Diferència entre les revisions de "Carlomagno"

mSense resum d'edició
m Text reemplaça - ' serie ' a ' série '
Llínea 2: Llínea 2:
'''Carles I''', conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a on '''Carlomagno'''), naixcut en l'any [[742]], [[747]] o [[748]] i morí el [[28 de giner]] [[814]] en [[Aquisgrá]], és el membre més prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no és el fundador dels carolingis.
'''Carles I''', conegut com "el Gran" (en llatí Carolus Magnus a on '''Carlomagno'''), naixcut en l'any [[742]], [[747]] o [[748]] i morí el [[28 de giner]] [[814]] en [[Aquisgrá]], és el membre més prominent de la dinastia franca a la que donà el seu nom, ya que no és el fundador dels carolingis.
Fill de [[Pepí el breu]], és el rei dels francs des de l'any [[768]], se convertix en rei dels llombarts en [[774]] i fon coronat emperador en [[Roma]] pel [[Papa]] [[Lleó III]] el [[25 de decembre]] de l'any [[800]], dins d'una dignitat que desaparegué en l'any [[476]] en occident.
Fill de [[Pepí el breu]], és el rei dels francs des de l'any [[768]], se convertix en rei dels llombarts en [[774]] i fon coronat emperador en [[Roma]] pel [[Papa]] [[Lleó III]] el [[25 de decembre]] de l'any [[800]], dins d'una dignitat que desaparegué en l'any [[476]] en occident.
Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una serie de campanyes militars, en particular contra els saxons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en [[Itàlia]] i els musulmans d'[[Espanya]].
Monarca guerrer, amplià considerablement el seu regne en una série de campanyes militars, en particular contra els saxons, qual campanya ha segut molt difícil i violenta (772-804), pero també contra els llombarts en [[Itàlia]] i els musulmans d'[[Espanya]].
Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi".
Reformador sobirà, golondro de l'ortodòxia religiosa i la cultura, protegix l'art i la lliteratura, i es l'orige del "renaiximent carolingi".