L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Bohílgues"

← Edició anteriorEdició següent →
desferSilla Blava (Discussió | contribucions)
2519 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
El '''riu Bohílgues''' es un afluent del riu [[Túria]]. El seu curs discorre per els termes municipals de [[Vallanca]] i [[Ademús]], lloc este últim on aboca les seues aigües al [[Túria]]. Se troba en la comarca valenciana del [[Racó d'Ademús]]. També es conegut ab el nom de Vallanca.
<div style="line-height: 1em;">
   
<!-- ficha riu -->{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
El riu Bohílgues i el riu [[Ebrón]] constituïxen els dos principals afluents del riu [[Túria]] en la comarca del Racó. No obstant, el Bohigues es l'únic que naix i mor en la mateixa comarca. Es també l'únic que presenta un cabal anual més o menys constant, ya que els atres afluents -excepte el citat [[Ebrón]]- solen ser rambles i barrancs ab règims secs en estiu.
|- align=center style="vertical-align: top;"
|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2"| '''Bohílgues'''
|-
| align=center colspan="2"|
{| style="background: none;"
|- align=center
| [[Image: Molinos_del_BohADlgues-Vallanca.jpg|thumb|right|250px|Molins en el barranc del riu Bohílgues al seu pas pel terme de [[Vallanca]].]]
|}
----
|- style="vertical-align: top;"
| Llongitut:
| n/d
|- style="vertical-align: top;"
| Altura del naiximent: 
| n/d
|- style="vertical-align: top;"
| Cabal mig: 
| n/d
|- style="vertical-align: top;"
| Superfície conca: 
| n/d
|- style="vertical-align: top;"
| Conca hidrogràfica:  
| [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]]
|- style="vertical-align: top;"
| Països que travessa:
| [[Espanya]]
|- style="vertical-align: top;"
| Desembocadura:
| [[Ademús]]
|- style="vertical-align: top;"
| Ample desembocadura:
| n/d
|}</div>


A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta ab cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el segle XVIII els califica de monstruosos, per el seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per al establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant es la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.
<noinclude>


Pero si per alguna cosa destaca esta zona fluvial es per la seua excepcional conservació del hàbitat natural. Les vores del riu Bohílgues presenten un interessant i variat palmito de flora i fauna autòctona, ab una exuberant vegetació de ribera, esguitada de ''pozas'' i cascades. En l'actualitat, el curs del Bohílgues constituïx una microreserva natural de flora protegida. El seu interés natural el fa especialment adequat per a la realisació de amenes rutes senderistes: el curs del riu Bohílgues coincidix ab part del PR-V 131.6 o Ruta del Bohílgues i del Val.
El '''riu Bohílgues''' és un afluent del riu [[Túria]]. El seu curs discorre pels termes municipals de [[Vallanca]] i [[Ademús]], lloc este últim on aboca les seues aigües al [[Túria]]. Se troba en la comarca valenciana del [[Racó d'Ademús]]. També és conegut en el nom de Vallanca.
 
== Topografia ==
El riu Bohílgues i el riu [[Ebrón]] constituïxen els dos principals afluents del riu [[Túria]] en la comarca del Racó. No obstant, el Bohigues és l'únic que naix i mor en la mateixa comarca. És també l'únic que presenta un cabal anual més o menys constant, ya que els atres afluents -excepte el citat [[Ebrón]]- solen ser rambles i barrancs en règims secs en estiu.
 
== Paisage i patrimoni ==
A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic [[Cavanilles]] en el segle XVIII els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'[[Ademús]]. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del ''Tío Juan Manzano'' i l'Assut.
A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de ''San Juan de las Veguillas'', en les rodalies de [[Vallanca]], pero encara en terme d'Ademús. L'[[Ermita de Nostra Senyora del Rosel (Ademús)|ermita de Nostra Senyora del Rosel]] se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.<ref><small>Fuente: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0</ref>
 
== Microreserva Natural del Bohílgues ==
Pero si per alguna cosa destaca esta zona fluvial és per la seua excepcional conservació de l'hàbitat natural. Les vores del riu Bohílgues presenten un interessant i variat palmito de flora i fauna autòctona, en una exuberant vegetació de ribera, esguitada de ''pozas'' i cascades. En l'actualitat, el curs del Bohílgues constituïx una microreserva natural de flora protegida. El seu interés natural el fa especialment adequat per a la realisació d'amenes rutes senderistes: el curs del riu Bohílgues coincidix en part del PR-V 131.6 o Ruta del Bohílgues i del Val.


== Referències ==
== Referències ==
* {{Traduït de|es|Bohílgues}}
{{Traduït de|es|Bohílgues}}


[[Categoria:Afluents del Túria]]
[[Categoria:Afluents del Túria]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Bohílgues»