadea és autor de L'encisam de totes herbes, Caps i centeners, Trossos i mossos, Retalls de la nostra terra, entre atres obres.
En [[1891]] publicà el primer fascícul d'este diccionari, que sufragà ell mateix. Ademés Martí Gadea és autor de L'encisam de totes herbes, Caps i centeners, Trossos i mossos, Retalls de la nostra terra, entre atres obres.


En [[1904]] publicà ''"Burromaquia Alicantina"'', que simula un congrés de burros en una pinada de Balones; i entre [[1912]] i [[1918]] publicà el refranyer ''"Tipos i Modismes de la terra del Gé"'':
En l'any [[1904]] publicà ''"Burromaquia Alicantina"'', que simula un congrés de burros en una pinada de Balones; i entre [[1912]] i [[1918]] publicà el refranyer ''"Tipos i Modismes de la terra del Gé"'':


{{Cita|''"Parlar dels 'dichos', modismes o frases en valencià es el 'cuento' de mai acabar, lo que manifesta la riquea de la nostra llengua, encara que no pocs dels nostres paisans la rebaixen al donar-li el sobrenom de 'dialecte', que es el major insult que li puguen dirigir i el més gran despreci que es puga fer d'ella; puix dialecte no es propiament llengua o idioma sino la mateixa llengua pero trabucada o mal parlada del poble ignorant (...)"''}}
{{Cita|''"Parlar dels 'dichos', modismes o frases en valencià es el 'cuento' de mai acabar, lo que manifesta la riquea de la nostra llengua, encara que no pocs dels nostres paisans la rebaixen al donar-li el sobrenom de 'dialecte', que es el major insult que li puguen dirigir i el més gran despreci que es puga fer d'ella; puix dialecte no es propiament llengua o idioma sino la mateixa llengua pero trabucada o mal parlada del poble ignorant (...)"''}}