Diferència entre les revisions de "Ravenna"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Basílica de Sant Vitale, en Ravenna '''Ravenna''' és una ciutat d' Italia, situada en la regió d'Emília-Rom…» |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Ravenna''' és una ciutat d' [[Italia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna. | '''Ravenna''' és una ciutat d' [[Italia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna. | ||
Segons el cens de l'any 2018, conta en unba població de 159.115 habitants. | Segons el cens de l'any [[2018]], conta en unba població de 159.115 habitants. | ||
En l'any [[1996]], els seus monuments paleocristians foren declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]]. | En l'any [[1996]], els seus monuments paleocristians foren declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres. | Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres. | ||
El bisbat i més tart | El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] però probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]]. | ||
L'emperador Flavi Honori va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] | L'[[emperador]] [[Flavi Honori]] va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors. | ||
En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu. | En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]]. | En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]]. | ||
En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] | En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment fon el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
