Diferència entre les revisions de "Barranc de la Valltorta"
mSense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la | Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un païsage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un païsage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta. | ||
La visita al '''Barranc de la Valltorta''' posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen començar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un païsage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este paisage, la | La visita al '''Barranc de la Valltorta''' posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen començar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un païsage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este paisage, la Valltorta és un ecosistema en una variada vegetació i en espècies com l'àguila perdiuera (''Aquila fasciata'') o la cabra montesa (''Capra pyrenaica''). | ||
== Situació == | == Situació == | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Protecció == | == Protecció == | ||
L'art rupestre de la Valltorta-Gasulla està protegit i reconegut com a Patrimoni Mundial per la [[UNESCO]] des de l'any [[1998]]. El 2 de decembre de 1998, la Unesco otorgà la consideració de Patrimoni de l'Humanitat a l'art rupestre de la província de Castelló en una candidatura conjunta junt a [[Terol]], [[Valéncia]], [[Catalunya]], [[Castella-La Mancha]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]]. Coincidint en esta declaració, la [[Generalitat Valenciana]] creà el Parc Cultural de la Valltorta-Gasulla, que en l'actualitat acull a més de 40 conjunts rupestres, repartits entre les poblacions de Tírig, [[Ares del Maestrat]], Les Coves de Vinromà, Albocàsser, [[Benassal]], [[Vilar de Canes]], [[Catí]] i [[Morella]]. | L'art rupestre de la Valltorta-Gasulla està protegit i reconegut com a Patrimoni Mundial per la [[UNESCO]] des de l'any [[1998]]. El [[2 de decembre]] de 1998, la Unesco otorgà la consideració de Patrimoni de l'Humanitat a l'art rupestre de la província de Castelló en una candidatura conjunta junt a [[Terol]], [[Valéncia]], [[Catalunya]], [[Castella-La Mancha]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]]. Coincidint en esta declaració, la [[Generalitat Valenciana]] creà el Parc Cultural de la Valltorta-Gasulla, que en l'actualitat acull a més de 40 conjunts rupestres, repartits entre les poblacions de Tírig, [[Ares del Maestrat]], Les Coves de Vinromà, Albocàsser, [[Benassal]], [[Vilar de Canes]], [[Catí]] i [[Morella]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||