Diferència entre les revisions de "Dialecte barceloní"
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
==Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní”== | ==Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní”== | ||
* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada , filòlec [[Alemanya|alemà ]] | * Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada, filòlec [[Alemanya|alemà ]] [[Friedrich Christian Diez|Friedrich Diez]] | ||
{{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.[[París]].[[1874]].p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}} | {{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.[[París]].[[1874]].p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}} | ||
| Llínea 81: | Llínea 81: | ||
* Wilhelm Meyer-Lübke | * Wilhelm Meyer-Lübke | ||
{{cita| | {{cita|Meyer-Lübke, seguint al seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref> | ||
Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu: | Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu: | ||
| Llínea 113: | Llínea 113: | ||
* [[Ramon Miquel i Planas]] en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]]) es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a qui denomina despectivament “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref> | * [[Ramon Miquel i Planas]] en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]]) es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a qui denomina despectivament “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref> | ||
* | * Mossén Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní” (=neocatalaní) | ||
{{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}} | {{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}} | ||