Diferència entre les revisions de "Nadalenca"
Sin resumen de edición |
mSin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''nadalenca''' o nadalenques, són unes cançons típiques de [[Nadal]] que | La '''nadalenca''' o nadalenques, són unes cançons típiques de [[Nadal]] que tracten sobre el naiximent de [[Jesús]], l’adoració del reis i pastors… i que solen cantar-se davant del belem. | ||
Les primeres nadalenques que se coneixen foren compostes pels evangelisadors en el [[sigle V]], en la finalitat de portar la Bona Nova als aldeans que no sabien llegir. | Les primeres nadalenques que se coneixen foren compostes pels evangelisadors en el [[sigle V]], en la finalitat de portar la Bona Nova als aldeans que no sabien llegir. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Les seues lletres parlaven sobre el Misteri de l'Encarnació en parlar popular i estaven inspirats en la llitúrgia del Nadal. | Les seues lletres parlaven sobre el Misteri de l'Encarnació en parlar popular i estaven inspirats en la llitúrgia del Nadal. | ||
Posteriorment se combinaren en els poema cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació i molts procedixen de composicions espanyoles del [[sigle XV]] i [[sigle XVI]] i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en castellà la paraula “Villancico” és un diminutiu de la paraula vilana). | Posteriorment se combinaren en els poema cortesans i les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generació en generació i molts procedixen de composicions espanyoles del [[sigle XV]] i [[sigle XVI]] i tenien els seus orígens en antics cults pagans (en [[castellà]] la paraula “Villancico” és un diminutiu de la paraula vilana). | ||
Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a a mitat del [[sigle XVIII]] les autoritats eclesiàstiques se varen opondre i amenaçaren als difusors en castic i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre. | Durant tota l'existència s'havia seguit esta tradició, pero a a mitat del [[sigle XVIII]] les autoritats eclesiàstiques se varen opondre i amenaçaren als difusors en castic i sancions. Estes amenaces no donaren el resultat pensat degut a que la gent seguia recordant les cançons i no les volia perdre. | ||