Diferència entre les revisions de "Antònia Vila"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
| notes a peu = '''Antonia Vila''', intelectual valencianista | | notes a peu = '''Antonia Vila''', intelectual valencianista | ||
}} | }} | ||
'''Antònia Vila i Ferri''' ([[Onil]], [[14 de novembre]] de [[1921]] - [[Alacant]], [[28 de febrer]] de [[2018]]), fon una escritora i intelectual [[Valencians|valenciana]]. | '''Antònia Vila i Ferri''' ([[Onil]], [[14 de novembre]] de [[1921]] - [[Alacant]], [[28 de febrer]] de [[2018]]), fon una escritora, professora de [[Llengua Valenciana]] i intelectual [[Valencians|valenciana]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
N'Antonia Vila naixqué en una llar humil. Filla d'un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat, deprén de son pare la [[Llengua valenciana]], que li donava la lliçó assentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramàtica i el vocabulari del [[Pare Lluís Fullana]]. És per açò que ha segut sempre [[fullanista]], partidària de la [[normativa]] i de la [[gramàtica]] de l' ilustre [[filòlec]] de [[Benimarfull]] ([[Alacant]]), [[llingüiste]], [[acadèmic]] de la Real Acadèmia de la Llengua (o [[RAE]]) i [[catedràtic]] de [[llengua valenciana]] i [[filologia valenciana]] de l'[[Universitat de Valéncia]] el Pare [[Lluís Fullana i Mira]] | N'Antonia Vila naixqué en una llar humil. Filla d'un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat, deprén de son pare la [[Llengua valenciana]], que li donava la lliçó assentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramàtica i el vocabulari del filòlec alacantí el [[Lluís Fullana|Pare Lluís Fullana]]. És per açò que ha segut sempre [[fullanista]], partidària de la [[normativa]] i de la [[gramàtica]] de l'ilustre [[filòlec]] de [[Benimarfull]] ([[Alacant]]), [[llingüiste]], [[acadèmic]] de la Real Acadèmia de la Llengua (o [[RAE]]) i [[catedràtic]] de [[llengua valenciana]] i [[filologia valenciana]] de l'[[Universitat de Valéncia]] el Pare [[Lluís Fullana i Mira]] | ||
Usuària de l'[[idioma valencià]] tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castellà, fins al punt que des de jove ha estat escrivint poemes, contes, fàbules, relats, artículs periodístics. | Usuària de l'[[idioma valencià]] tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castellà, fins al punt que des de jove ha estat escrivint poemes, contes, fàbules, relats, artículs periodístics. | ||
Fon una de les personalitats intelectuals valencianistes que rubricaren l'adhesió a les popularment nomenades [[Normes d'El Puig]] (o de la Secció de Llengua de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o RACV el dia [[7 de març]] de [[1981]] en el [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] en representació de les entitats culturals valencianistes del sur, concretament en nom del [[Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia"]] (GCI). | |||
Fruït d'estos contactes es la seua colaboració i intervenció en la creació de les entitats culturals Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia" i el [[Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig]], en els que entra com a membre i dirigent arribant a ostentar càrrecs en les seues juntes directives. | Estudià els cursos de [[valencià]] de l'entitat cultural [[Lo Rat Penat]] del que arriba a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres. Es trasllada a [[Elig]] per motius laborals, a on entra en contacte en atres persones sensibles en la problemàtica de l'identitat valenciana com [[Josep Payà]], [[Tonico Sansano]], [[Vicent Pastor Chilar]] i [[Josep Marin Morell]]. | ||
Fruït d'estos contactes es la seua colaboració i intervenció en la creació de les entitats culturals Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia" i el [[Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig]] (PHACE), en els que entra com a membre i dirigent arribant a ostentar càrrecs en les seues juntes directives. | |||
Co-creadora dels guardons “[[Premis Palmes Dorades|Palmes Dorades]]” al Valencianisme del Grup Cultural Ilicità. Fon la professora dels primers cursos de [[valencià]] de [[Lo Rat Penat]] organisats per esta entitat en [[Elig]] i dirigits per [[Josep Boronat]]. | Co-creadora dels guardons “[[Premis Palmes Dorades|Palmes Dorades]]” al Valencianisme del Grup Cultural Ilicità. Fon la professora dels primers cursos de [[valencià]] de [[Lo Rat Penat]] organisats per esta entitat en [[Elig]] i dirigits per [[Josep Boronat]]. | ||
| Llínea 45: | Llínea 47: | ||
Participà com a ponent en el [[I Congrés de la Llengua Valenciana]] organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d'[[Elig]] en maig de l'any [[1985]]. Seguí donant classes de [[valencià]] en sa casa. | Participà com a ponent en el [[I Congrés de la Llengua Valenciana]] organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d'[[Elig]] en maig de l'any [[1985]]. Seguí donant classes de [[valencià]] en sa casa. | ||
Colaborà i escrigué en diverses publicacions i revistes com les de ''[[Moros i Cristians]]'', ''Pobladors d'Elig'', de comissions de festes com [[Fogueres]], [[Falles]], etc. | |||
Escrigué també en el diari ''Canfali'' d'Elig en un espai dedicat a la llengua valenciana nomenat “Raconet de la llengua” en el que defenia l'autoctonia de l'idioma i explicava la normativa, gramàtica, lèxic, ortografia, etc. | |||
Junt en el poeta i periodiste ilicità [[Tonico Sansano]] tingué una série de programes els dissabtes sobre | Junt en el poeta i periodiste ilicità [[Tonico Sansano]] tingué una série de programes els dissabtes sobre cultura valenciana, llengua, cultura en general, folclor valencià i local en l'emissora decana ''Ràdio Elig EAJ 45 AM''. | ||
S'enfrontà públicament al poder municipal quan catalanisà oficialment el topònim de la ciutat aprovant el terme “Elx” en lloc del tradicional, valencianíssim, autòcton i històric de “[[Elig]]”. | S'enfrontà públicament al poder municipal quan catalanisà oficialment el topònim de la ciutat aprovant el terme “Elx” en lloc del tradicional, valencianíssim, autòcton i històric de “[[Elig]]”. | ||
| Llínea 55: | Llínea 57: | ||
Guanyadora de certàmens lliteraris i històrics, en el primer i segon premi sobre tradicions populars organisats pel Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig. Posteriorment fon membre del jurat d'eixos premis “Història d'Elig”. Més tart passà a ser traductora i correctora de texts. | Guanyadora de certàmens lliteraris i històrics, en el primer i segon premi sobre tradicions populars organisats pel Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig. Posteriorment fon membre del jurat d'eixos premis “Història d'Elig”. Més tart passà a ser traductora i correctora de texts. | ||
Co-fundadora d'[[Unió Valenciana]] en el sur | Co-fundadora d'[[Unió Valenciana]] en el sur del [[Nació Valenciana|Regne de Valéncia]]. Membre de facto i d'honor de diverses entitats culturals valencianes. | ||
Ha publicat els seus treballs guardonats a banda dels llibres ''Fàbules Curtes'' en l'any [[2001]] i ''Rondalles i Endevinalles'' en l'any [[2010]]. Fon membre de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). | Ha publicat els seus treballs guardonats a banda dels llibres ''Fàbules Curtes'' en l'any [[2001]] i ''Rondalles i Endevinalles'' en l'any [[2010]]. Fon membre de l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). | ||
Com a una de les poques persones supervivents, fon l'elegida per a descobrir en nom de tots els valencianistes i especialment en nom del | Com a una de les poques persones supervivents, fon l'elegida per a descobrir en nom de tots els valencianistes i especialment en nom del sur recentment la placa commemorativa del XXX Aniversari de les [[Normes d'El Puig]] en solemne acte homenage i de recort celebrat el [[dumenge]] [[6 de març]] de l'any [[2011]] en l'històric salò de senyeres del [[Monasteri d'El Puig|Real Monasteri de Santa Maria d'El Puig]] que organisà la [[Accio Cultural Social i Economica del Regne de Valencia|Plataforma Acció Social, Cultural i Ecònomica del Regne de Valéncia (ARV)]] | ||
== Personalitat == | |||
N'Antonia Vila i Ferri fon un personage destacat, influyent i important en el Valencianisme; encara que ella, tan humil, senzilla i modesta, sempre assegurava que a soles era una simple mestra de valencià i una dòna treballadora i lluitadora entregada al servici de la causa valencianista-autoctonista des del cor, la passió i l'ànima... i sempre altruistament. | |||
En els anys de la "[[Batalla de Valéncia]]" Antonia acodí varies vegades a les processons i manifestacions del [[9 d'octubre]] davant de la [[Real Senyera]] a defendre la valenciania, per lo que va patir insults i atacs dels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] als que ella s'encarava intentant fer-los entrar en raó de que estaven traïcionant a l'identitat valenciana. | |||
Ella sempre comentava que el seu cor patia molt per les injustícies, per les agressions contra l'identitat, per les traïcions d'alguns que renegaren de la seua mare (la terra valenciana) i pel passotisme o meninfotisme de la majoria del poble valencià. N'Antonia, els últims anys abans de morir reconeixia que tenia el cor débil, sofria de síntomes cardiacs, estava molt fatigada i varies vegades va estar ingressada en l'hospital. Finalment, el seu cor s'apagà despuix de casi un sigle de vida de lluita i dedicació a la terra valenciana. | |||
Últimament, Antònia Vila, vivia en la ciutat d'[[Alacant]] dedicant-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li ha donat pel seu amor i passió cap a [[Valéncia]]. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua [[Pàtria Valenciana|Pàtria]]. Un cor que li reglotà valenciania. | Últimament, Antònia Vila, vivia en la ciutat d'[[Alacant]] dedicant-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li ha donat pel seu amor i passió cap a [[Valéncia]]. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua [[Pàtria Valenciana|Pàtria]]. Un cor que li reglotà valenciania. | ||