El riu [[Magre]], afluent del [[Xúquer]], abraça el casc urbà i confluïx ab aquell dins del terme, en el parage natural municipal de la "''Chopera''",l'únic parc natural pertanyent a Algemesí, ya que el resto del terme es una enorme estora verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, albercoquers, etc. En l'extrem nordest del terme municipal, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del [[samaruc]] (chicotet peix autòcton valencià), superfície de 11.800 m² que ans s'utilisava per al cultiu de l'arròs i ara, per estar inclosa en el [[Parc Natural de l'Albufera]], se dedica a la recuperació d'esta espècie que se troba en perill d'extinció. També se treballa ab flora i fauna autòctona que necessita protecció com per eixemple el "''fartet''", el "''mossegadoret''", el "''pechinot''", la "gamba camaró", la "''gamba gavacha''", etc.
El riu [[Magre]], afluent del [[Xúquer]], abraça el casc urbà i confluïx en aquell dins del terme, en el parage natural municipal de la ''Chopera'', l'únic parc natural pertanyent a Algemesí, ya que el resto del terme és una enorme estora verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, albercoquers, etc. En l'extrem nordest del terme municipal, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del [[samaruc]] (chicotet peix autòcton valencià), superfície de 11.800 m² que abans s'utilisava per al cultiu de l'arròs i ara, per estar inclosa en el [[Parc Natural de l'Albufera]], se dedica a la recuperació d'esta espècie que se troba en perill d'extinció. També se treballa en flora i fauna autòctona que necessita protecció com per eixemple el ''fartet'', el ''mossegadoret'', el ''pechinot'', la ''gamba camaró'', la ''gamba gavacha'', etc.
El clima és [[clima mediterràneu]]; estius calorosos ab temperatures que oscilen entre 30º i 38º, ab tormentes estivals a finals d'agost, hiverns suaus que varien entre 14º i 4º, en primavera d'hivern pluges intenses típicament dites "gotes fredes".
El clima és [[clima mediterràneu]]; estius calorosos en temperatures que oscilen entre 30º i 38º, en tormentes estivals a finals d'agost, hiverns suaus que varien entre 14º i 4º, en primavera d'hivern pluges intenses típicament dites "gotes fredes".
S'accedix a Algemesí des de [[Valéncia]], a través de la [[V-31]] prenent després la [[CV-42]]. Conta també ab estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Rodalies Valéncia]] C-2 de Valéncia ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]), per la [[AP-7]] [[E-15]] eixida Algemesí.
S'accedix a Algemesí des de [[Valéncia]], a través de la [[V-31]] prenent després la [[CV-42]]. Conta també en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Rodalies Valéncia]] C-2 de Valéncia ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]), per l'[[AP-7]] ([[E-15]]) eixida Algemesí.
=== [[Barri]]s i [[pedanie]]s ===
=== [[Barri]]s i [[pedanie]]s ===
Llínea 52:
Llínea 52:
=== Localitats llimítrofs ===
=== Localitats llimítrofs ===
El [[terme municipal]] d'Algemesí llimita ab les següents localitats:
El [[terme municipal]] d'Algemesí llimita en les següents localitats:
[[Albalat de la Ribera]], [[Alzira]], [[Alginet]], [[Guadassuar]], [[Polinyà]] i [[Sollana]], totes elles de la [[província de Valéncia]]
[[Albalat de la Ribera]], [[Alzira]], [[Alginet]], [[Guadassuar]], [[Polinyà]] i [[Sollana]], totes elles de la [[província de Valéncia]]
== Història ==
== Història ==
De fundació islàmica com alqueria, el seu topònim té com significat "lloc solejat" ya que és dels pocs pobles de la zona, en el que no hi ha ninguna montanya prop que li lleve llum solar. Poblat ab cristians nous després de la seua conquista per el rei [[Jaume I d'Aragó]] i la seua primera cita és en el [[Llibre del Repartiment]], en [[1243]]. Formà part del municipi d'[[Alzira]], fins a que en [[1473]] obtingué l'independència, reservant-se [[Alzira]] la jurisdicció criminal i mer imperi. En [[1574]], [[Felip II d'Espanya]] li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, després de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. En [[1608]], se li concedix el títul de Vila Real, se introduïx el sistema d'insaculació per a proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi real de cogovernar ab [[Alzira]] la [[Sequia Real del Xúquer]] i, el 12 de novembre, el rei li concedix la celebració de fira anual durant vint dies.
De fundació islàmica com alqueria, el seu topònim té com significat ''lloc solejat'' ya que és dels pocs pobles de la zona, en el que no hi ha ninguna montanya prop que li lleve llum solar. Poblat en cristians nous després de la seua conquista pel rei [[Jaume I d'Aragó]] i la seua primera cita és en el [[Llibre del Repartiment]], en [[1243]]. Formà part del municipi d'[[Alzira]], fins a que en [[1473]] obtingué l'independència, reservant-se [[Alzira]] la jurisdicció criminal i mer imperi. En [[1574]], [[Felip II d'Espanya]] li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, després de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. En [[1608]], se li concedix el títul de Vila Real, s'introduïx el sistema d'insaculació per a proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi real de cogovernar en [[Alzira]] la [[Sequia Real del Xúquer]] i, el 12 de novembre, el rei li concedix la celebració de fira anual durant vint dies.
L'[[expulsió dels moriscs]] i la compra de Cotes, feren que el [[segle XVII]] fora de fort endeutament per a Algemesí. En les Corts Valencianes de [[1626]], el Braç Real demanà la revisió dels llímits d'Algemesí, degut als pleits que tenien des de la seua segregació d'[[Alzira]]. La vila d'Algemesí demanà l'aument de salari del justiciat, del seu assessor i del mustassaf.
L'[[expulsió dels moriscs]] i la compra de Cotes, feren que el [[segle XVII]] fora de fort endeutament per a Algemesí. En les Corts Valencianes de [[1626]], el Braç Real demanà la revisió dels llímits d'Algemesí, degut als pleits que tenien des de la seua segregació d'[[Alzira]]. La vila d'Algemesí demanà l'aument de salari del justiciat, del seu assessor i del mustassaf.
Llínea 79:
Llínea 79:
| Alcalde_8 = Vicent Ramón García Mont
| Alcalde_8 = Vicent Ramón García Mont
| Partit_8 = [[PP]]
| Partit_8 = [[PP]]
}}
}}
Llínea 85:
Llínea 84:
D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la [[Sequia Real del Xúquer]] introduí el cultiu de la [[morera]] i l'[[arròs]] que donaren una bona espenta al creiximent de la vila. Les terres dedicades al cultiu aumenten, sobre tot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i atres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i atres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels [[cítric]]s ha anant guanyant terreny al de l'arròs.
D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la [[Sequia Real del Xúquer]] introduí el cultiu de la [[morera]] i l'[[arròs]] que donaren una bona espenta al creiximent de la vila. Les terres dedicades al cultiu aumenten, sobre tot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i atres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i atres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels [[cítric]]s ha anant guanyant terreny al de l'arròs.
En les últimes décades l'indústria s'ha desenrollat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atres a numeroses empreses de tota la regió, fomentant així, el desenroll econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a us industrial. Algemesí és, després d'[[Alzira]], la ciutat ab més número d'empreses de la comarca de la [[Ribera Alta]].
En les últimes décades l'indústria s'ha desenrollat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atres a numeroses empreses de tota la regió, fomentant així, el desenroll econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a us industrial. Algemesí és, després d'[[Alzira]], la ciutat en més número d'empreses de la comarca de la [[Ribera Alta]].
En l'actualitat s'està construint un nou parc industrial que destinarà 350.000m2 exclusivament a empreses agrícoles
En l'actualitat s'està construint un nou parc industrial que destinarà 350.000 m² exclusivament a empreses agrícoles
== Monuments ==
== Monuments ==
*'''Parròquia de [[Sant Pio X]]'''. Regentada per els pares Escolapis.
*'''Parròquia de [[Sant Pio X]]'''. Regentada pels pares Escolapis.
*'''Iglésia del [[Santiago el Major|Apòstol Sant Jaume]]'''. Construïda de [[1550]] a [[1582]] per Doménec Gamieta en colaboració ab Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del XVIII (1789) i recoberta modernament (1890 i 1927). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferencia del resto d'iglésies en que al entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc on se personifica la presencia de Deu i des de on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí "retallar" un tros de l'iglésia, just on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa paisages de la vida del apòstol Sant Jaume. Fon realisat per [[Francisco Ribalta]] entre 1603 i 1610 i completat per [[José Segrelles]] en 1954.
*'''Iglésia del [[Santiago el Major|Apòstol Sant Jaume]]'''. Construïda de [[1550]] a [[1582]] per Doménec Gamieta en colaboració en Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del XVIII (1789) i recoberta modernament (1890 i 1927). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferencia del resto d'iglésies en que al entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc on se personifica la presencia de Deu i des d'on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí ''retallar'' un tros de l'iglésia, just on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa paisages de la vida de l'apòstol Sant Jaume. Fon realisat per [[Francisco Ribalta]] entre 1603 i 1610 i completat per [[José Segrelles]] en 1954.
*'''Antic convent [[Sant Vicent Ferrer]]'''. Erigit per orde del [[Sant Joan de Ribera|patriarca Ribera]] en [[1590]]. Ha sofrit varies reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la Guàrdia Civil fins a asil. Ha sigut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.
*'''Antic convent [[Sant Vicent Ferrer]]'''. Erigit per orde del [[Sant Joan de Ribera|patriarca Ribera]] en [[1590]]. Ha sofrit varies reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la [[Guàrdia Civil]] fins a asil. Ha sigut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.
== Festes locals ==
== Festes locals ==
*'''[[Falles]]''' (19 de Març), com atres localitats valencianes celebren [[Sant Josep]].
*'''[[Falles]]''' (19 de Març), com atres localitats valencianes celebren [[Sant Josep]].
*'''La [[Semana Santa]]''', en Abril ab les seues confraries inundant la ciutat.
*'''La [[Semana Santa]]''', en Abril en les seues confraries inundant la ciutat.
*'''Fira de [[Sant Onofre]]''', del 1 al 12 de juny, fira dedicada a [[Sant Onofre]], patró de la ciutat.
*'''Fira de [[Sant Onofre]]''', del 1 al 12 de juny, fira dedicada a [[Sant Onofre]], patró de la ciutat.
*'''[[Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí]] (''Mare de Deu de la Salut)'''''. La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha sigut objecte d¡estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en [[Image:algemesi05.jpg|thumbnail|250px|right|Vista de la peculiar (es quadrada) [[plaça de bous]] d'Algemesí]]la "''processoneta''". Les danses dels "''Bastonets''", la "Carchofa" els "''Arquets''", "els Boleros o Llauradors"(www.llauradores.com)[http://www.llauradores.com]''", les "''Pastoretes''", els "''Tornejants''" i, sobre tot, la "''[[Moixaranga]]''" (Castells humans i balls).
*'''[[Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí]] (''Mare de Deu de la Salut)'''''. La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha sigut objecte d'estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en [[Image:algemesi05.jpg|thumbnail|250px|right|Vista de la peculiar (es quadrada) [[plaça de bous]] d'Algemesí]] la ''processoneta''. Les danses dels ''Bastonets'', la ''Carchofa'', els ''Arquets'', ''els Boleros o Llauradors'' (www.llauradores.com)[http://www.llauradores.com]'', les ''Pastoretes'', els ''Tornejants'' i, sobre tot, la ''[[Moixaranga]]'' (Castells humans i balls).
*'''[[Semana Taurina d'Algemesí]]'''. Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia ab l'actuació de dos toreros de renom mundial.
*'''[[Semana Taurina d'Algemesí]]'''. Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia en l'actuació de dos toreros de renom mundial.
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
En l'apartat gastronòmic destaquen, com en tota la Ribera, els arrossos. Es de destacar també en dolços "els rollets d'anís", "les fogassetes" (son un tipo de galletes mijanes d'anís),"coca fina", "[[coca cristiana]]", "coca bova", "torró de panets" torró de gat, "rollet de carabassa"...i en salat cap nomenar "la coca en sal"(un tipo una coca de pa ab oli i sal), "les coquetes de cacau", "els migets", "les rosquilletes"...entre atres.
En l'apartat gastronòmic destaquen, com en tota la Ribera, els arrossos. És de destacar també en dolços ''els rollets d'anís'', ''les fogassetes'' (son un tipo de galletes mijanes d'anís),''coca fina'', ''[[coca cristiana]]'', ''coca bova'', ''torró de panets'' o torró de gat, ''rollet de carabassa''...i en salat cap nomenar ''la coca en sal'' (un tipo una coca de pa en oli i sal), ''les coquetes de cacau'', ''els migets'', ''les rosquilletes''...entre atres.
Ademés en la semana de bous que se celebra les dos últimes semanes de setembre, es popular "el colpet", es una beguda un poc més gran que un chupito, composta per Vodca, Granadina i Tònica, que se pren tapada ab una torcaboca i plegant-li al got 3 colps ans de pendre-lo.
Ademés en la semana de bous que se celebra les dos últimes semanes de setembre, és popular ''el colpet'', és una beguda un poc més gran que un chupito, composta per Vodca, Granadina i Tònica, que se pren tapada en una torcaboca i plegant-li al got 3 colps abans de pendre-lo.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.algemesi.es Pàgina web de l'Ajuntament]
*[http://www.algemesi.es Pàgina web de l'Ajuntament]
*[http://www.museuvalenciadelafesta.com Pàgina web de "El Museu de la Festa"]
*[http://www.museuvalenciadelafesta.com Pàgina web d'''El Museu de la Festa'']
*[http://www.pelechano.com/sma/ Pàgina web de la Societat Musical d'Algemesí]
*[http://www.pelechano.com/sma/ Pàgina web de la Societat Musical d'Algemesí]
*[http://www.muixeranga.net Pàgina web de "La Moixaranga"]
*[http://www.muixeranga.net Pàgina web de ''La Moixaranga'']
*[http://www.novamuixeranga.com Pàgina web de "La Nova Moixaranga"]
*[http://www.novamuixeranga.com Pàgina web de ''La Nova Moixaranga'']
*[http://www.setmanadebous.com Semana de bous d'Algemesí]
*[http://www.setmanadebous.com Semana de bous d'Algemesí]
*[http://sketchup.google.com/3dwarehouse/details?mid=c18ee4cd0b688b9efcb884512384c642&prevstart=0 Modelo 3D Basílica de Sant Jaume Apòstol (Google Earth)]
*[http://sketchup.google.com/3dwarehouse/details?mid=c18ee4cd0b688b9efcb884512384c642&prevstart=0 Modelo 3D Basílica de Sant Jaume Apòstol (Google Earth)]
El riu Magre, afluent del Xúquer, abraça el casc urbà i confluïx en aquell dins del terme, en el parage natural municipal de la Chopera, l'únic parc natural pertanyent a Algemesí, ya que el resto del terme és una enorme estora verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, albercoquers, etc. En l'extrem nordest del terme municipal, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del samaruc (chicotet peix autòcton valencià), superfície de 11.800 m² que abans s'utilisava per al cultiu de l'arròs i ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l'Albufera, se dedica a la recuperació d'esta espècie que se troba en perill d'extinció. També se treballa en flora i fauna autòctona que necessita protecció com per eixemple el fartet, el mossegadoret, el pechinot, la gamba camaró, la gamba gavacha, etc.
El clima és clima mediterràneu; estius calorosos en temperatures que oscilen entre 30º i 38º, en tormentes estivals a finals d'agost, hiverns suaus que varien entre 14º i 4º, en primavera d'hivern pluges intenses típicament dites "gotes fredes".
De fundació islàmica com alqueria, el seu topònim té com significat lloc solejat ya que és dels pocs pobles de la zona, en el que no hi ha ninguna montanya prop que li lleve llum solar. Poblat en cristians nous després de la seua conquista pel rei Jaume I d'Aragó i la seua primera cita és en el Llibre del Repartiment, en 1243. Formà part del municipi d'Alzira, fins a que en 1473 obtingué l'independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. En 1574, Felip II d'Espanya li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, després de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. En 1608, se li concedix el títul de Vila Real, s'introduïx el sistema d'insaculació per a proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi real de cogovernar en Alzira la Sequia Real del Xúquer i, el 12 de novembre, el rei li concedix la celebració de fira anual durant vint dies.
L'expulsió dels moriscs i la compra de Cotes, feren que el segle XVII fora de fort endeutament per a Algemesí. En les Corts Valencianes de 1626, el Braç Real demanà la revisió dels llímits d'Algemesí, degut als pleits que tenien des de la seua segregació d'Alzira. La vila d'Algemesí demanà l'aument de salari del justiciat, del seu assessor i del mustassaf.
Administració
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Sequia Real del Xúquer introduí el cultiu de la morera i l'arròs que donaren una bona espenta al creiximent de la vila. Les terres dedicades al cultiu aumenten, sobre tot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i atres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i atres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels cítrics ha anant guanyant terreny al de l'arròs.
En les últimes décades l'indústria s'ha desenrollat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atres a numeroses empreses de tota la regió, fomentant així, el desenroll econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a us industrial. Algemesí és, després d'Alzira, la ciutat en més número d'empreses de la comarca de la Ribera Alta.
En l'actualitat s'està construint un nou parc industrial que destinarà 350.000 m² exclusivament a empreses agrícoles
Monuments
Parròquia de Sant Pio X. Regentada pels pares Escolapis.
Iglésia del Apòstol Sant Jaume. Construïda de 1550 a 1582 per Doménec Gamieta en colaboració en Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del XVIII (1789) i recoberta modernament (1890 i 1927). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferencia del resto d'iglésies en que al entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc on se personifica la presencia de Deu i des d'on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí retallar un tros de l'iglésia, just on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa paisages de la vida de l'apòstol Sant Jaume. Fon realisat per Francisco Ribalta entre 1603 i 1610 i completat per José Segrelles en 1954.
Antic convent Sant Vicent Ferrer. Erigit per orde del patriarca Ribera en 1590. Ha sofrit varies reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la Guàrdia Civil fins a asil. Ha sigut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.
Festes locals
Falles (19 de Març), com atres localitats valencianes celebren Sant Josep.
La Semana Santa, en Abril en les seues confraries inundant la ciutat.
Fira de Sant Onofre, del 1 al 12 de juny, fira dedicada a Sant Onofre, patró de la ciutat.
Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí (Mare de Deu de la Salut). La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha sigut objecte d'estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en Vista de la peculiar (es quadrada) plaça de bous d'Algemesí la processoneta. Les danses dels Bastonets, la Carchofa, els Arquets, els Boleros o Llauradors (www.llauradores.com)[1], les Pastoretes, els Tornejants i, sobre tot, la Moixaranga (Castells humans i balls).
Semana Taurina d'Algemesí. Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia en l'actuació de dos toreros de renom mundial.
Gastronomia
En l'apartat gastronòmic destaquen, com en tota la Ribera, els arrossos. És de destacar també en dolços els rollets d'anís, les fogassetes (son un tipo de galletes mijanes d'anís),coca fina, coca cristiana, coca bova, torró de panets o torró de gat, rollet de carabassa...i en salat cap nomenar la coca en sal (un tipo una coca de pa en oli i sal), les coquetes de cacau, els migets, les rosquilletes...entre atres.
Ademés en la semana de bous que se celebra les dos últimes semanes de setembre, és popular el colpet, és una beguda un poc més gran que un chupito, composta per Vodca, Granadina i Tònica, que se pren tapada en una torcaboca i plegant-li al got 3 colps abans de pendre-lo.
Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Algemesí de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
