Diferència entre les revisions de "Maria de Castella" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 9:

== Matrimoni ==

El compromís entre Maria i ~~Alfons~~ no va ser formalisat fins que ella va complir els sèt anys d'edat, encara que va ser reconfirmat pel rei Enrique III en les seues últimes voluntats i testament. En el mateix acort, es pacten atres dos aliances nupcials: entre el germà de Maria, Joan II i la germana d'Alfons, Maria, i entre la germana menor de Maria, Catalina, en el germà d'Alfons, Enrique. El matrimoni entre Maria i ~~Alfons~~ es celebrà en la [[Catedral de Valéncia]] el [[12 d'octubre]] de 1415. La cerimònia va ser oficiada per l'antipapa [[Benedicte XIII]], el qual també otorga la dispensa matrimonial per a l'enllaç. Maria va rebre una esplèndida dot consistent en terres i rendes, al mateix temps que ~~Alfons~~ era elevat al ranc d'Infant de Castella. El rei Joan II despuix es queixaria de que la dot de la seua germana era massa gran i que en veritat era la més gran mai rebuda per alguna Infanta de Castella. Un any despuix, en [[1416]], el seu marit va ser proclamat Rei de la Corona d'Aragó, pujant al tro com [[Alfons el Magnànim|Alfons V]].

El compromís entre Maria i Anfós no va ser formalisat fins que ella va complir els sèt anys d'edat, encara que va ser reconfirmat pel rei Enrique III en les seues últimes voluntats i testament. En el mateix acort, es pacten atres dos aliances nupcials: entre el germà de Maria, Joan II i la germana d'Alfons, Maria, i entre la germana menor de Maria, Catalina, en el germà d'Alfons, Enrique. El matrimoni entre Maria i Anfós es celebrà en la [[Catedral de Valéncia]] el [[12 d'octubre]] de 1415. La cerimònia va ser oficiada per l'antipapa [[Benedicte XIII]], el qual també otorga la dispensa matrimonial per a l'enllaç. Maria va rebre una esplèndida dot consistent en terres i rendes, al mateix temps que Anfós era elevat al ranc d'Infant de Castella. El rei Joan II despuix es queixaria de que la dot de la seua germana era massa gran i que en veritat era la més gran mai rebuda per alguna Infanta de Castella. Un any despuix, en [[1416]], el seu marit va ser proclamat Rei de la Corona d'Aragó, pujant al tro com [[Alfons el Magnànim|Alfons V]].

Les disputes familiars eren constants gràcies a les polítiques dels seus sogres, els reis d'Aragó Fernando i Leonor d'Alburquerque. Els Infants d'Aragó, els seus cunyats Enrique, Pedro i especialment l'intrigant Joan varen ser extremadament problemàtics i impertinents durant la regència de Maria.

Llínea 17:

Durant els anys [[1420]] i [[1423]] i a causa de les llargues absències d'Alfons V va tindre que actuar com a lloctinent general d'Aragó. Es va involucrar en les lluites que es desenrollaven en [[Barcelona]] entre els llauradors i els burguesos.

Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que ~~Alfons~~ V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós.

Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que Anfós V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós.

En l' any [[1453]] es va traslladar a Castella a on va intervindre com a mediadora en les lluites castellà-aragoneses i va conseguir que es pactara la treua de [[Valladolit]].

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 == Matrimoni ==
-El compromís entre Maria i Alfons no va ser formalisat fins que ella va complir els sèt anys d'edat, encara que va ser reconfirmat pel rei Enrique III en les seues últimes voluntats i testament. En el mateix acort, es pacten atres dos aliances nupcials: entre el germà de Maria, Joan II i la germana d'Alfons, Maria, i entre la germana menor de Maria, Catalina, en el germà d'Alfons, Enrique. El matrimoni entre Maria i Alfons es celebrà en la [[Catedral de Valéncia]] el [[12 d'octubre]] de 1415. La cerimònia va ser oficiada per l'antipapa [[Benedicte XIII]], el qual també otorga la dispensa matrimonial per a l'enllaç. Maria va rebre una esplèndida dot consistent en terres i rendes, al mateix temps que Alfons era elevat al ranc d'Infant de Castella. El rei Joan II despuix es queixaria de que la dot de la seua germana era massa gran i que en veritat era la més gran mai rebuda per alguna Infanta de Castella. Un any despuix, en [[1416]], el seu marit va ser proclamat Rei de la Corona d'Aragó, pujant al tro com [[Alfons el Magnànim|Alfons V]].
+El compromís entre Maria i Anfós no va ser formalisat fins que ella va complir els sèt anys d'edat, encara que va ser reconfirmat pel rei Enrique III en les seues últimes voluntats i testament. En el mateix acort, es pacten atres dos aliances nupcials: entre el germà de Maria, Joan II i la germana d'Alfons, Maria, i entre la germana menor de Maria, Catalina, en el germà d'Alfons, Enrique. El matrimoni entre Maria i Anfós es celebrà en la [[Catedral de Valéncia]] el [[12 d'octubre]] de 1415. La cerimònia va ser oficiada per l'antipapa [[Benedicte XIII]], el qual també otorga la dispensa matrimonial per a l'enllaç. Maria va rebre una esplèndida dot consistent en terres i rendes, al mateix temps que Anfós era elevat al ranc d'Infant de Castella. El rei Joan II despuix es queixaria de que la dot de la seua germana era massa gran i que en veritat era la més gran mai rebuda per alguna Infanta de Castella. Un any despuix, en [[1416]], el seu marit va ser proclamat Rei de la Corona d'Aragó, pujant al tro com [[Alfons el Magnànim|Alfons V]].
 Les disputes familiars eren constants gràcies a les polítiques dels seus sogres, els reis d'Aragó Fernando i Leonor d'Alburquerque. Els Infants d'Aragó, els seus cunyats Enrique, Pedro i especialment l'intrigant Joan varen ser extremadament problemàtics i impertinents durant la regència de Maria.
@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 Durant els anys [[1420]] i [[1423]] i a causa de les llargues absències d'Alfons V va tindre que actuar com a lloctinent general d'Aragó. Es va involucrar en les lluites que es desenrollaven en [[Barcelona]] entre els llauradors i els burguesos.
-Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que Alfons V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós.
+Despuix de la derrota de Ponza ([[1435]]) en la que Anfós V va ser fet presoner pels genovesos aliats al soberà napolità, Renato d'Anjou; Maria va convocar corts en [[Monsó]] per a recaptar els fondos per a la lliberació del seu espós.
 En l' any [[1453]] es va traslladar a Castella a on va intervindre com a mediadora en les lluites castellà-aragoneses i va conseguir que es pactara la treua de [[Valladolit]].