Diferència entre les revisions de "Epistolare Valentinum"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Epistolare Valentinum''' és un text de finals del sigle XII o principis del XIII que apareix en un còdex que se conserva en l'Archiu…» |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
En la revisió del còdex, el professor gallec, [[Manuel Mourelle de Lema]], filòlec i investigador romaniste, acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), trobà a partir del foli 161 una série d'anotacions en [[Llengua Valenciana]] o romanç pla, que podrien ser despuix de les [[jarches|jarches mossàraps]], el document escrit de la Llengua Valenciana més antic conegut fins a l'any [[1996]] en que se trobà, la qual cosa confirma una volta més les tesis [[Valencianisme|valencianistes]] sobre l'orige i l'evolució de la Llengua Valenciana. | En la revisió del còdex, el professor gallec, [[Manuel Mourelle de Lema]], filòlec i investigador romaniste, acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), trobà a partir del foli 161 una série d'anotacions en [[Llengua Valenciana]] o romanç pla, que podrien ser despuix de les [[jarches|jarches mossàraps]], el document escrit de la Llengua Valenciana més antic conegut fins a l'any [[1996]] en que se trobà, la qual cosa confirma una volta més les tesis [[Valencianisme|valencianistes]] sobre l'orige i l'evolució de la Llengua Valenciana. | ||
== Planchs de Sen Esteve == | |||
Crida l'atenció en este còdex l'[[epístola]] coneguda com "Planchs de Sen Esteve" (Les planyences de Sant Esteve), que consta de paràfrasis en llengua vulgar i notació gregoriana sobre pauta de cinc llínees. D'eixe document, el professor Mourelle de Lema prengué distints fragments, de la versió llatina i valenciana; la valenciana, més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica. | Crida l'atenció en este còdex l'[[epístola]] coneguda com "Planchs de Sen Esteve" (Les planyences de Sant Esteve), que consta de paràfrasis en llengua vulgar i notació gregoriana sobre pauta de cinc llínees. D'eixe document, el professor Mourelle de Lema prengué distints fragments, de la versió llatina i valenciana; la valenciana, més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica. | ||
| Llínea 16: | Llínea 18: | ||
{{Cita|esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat, Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam…}} | {{Cita|esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat, Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam…}} | ||
== Vore també == | |||
* [[Manuel Mourelle de Lema]] | |||
* [[Baltasar Bueno Tàrrega]] | |||
* [[Jarches]] | |||
== Referències == | == Referències == | ||