Diferència entre les revisions de "José María Lacarra" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[File:José María Lacarra.png|thumb|250px|José María Lacarra]]

'''José María Lacarra de Miguel''' ([[Estella]], [[Navarra]], [[24 de maig]] de [[1907]] - [[Saragossa]], [[6 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[historiador]], [[filòlec]], [[Medievalisme|medievaliste]], escritor i [[Heraldisme|heraldiste]] [[Espanya|espanyol]], l'especialitat del qual fon l'estudi de l'història d'[[Aragó]] i de Navarra. Fon aixina mateix catedràtic d'Història Medieval en l'[[Universitat de Saragossa]], ya que va eixercitar durant més de quaranta anys fins a la seua mort. El filòlec i historiador medievaliste [[Antonio Ubieto]] fon un dels seus discípuls.

== Biografia ==

En l'any [[1923]] viajà a [[Madrit]], on va realisar simultàneament estudis de Dret i Història. Alumne de Gómez Moreno, Millares Carlo i Sánchez-Albornoz, en [[1930]] es va graduar i ingressa eixe mateix any al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, en destí en l'[[Archiu Històric Nacional]]. En [[1933]] obté el seu doctorat en Història i la seua llicenciatura en Història. Va poder obtindre una beca per a estudiar en [[París]] de 1933 a [[1934]].

En l'any [[1923]] viajà a [[Madrit]], a on va realisar simultàneament estudis de Dret i Història. Alumne de Gómez Moreno, Millares Carlo i Sánchez-Albornoz, en [[1930]] es va graduar i ingressa eixe mateix any al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, en destí en l'[[Archiu Històric Nacional]]. En [[1933]] obté el seu doctorat en Història i la seua llicenciatura en Història. Va poder obtindre una beca per a estudiar en [[París]] de 1933 a [[1934]].

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], Lacarra realisa una fecunda llabor de salvar el tesor bibliogràfic espanyol. Una volta conclosa la guerra, va marchar a [[Saragossa]]. En [[1940]] se li assigna la càtedra d'Història Medieval en la seua Universitat, que impartiria fins a la seua mort. Eixe mateix any és nomenat primer secretari general de la recent creada Institució Príncip de Viana, càrrec en el que permaneixerà durant quatre anys. Eixe mateix any llancen el primer número de la revista (''Príncipe de Viana'') en la qual ell mateixa colabora molt a sovint.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+[[File:José María Lacarra.png|thumb|250px|José María Lacarra]]
 '''José María Lacarra de Miguel''' ([[Estella]], [[Navarra]], [[24 de maig]] de [[1907]] - [[Saragossa]], [[6 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[historiador]], [[filòlec]], [[Medievalisme|medievaliste]], escritor i [[Heraldisme|heraldiste]] [[Espanya|espanyol]], l'especialitat del qual fon l'estudi de l'història d'[[Aragó]] i de Navarra. Fon aixina mateix catedràtic d'Història Medieval en l'[[Universitat de Saragossa]], ya que va eixercitar durant més de quaranta anys fins a la seua mort. El filòlec i historiador medievaliste [[Antonio Ubieto]] fon un dels seus discípuls.
 == Biografia ==
-En l'any [[1923]] viajà a [[Madrit]], on va realisar simultàneament estudis de Dret i Història. Alumne de Gómez Moreno, Millares Carlo i Sánchez-Albornoz, en [[1930]] es va graduar i ingressa eixe mateix any al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, en destí en l'[[Archiu Històric Nacional]]. En [[1933]] obté el seu doctorat en Història i la seua llicenciatura en Història. Va poder obtindre una beca per a estudiar en [[París]] de 1933 a [[1934]].
+En l'any [[1923]] viajà a [[Madrit]], a on va realisar simultàneament estudis de Dret i Història. Alumne de Gómez Moreno, Millares Carlo i Sánchez-Albornoz, en [[1930]] es va graduar i ingressa eixe mateix any al Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs, en destí en l'[[Archiu Històric Nacional]]. En [[1933]] obté el seu doctorat en Història i la seua llicenciatura en Història. Va poder obtindre una beca per a estudiar en [[París]] de 1933 a [[1934]].
 Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], Lacarra realisa una fecunda llabor de salvar el tesor bibliogràfic espanyol. Una volta conclosa la guerra, va marchar a [[Saragossa]]. En [[1940]] se li assigna la càtedra d'Història Medieval en la seua Universitat, que impartiria fins a la seua mort. Eixe mateix any és nomenat primer secretari general de la recent creada Institució Príncip de Viana, càrrec en el que permaneixerà durant quatre anys. Eixe mateix any llancen el primer número de la revista (''Príncipe de Viana'') en la qual ell mateixa colabora molt a sovint.