Diferència entre les revisions de "República"
mSin resumen de edición |
mSin resumen de edición |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania. | '''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania. | ||
Moltes definicions, com l'Enyclopædia Britannica de [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina a l'Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet. | Moltes definicions, com l'Enyclopædia Britannica de l'any [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina a l'Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet. | ||
[[Categoria:Política]] | [[Categoria:Política]] | ||
Revisió de 15:28 29 gin 2020
República (del llatí res publica, «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.
Moltes definicions, com l'Enyclopædia Britannica de l'any 1911, resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els drets humans) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina a l'Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple China, l'antiga URSS o Chile baix el govern d'Augusto Pinochet.