Diferència entre les revisions de "Suràfrica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 68:

Els Bòers es resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.

~~Després~~ de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]] i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades despuix de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de l'any [[1910]], just deu anys despuix de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major despuix de la guerra.

Despuix de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]] i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades despuix de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de l'any [[1910]], just deu anys despuix de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major despuix de la guerra.

En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants:

@@ Llínea 68: / Llínea 68: @@
 Els Bòers es  resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.
-Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]]  i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades despuix de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de l'any [[1910]], just deu anys despuix de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major despuix de la guerra.
+Despuix de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]]  i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades despuix de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de l'any [[1910]], just deu anys despuix de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major despuix de la guerra.
 En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants: