Diferència entre les revisions de "Ànima" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 16:

== L'ànima intelectual i immortal del pitagorisme i del platonisme ==

Pitàgores ([[572 a. C.|572]]-[[496 a. C.]]) rep de les sectes òrfico-bàquiques la doctrina de la preexistència, immortalitat i transmigració de les ànimes: provinents del pneuma infinit, entren en els cossos per la respiració i tot seguit de la mort passen a un atre cos; si en alguna de les vides experimenten una purificació, tornaran al seu estat primitiu, si no, transmigraran indefinidament.<br>

Plató ([[427]]-[[347 a. C.]]) rep eixa idea de Pitàgores, pero li afig un component ètic que la transforma en una creença religiosa: la causa de la baixada de les ànimes als cossos, des del neuma infinit, és un pecat, i la progressiva purificació de les ànimes per a tornar al neuma es fa per mig de la virtut. Pero a banda d'esta concepció religiosa, Plató atribuïx a l'ànima unes propietats que inauguren la concepció de l'ànima com a principi del coneiximent humà, i que perdurarà fins als nostres dies:<br>

Plató ([[427 a. C.|427]]-[[347 a. C.]]) rep eixa idea de Pitàgores, pero li afig un component ètic que la transforma en una creença religiosa: la causa de la baixada de les ànimes als cossos, des del neuma infinit, és un pecat, i la progressiva purificació de les ànimes per a tornar al neuma es fa per mig de la virtut. Pero a banda d'esta concepció religiosa, Plató atribuïx a l'ànima unes propietats que inauguren la concepció de l'ànima com a principi del coneiximent humà, i que perdurarà fins als nostres dies:<br>

Archiu:220px-Plato Pio-Clemetino Inv305.jpg|Escultura de Plató (387 a. C. - 347 a. C.) del Museu Pio-Clementí del Vaticà, del [[sigle IV a. C.]]

@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 == L'ànima intelectual i immortal del pitagorisme i del platonisme ==
 Pitàgores ([[572 a. C.|572]]-[[496 a. C.]]) rep de les sectes òrfico-bàquiques la doctrina de la preexistència, immortalitat i transmigració de les ànimes: provinents del pneuma infinit, entren en els cossos per la respiració i tot seguit de la mort passen a un atre cos; si en alguna de les vides experimenten una purificació, tornaran al seu estat primitiu, si no, transmigraran indefinidament.<br>
-Plató ([[427]]-[[347 a. C.]]) rep eixa idea de Pitàgores, pero li afig un component ètic que la transforma en una creença religiosa: la causa de la baixada de les ànimes als cossos, des del neuma infinit, és un pecat, i la progressiva purificació de les ànimes per a tornar al neuma es fa per mig de la virtut. Pero a banda d'esta concepció religiosa, Plató atribuïx a l'ànima unes propietats que inauguren la concepció de l'ànima com a principi del coneiximent humà, i que perdurarà fins als nostres dies:<br>
+Plató ([[427 a. C.|427]]-[[347 a. C.]]) rep eixa idea de Pitàgores, pero li afig un component ètic que la transforma en una creença religiosa: la causa de la baixada de les ànimes als cossos, des del neuma infinit, és un pecat, i la progressiva purificació de les ànimes per a tornar al neuma es fa per mig de la virtut. Pero a banda d'esta concepció religiosa, Plató atribuïx a l'ànima unes propietats que inauguren la concepció de l'ànima com a principi del coneiximent humà, i que perdurarà fins als nostres dies:<br>
 <gallery>
 Archiu:220px-Plato Pio-Clemetino Inv305.jpg|Escultura de Plató (387 a. C. - 347 a. C.) del Museu Pio-Clementí del Vaticà, del [[sigle IV a. C.]]