Diferència entre les revisions de "Guatemala"
m Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries ' |
m Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta ' |
||
| Llínea 313: | Llínea 313: | ||
En lo relacionat a l'estructura i història geologica, America Central septentrional és part del subcontinente nortamerica. Més tart fon sorgint l'arc que forma el sur de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]], també per activitat volcanica. Les montanyes freqüentment són formades quan dos plaques tectoniques choquen una contra l'atra. Els Andas i els Cuchumatanes estan sent llentament elevats en resposta al moviment de la placa del pacific cap al este. | En lo relacionat a l'estructura i història geologica, America Central septentrional és part del subcontinente nortamerica. Més tart fon sorgint l'arc que forma el sur de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]], també per activitat volcanica. Les montanyes freqüentment són formades quan dos plaques tectoniques choquen una contra l'atra. Els Andas i els Cuchumatanes estan sent llentament elevats en resposta al moviment de la placa del pacific cap al este. | ||
El sur actual de Centroamérica (sur de [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panama]]) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una série d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüéncia de l'espenta de la corfa del Caribe cap al Pacific. L'archipelec centroamericano seguí emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment es varen unir Centre i Suramérica al «emergir» una | El sur actual de Centroamérica (sur de [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panama]]) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una série d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüéncia de l'espenta de la corfa del Caribe cap al Pacific. L'archipelec centroamericano seguí emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment es varen unir Centre i Suramérica al «emergir» una chicoteta area que encara estava sumergida, i hui és [[Panama]]. | ||
L'aparició de l'Archipelec mesoamericà i despuix la conformació de la massa centroamericana permete la migració de vegetals i animals del nort al sur i del sur al nort. Aixo explica el per que Centroamérica te una flora i fauna molt diversa, que prove tant del sur com del nort. | L'aparició de l'Archipelec mesoamericà i despuix la conformació de la massa centroamericana permete la migració de vegetals i animals del nort al sur i del sur al nort. Aixo explica el per que Centroamérica te una flora i fauna molt diversa, que prove tant del sur com del nort. | ||
| Llínea 1198: | Llínea 1198: | ||
Entre els inventors sobreix el Dr. [[Federic Lehnhoff]] ([[1871]]-[[1932]]), qui a partir de [[1909]] desenrollà el [[café]] soluble. Patentat a nivell internacional, l'invent tingué molt exit, guanyant la seua primera medalla d'[[or]] en l'Exposició Universal de Gante, Brusseles, en [[1913]]. La [[Primera Guerra Mundial]] posà fi a la fabricació del producte impulsat per l'empresa Societé du Cafe Soluble "Belna" en Pariu. Posteriorment, el Dr. [[Federic Lehnhoff]] desenrollà la sulfa [[Sulfarsenol]] que serví de base per a numerosos antibiotics. [[Julià Paniagua Martínez]] i Sebastián Furtat inventaren i desenrollaren la [[marimba]] cromatica en [[Quetzaltenango]] en [[1894]]. | Entre els inventors sobreix el Dr. [[Federic Lehnhoff]] ([[1871]]-[[1932]]), qui a partir de [[1909]] desenrollà el [[café]] soluble. Patentat a nivell internacional, l'invent tingué molt exit, guanyant la seua primera medalla d'[[or]] en l'Exposició Universal de Gante, Brusseles, en [[1913]]. La [[Primera Guerra Mundial]] posà fi a la fabricació del producte impulsat per l'empresa Societé du Cafe Soluble "Belna" en Pariu. Posteriorment, el Dr. [[Federic Lehnhoff]] desenrollà la sulfa [[Sulfarsenol]] que serví de base per a numerosos antibiotics. [[Julià Paniagua Martínez]] i Sebastián Furtat inventaren i desenrollaren la [[marimba]] cromatica en [[Quetzaltenango]] en [[1894]]. | ||
Atre inventor ha segut el Dr. Ricardo Bressani Castignoli ([[1926]]-),qui desenrollà productes nutricionales, entre ells l'Incaparina. | Atre inventor ha segut el Dr. Ricardo Bressani Castignoli ([[1926]]-),qui desenrollà productes nutricionales, entre ells l'Incaparina. | ||
El quetzalteco Miquel Angel Castroconde sobreix per ser el constructor del primer i únic [[avió]] fet en Centroamérica. Escomençà el proyecte en el seu fill que porta el mateix nom, és una | El quetzalteco Miquel Angel Castroconde sobreix per ser el constructor del primer i únic [[avió]] fet en Centroamérica. Escomençà el proyecte en el seu fill que porta el mateix nom, és una chicoteta nau que tingué el seu primer vol en [[maig]] de l'any [[2003]]. El nom de l'avió es "Quetzaltenango 1" en honor al seu poble natal. | ||
=== Educació === | === Educació === | ||