Diferència entre les revisions de "Italià" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

== Gramàtica ==

[[Image:Extensio del italia en europa.png|thumb|right|200px|Extensió del italià en [[Europa]].]]

La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, la espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertenència a la família de les llengües romances.

Llínea 28:

Llínea 29:

femenino en -e, plural en -i: luce, luci

Són invariables en italià els sustantius que terminen en vocal acentuà (la virtù / le virtù - la virtut /les virtuts), els sustantius (casi tots d'orige extranger) que terinen en consonant (il bar / i bar - el bar /els bars), els sustantius que terminen en -i no acentuà (il bikini /i bikini, la crisi /le crisi - el bikini /els bikinis, la crisis /les crisis), i molts atres sustantius.

Els sutantius que terminen en -asolen ser femenins, mentres que els acabats en -o solen ser masculins, i els que finalisen en -e poden ser masculins o femenins. El plural se forma en -e quan la paraula acava en -a o en -i quan la paraula termina en -o o -e. Existixen, en canvi, multitut de excepcions qeu deriven dels térmens llatins, per eixemple: lano i el seu plural le mani, abdós femenins. Hi ha un grup prou numerós de paraules, en sa majoria referents a parts del cos humà, qeu en singular temrinen en -o i són de gènere masculí, mentres que en plural acaven en -a i passen a ser de gènere femení, per eixemple, il braccio-le braccia (braç-braços) o l'uovo-le uova (ou-ous). Originalment estos vocables tenien gènere neutre en llatí, brachium-brachia i ovum-ova.

== Pronoms personals ==

{| class="wikitable"

|-

| bgcolor="#eeeeee" |

!Singular !!Plural

|-

| bgcolor="#eeeeee" | 1a persona

| '''io''' - yo || '''noi''' - mosatros/nosatros

|-

| bgcolor="#eeeeee" | 2a persona (Informal)

| '''tu''' - tu || '''voi''' - vosatros

|-

| bgcolor="#eeeeee" | 2a persona (Cortesia)

| '''lei''' - vosté (molt formal)|| ----------

|-

| bgcolor="#eeeeee" | 3a persona (Literaria)

| '''egli''' - ell (animat) '''esso''' - ell (inanimat) '''ella''' - ella (animada) '''essa''' - ella (inanimada) || '''essi''' - ells '''esse''' - elles

|-

| bgcolor="#eeeeee" | 3a persona (Usual)

| '''lui''' - ell '''lei''' - ella || '''loro''' - ells/es

|}

== Dialectologia ==

El italià és de facte una llengua prou fragmentà en dialectes, o pseudodialectes, ya que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant.

El dialecte base del italià és el [[Toscà]]. Dialectes propencs serien: Emilià, romanyolo, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns incluixen el venecià o véneto, si be esta última inclusió es molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats del estándar toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicilia]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabres i sicilià.

Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntaes del estándar toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (siguent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics).

== Sistema d’escritura ==

El italià utiliza 21 lletres del alfabet llatí. En efecte, les lletres ‘’k, j, w, x’’ i ‘’y’’ s’empleen únicament en paraules d’orige extranger o variants grafiques d’escritura d’ús cada vegà més comú en la comunicación escrita en internet i els mensajes instatntaneus en telèfons mòbils. Al igual que el francés, el italià ocupa el grup consonantic ‘’gn’’, per a representar el so de la ‘’ny’’ valenciana. En el cas de la lletra ‘’h’’, ninguna paraula italiana en eixa lletra, exceptuant les formes conjugaes en present del vep avere (tindre).

El italià utiliza sols un accent en la seua escritura (`), el qual sempre recau en la última sílaba.

[[Categoria:Idiomes]]

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 == Gramàtica ==
+[[Image:Extensio del italia en europa.png|thumb|right|200px|Extensió del italià en [[Europa]].]]
 La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, la espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertenència a la família de les llengües romances.
@@ Llínea 28: / Llínea 29: @@
 femenino en -e, plural en -i: luce, luci
+Són invariables en italià els sustantius que terminen en vocal acentuà (la virtù / le virtù - la virtut /les virtuts), els sustantius (casi tots d'orige extranger) que terinen en consonant (il bar / i bar - el bar /els bars), els sustantius que terminen en -i no acentuà (il bikini /i bikini, la crisi /le crisi - el bikini /els bikinis, la crisis /les crisis), i molts atres sustantius.
+Els sutantius que terminen en -asolen ser femenins, mentres que els acabats en -o solen ser masculins, i els que finalisen en -e poden ser masculins o femenins. El plural se forma en -e quan la paraula acava en -a o en -i quan la paraula termina en -o o -e. Existixen, en canvi, multitut de excepcions qeu deriven dels térmens llatins, per eixemple: lano i el seu plural le mani, abdós femenins. Hi ha un grup prou numerós de paraules, en sa majoria referents a parts del cos humà, qeu en singular temrinen en -o i són de gènere masculí, mentres que en plural acaven en -a i passen a ser de gènere femení, per eixemple, il braccio-le braccia (braç-braços) o l'uovo-le uova (ou-ous). Originalment estos vocables tenien gènere neutre en llatí, brachium-brachia i ovum-ova.
+== Pronoms personals ==
+{| class="wikitable"
+|-
+| bgcolor="#eeeeee" |
+!Singular !!Plural
+|-
+| bgcolor="#eeeeee" | 1<sup>a</sup> persona
+| '''io''' - yo || '''noi''' - mosatros/nosatros
+|-
+| bgcolor="#eeeeee" | 2<sup>a</sup> persona (Informal)
+| '''tu''' - tu || '''voi''' - vosatros
+|-
+| bgcolor="#eeeeee" | 2<sup>a</sup> persona (Cortesia)
+| '''lei''' - vosté (molt formal)|| ----------
+|-
+| bgcolor="#eeeeee" | 3<sup>a</sup> persona (Literaria)
+| '''egli''' - ell (animat)<br />'''esso''' - ell (inanimat)<br />'''ella''' - ella (animada)<br />'''essa''' - ella (inanimada)  || '''essi''' - ells<br />'''esse''' - elles
+|-
+| bgcolor="#eeeeee" | 3<sup>a</sup> persona (Usual)
+| '''lui''' - ell<br />'''lei''' - ella  || '''loro''' - ells/es
+|}
+== Dialectologia ==
+El italià és de facte una llengua prou fragmentà en dialectes, o pseudodialectes, ya que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant.
+El dialecte base del italià és el [[Toscà]]. Dialectes  propencs serien: Emilià, romanyolo, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns incluixen el venecià o véneto, si be esta última inclusió es molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats del estándar toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicilia]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabres i sicilià.
+Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntaes del estándar toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (siguent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics).
+== Sistema d’escritura ==
+El italià utiliza 21 lletres del alfabet llatí. En efecte, les lletres ‘’k, j, w, x’’ i ‘’y’’ s’empleen únicament en paraules d’orige extranger o variants grafiques d’escritura d’ús cada vegà més comú en la comunicación escrita en internet i els mensajes instatntaneus en telèfons mòbils. Al igual que el francés, el italià ocupa el grup consonantic ‘’gn’’, per a representar el so de la ‘’ny’’ valenciana. En el cas de la lletra ‘’h’’, ninguna paraula italiana en eixa lletra, exceptuant les formes conjugaes en present del vep avere (tindre).
+El italià utiliza sols un accent en la seua escritura (`), el qual sempre recau en la última sílaba.
 [[Categoria:Idiomes]]