Diferència entre les revisions de "Ànima"

== L'ànima com a consciència. Cartesianisme i dualisme. ==

Descartes ([[1596]]-[[1650]] d. C.) (Fig. 6) busca superar l'escepticisme, o dubte sistemàtic sobre allò que existix i allò que no existix. Creu trobar una idea incontrovertible, clara i distinta: ''cogito, ergo sum'', és dir, ''pense, per tant existixc''. D'esta manera, quan la consciència dona fe del pensament, està donant fe de la seua existència. I no és que l'afirmació no siga verdadera; el problema es prendre-la com a base de tot el coneiximent, ya que d'esta manera es deixen de banda atres veritats essencials. Per a Descartes, el yo pensant, l'ànima, l'enteniment i la consciència s'identifiquen. I com que puc tindre consciència de mi mateixa sense tindre en conte el meu cos, com que puc prescindir del meu cos per a tindre idea de mi mateixa, d'ahí es deduïx que yo soc la meua ànima, i el meu cos és una atra substància unida a la meua ànima.<br>

Comença aixina el “dualisme” que caracterisarà als seguidors de Descartes. Les dos substàncies, ànima i cos, són coses totalment diferents, ya que el cos té extensió i es rig per les lleis de la mecànica, i l'ànima, que és el pensament, és pura qualitat, potència i acte, posseïdora de facultats (memòria, enteniment i voluntat). Els animals no tenen ànima, són com a màquines; l'ànima és exclusivament humana, puix que només el ser humà té pensament.<br>

Descartes supon que ànima i cos es relacionen per mig de la glàndula pineal; segurament la ciència del seu temps va trobar en eixa glàndula un funció d'intermediació entre la funció del cervell i la dels atres òrguens del cos, pero eixa no és la funció que hui se li adjudica.<br>