Diferència entre les revisions de "Regne de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 147:

Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en [[1594]] el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, en dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero en l'expulsió dels moriscs en [[1609]] i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va anar reduint el seu tamany en els anys.

== Administració ==

Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'[[Ajuntament]] se li denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa medieval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.

El Consell de Castelló estava format pel justícia, quatre jurats i trentasís consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló medieval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any [[1272]], encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats.

=== Càrrecs i oficis majors ===

* Justícia (l'actual alcalde)

* Consellers (els actuals regidors)

Els oficis majors en l'época foral:

* Mustassaf, era la mà dreta del Justícia, controlava els pesos i les mides, els preus i les condicions dels aliments.

* Escrivà del Consell (l'actual secretari)

* Clavari (l'actual interventor)

* Peyter, la persona encarregada dels imposts.

* Manobrer, encarregat del control de les obres.

* Sacristà, s'encarregava de les ermites.

* Aguasil, oficial del rei encarregat de fer complir la llei.

* Sequier, s'encarregava del control de les aigües.

* Síndic, era el representant de la Vila per a tractar assunts davant el rei.

* Assessors (els actuals advocats)

* Oïdors de contes

* Taxadors de la peyta

Tots els oficis cobraven un sou o salari i les corresponia un any de càrrec.

== Vore també ==

@@ Llínea 147: / Llínea 147: @@
 Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en [[1594]] el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, en dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero en l'expulsió dels moriscs en [[1609]] i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va anar reduint el seu tamany en els anys.
+== Administració ==
+Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'[[Ajuntament]] se li denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa medieval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.
+El Consell de Castelló estava format pel justícia, quatre jurats i trentasís consellers, aixina com atres persones que tenien determinades funcions. En el govern municipal del Castelló medieval participaven trentassís consellers, sis per cada barri de la Vila a partir de l'any [[1272]], encara que és provable que en anterioritat el seu número fora menor perque la població estava formada per quatre barris. L'elecció dels consellers es portava a terme per sorteig i el que resultava elegit devia acceptar-ho, llevat que fora noble o religiós. La seua llabor consistia en assistir a totes les sessions del Consell per a assessorar als jurats.
+=== Càrrecs i oficis majors ===
+* Justícia (l'actual alcalde)
+* Consellers (els actuals regidors)
+Els oficis majors en l'época foral:
+* Mustassaf, era la mà dreta del Justícia, controlava els pesos i les mides, els preus i les condicions dels aliments.
+* Escrivà del Consell (l'actual secretari)
+* Clavari (l'actual interventor)
+* Peyter, la persona encarregada dels imposts.
+* Manobrer, encarregat del control de les obres.
+* Sacristà, s'encarregava de les ermites.
+* Aguasil, oficial del rei encarregat de fer complir la llei.
+* Sequier, s'encarregava del control de les aigües.
+* Síndic, era el representant de la Vila per a tractar assunts davant el rei.
+* Assessors (els actuals advocats)
+* Oïdors de contes
+* Taxadors de la peyta
+Tots els oficis cobraven un sou o salari i les corresponia un any de càrrec.
 == Vore també ==