Diferència entre les revisions de "Civilisació micènica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

== Història del descobriment ==

[[Archiu:Homeric greece.png|thumb|esquerra|200px|Grècia homèrica]]

Esta civilisació fon descoberta a finals del [[sigle XIX]] per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions en [[Micenes]] ([[1874]]) i [[Tirint]] ([[1886]]). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màixquera que va nomenar-la ~~«màscara~~ de [[Agamèmnon]]». Igualment nomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans|Arthur Evans]], al principi del [[sigle XX]], perqué el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.

Esta civilisació fon descoberta a finals del [[sigle XIX]] per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions en [[Micenes]] ([[1874]]) i [[Tirint]] ([[1886]]). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màixquera que va nomenar-la «màixquera de [[Agamèmnon]]». Igualment nomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans|Arthur Evans]], al principi del [[sigle XX]], perqué el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.

[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], sigle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 == Història del descobriment ==
 [[Archiu:Homeric greece.png|thumb|esquerra|200px|Grècia homèrica]]
-Esta civilisació fon descoberta a finals del [[sigle XIX]] per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions en [[Micenes]] ([[1874]]) i [[Tirint]] ([[1886]]). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màixquera que va nomenar-la «màscara de [[Agamèmnon]]». Igualment nomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans|Arthur Evans]], al principi del [[sigle XX]], perqué el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.
+Esta civilisació fon descoberta a finals del [[sigle XIX]] per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions en [[Micenes]] ([[1874]]) i [[Tirint]] ([[1886]]). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màixquera que va nomenar-la «màixquera de [[Agamèmnon]]». Igualment nomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans|Arthur Evans]], al principi del [[sigle XX]], perqué el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament.
 [[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], sigle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]]