Diferència entre les revisions de "Marca Hispànica"
Sense resum d'edició |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Fon una zona matalaf creada per [[Carlomagne]] en l'any [[795]] més allà de l'antiga província de Septimània, com una barrera defensiva entre els omeyes de l'al-Àndalus i l'Imperi Carolingi franc (ducat de Gasconya, ducat d'Aquitània i la Septimània carolingia). A diferència d'atres marques carolingies, la Marca Hispànica no tenia una estructura administrativa unificada pròpia. | Fon una zona matalaf creada per [[Carlomagne]] en l'any [[795]] més allà de l'antiga província de Septimània, com una barrera defensiva entre els omeyes de l'al-Àndalus i l'Imperi Carolingi franc (ducat de Gasconya, ducat d'Aquitània i la Septimània carolingia). A diferència d'atres marques carolingies, la Marca Hispànica no tenia una estructura administrativa unificada pròpia. | ||
Despuix de la conquista musulmana de la [[península ibèrica]], els carolingis varen intervindre en el noroest peninsular a finals del sigle VIII, en el respal de la població autòctona de les montanyes. La dominació franca es feu efectiva llavors més al sur despuix de la conquista de [[Girona]] ([[785]]) i [[Barcelona]] ([[801]]). | Despuix de la conquista musulmana de la [[península ibèrica]], els carolingis varen intervindre en el noroest peninsular a finals del sigle VIII, en el respal de la població autòctona de les montanyes. La dominació franca es feu efectiva llavors més al sur despuix de la conquista de [[Girona]] ([[785]]) i [[Barcelona]] ([[801]]). La nomenada «Marca Hispànica» quedà integrada per comtats depenents dels monarques carolingis a principis del [[sigle IX]]. Per a governar estos territoris, els reis francs varen designar comtes, uns d'orige franc i atres autòctons, segons criteris d'eficàcia militar en la defensa de les fronteres i de llealtat i fidelitat a la corona. | ||
El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, en contraposició a la Marca Superior andalusí, i comprenia des de [[Pamplona]] fins a Barcelona. De tots ells, els que varen alcançar major protagonisme foren els de Pamplona, constituït en el primer quart del sigle IX en regne; [[Aragó]], constituït en comtat independent en [[809]]; [[Urgell]], important sèu episcopal i comtat en dinastia pròpia des de [[815]]; i el comtat de Barcelona, que en el temps es convertí en hegemònic sobre els seus veïns, els d'[[Ausona]] i Girona. | El territori guanyat als musulmans es va configurar com la Marca Hispànica, en contraposició a la Marca Superior andalusí, i comprenia des de [[Pamplona]] fins a Barcelona. De tots ells, els que varen alcançar major protagonisme foren els de Pamplona, constituït en el primer quart del sigle IX en regne; [[Aragó]], constituït en comtat independent en [[809]]; [[Urgell]], important sèu episcopal i comtat en dinastia pròpia des de l'any [[815]]; i el comtat de Barcelona, que en el temps es convertí en hegemònic sobre els seus veïns, els d'[[Ausona]] i Girona. | ||
L'estat d'[[Andorra]] és l'única pervivència actual de la '''Marca Hispànica'''. | L'estat d'[[Andorra]] és l'única pervivència actual de la '''Marca Hispànica'''. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Regne de Valéncia == | == Regne de Valéncia == | ||
El Regne moro de Valéncia es conquista per a la [[corona d'Aragó]], l'any [[1238]], vint anys abans que Catalunya passe, de ser part del regne de [[França]], a dependre del [[Regne d'Aragó]] i que dèu anys abans, el 4 de decembre de [[1248]], [[Alacant]] ya formava part de la [[Corona de Castella]]. | El Regne moro de Valéncia es conquista per a la [[corona d'Aragó]], en l'any [[1238]], vint anys abans que Catalunya passe, de ser part del regne de [[França]], a dependre del [[Regne d'Aragó]] i que dèu anys abans, el [[4 de decembre]] de [[1248]], [[Alacant]] ya formava part de la [[Corona de Castella]]. | ||
En un [[comtat]] baix dependència del rei de França provablement es parlaria el francés de l'época i vint anys abans en el [[Regne de Valéncia]] ya es parlava l'[[aragonés]] perque als hòmens que combatien i conquistaven fòra del [[regne d'Aragó]] se'ls coneixia com a aragonesos, ya foren de l'actual Aragó, de la [[Comunitat Valenciana]] actual o de les [[Illes Balears]]. | En un [[comtat]] baix dependència del rei de França provablement es parlaria el francés de l'época i vint anys abans en el [[Regne de Valéncia]] ya es parlava l'[[aragonés]] perque als hòmens que combatien i conquistaven fòra del [[regne d'Aragó]] se'ls coneixia com a aragonesos, ya foren de l'actual Aragó, de la [[Comunitat Valenciana]] actual o de les [[Illes Balears]]. | ||