Diferència entre les revisions de "Convent de Sant Francesc (Valéncia)"

Llínea 16: Llínea 16:
El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa.  
El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa.  


Segons les senyes que aporta el pla del Pare Tosca, el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina.
Segons les senyes que aporta el pla del [[Pare Tosca]], el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina.
   
   
A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se  trobaven els horts del monasteri i el cementeri.
A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se  trobaven els horts del monasteri i el cementeri.