Diferència entre les revisions de "Joaquim Martí i Gadea"
mSense resum d'edició |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Mislata]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Mislata]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
''' | '''Joaquim Martí i Gadea''' ([[Balones]], [[15 de juliol]] de [[1837]] - [[Mislata]], [[16 de novembre]] de †[[1920]]) fon un [[llingüística|llingüiste]] i religiós [[Comunitat Valenciana|valencià]], investigador de la [[llengua valenciana]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Joaquim Martí i Gadea, va nàixer en Balones, poble de la [[Vall de Ceta]] situat en la montanya d'[[Alacant]] en la comarca de l'[[Alcoyà]]–Condat, el dia 15 de juliol de 1837. | |||
Als 17 anys ingressà en el [[seminari]]. Ordenat sacerdot en [[1865]], va ser vicari de [[Casinos]], [[Pedreguer]] i [[Dénia]], ecònom de [[Senija]], regent d'[[Anna]] i retor de [[Mislata]], a on va morir el dia 16 de noviembre de l'any 1920. | Als 17 anys ingressà en el [[seminari]]. Ordenat sacerdot en [[1865]], va ser vicari de [[Casinos]], [[Pedreguer]] i [[Dénia]], ecònom de [[Senija]], regent d'[[Anna]] i retor de [[Mislata]], a on va morir el dia 16 de noviembre de l'any 1920. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
En [[1891]] publicà el primer fascícul d'este diccionari, que sufragà ell mateix. Ademés Martí Gadea és autor de L'encisam de totes herbes, Caps i centeners, Trossos i mossos, Retalls de la nostra terra, entre atres obres. | En [[1891]] publicà el primer fascícul d'este diccionari, que sufragà ell mateix. Ademés Martí Gadea és autor de L'encisam de totes herbes, Caps i centeners, Trossos i mossos, Retalls de la nostra terra, entre atres obres. | ||
En [[1904]] publicà ''"Burromaquia Alicantina"'', que simula un congrés de burros en una pinada de Balones; i entre [[1912]] i [[1918]] publicà el refranyer ''"Tipos i Modismes de la terra del Gé"'': | En l'any [[1904]] publicà ''"Burromaquia Alicantina"'', que simula un congrés de burros en una pinada de Balones; i entre [[1912]] i [[1918]] publicà el refranyer ''"Tipos i Modismes de la terra del Gé"'': | ||
{{Cita|''"Parlar dels 'dichos', modismes o frases en valencià es el 'cuento' de mai acabar, lo que manifesta la riquea de la nostra llengua, encara que no pocs dels nostres paisans la rebaixen al donar-li el sobrenom de 'dialecte', que es el major insult que li puguen dirigir i el més gran despreci que es puga fer d'ella; puix dialecte no es propiament llengua o idioma sino la mateixa llengua pero trabucada o mal parlada del poble ignorant (...)"''}} | {{Cita|''"Parlar dels 'dichos', modismes o frases en valencià es el 'cuento' de mai acabar, lo que manifesta la riquea de la nostra llengua, encara que no pocs dels nostres paisans la rebaixen al donar-li el sobrenom de 'dialecte', que es el major insult que li puguen dirigir i el més gran despreci que es puga fer d'ella; puix dialecte no es propiament llengua o idioma sino la mateixa llengua pero trabucada o mal parlada del poble ignorant (...)"''}} | ||