Diferència entre les revisions de "Infanteria"
m Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries ' |
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ' |
||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Els eixercits romans s'han caracterisat per una unitat fixa i equip per a l'infanteria: la [[llegió]]. La [[llegio]] constava de 4500 a 6000 hòmens forts, tenien acces a la [[cavalleria]] 100 a 300 per a el treballe de reconeiximent. L'exit de les llegions se basà en l'entrenament i la disciplina dels soldats, l'organisacio professional i la flexibilitat de desplegament. | Els eixercits romans s'han caracterisat per una unitat fixa i equip per a l'infanteria: la [[llegió]]. La [[llegio]] constava de 4500 a 6000 hòmens forts, tenien acces a la [[cavalleria]] 100 a 300 per a el treballe de reconeiximent. L'exit de les llegions se basà en l'entrenament i la disciplina dels soldats, l'organisacio professional i la flexibilitat de desplegament. | ||
Despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], l'atenció se desplaçà a la [[cavalleria]] en el camp de batalla. El cavaller estava en [[Europa]], dominant en el camp de batalla. En el seu [[cavall]], la seua invulnerabilitat relativa a les fleches de la seua pesada armadura que l'infanteria era casi impossible de contestar. | |||
Una excepció fon quan l'infanteria entrenada i dirigida, com en la batalla d'Hastings, la batalla dels Spurs i els Husitas baix Jan Zizka. [[Suïssa]] tingué gran èxit en la seua infanteria. | Una excepció fon quan l'infanteria entrenada i dirigida, com en la batalla d'Hastings, la batalla dels Spurs i els Husitas baix Jan Zizka. [[Suïssa]] tingué gran èxit en la seua infanteria. | ||