Diferència entre les revisions de "Félix Azzati"

mSense resum d'edició
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '
Llínea 12: Llínea 12:
'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en l'any [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].
'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en l'any [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en [[Valéncia]].


Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol|castellà]] a [[Luigi Pirandello|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.
Despuix d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol|castellà]] a [[Luigi Pirandello|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.


Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés  dels Diputats|Parlament]].
Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés  dels Diputats|Parlament]].