Diferència entre les revisions de "Concepció Aleixandre"

mSense resum d'edició
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Concepció Aleixandre Ballester
| nom = Concepció Aleixandre Ballester
| image = [[File:1904-01-23, Blanco y Negro, Concepción Aleixandre, Alviach (cropped).jpg|thumb]]
| image = [[File:1904-01-23, Blanco y Negro, Concepción Aleixandre, Alviach (cropped).jpg|250px]]
| peu =  
| peu =  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 18: Llínea 18:
A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en l'any [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.​
A finals del [[sigle XIX]] en la Facultat de Medicina de l'[[Universitat de Valéncia]] hi hauria uns cinccents estudiants, entre els que es trobaven solament tres dònes: les valencianes Concepció Aleixandre i [[Manuela Solís]], graduades en l'any [[1889]], i la murciana Sinesia Pujalte Martínez, que abandonà els seus estudis en quint de carrera.​


Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes.​ Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina.
Estos tres casos foren excepcionals, ya que per a l'accés a l'educació superior en igualtat de condicions per a dònes i varons caldria esperar fins a l'any [[1910]] quan una orde real firmada pel rei [[Alfons XIII]] va permetre l'accés a les universitats espanyoles sense restriccions per a les dònes.​ Aleixandre, que ya contava en el grau de mestra des de l'any [[1883]], dedicaria la seua vida professional a la medicina.


== Científica ==
== Científica ==


Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular. La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)|matriu]].​ (OEPM, Patent 47109).​ Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920). El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en l'any [[[[1907]]]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz ([[1923]])​ i d'higiene social ([[1927]]), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit.  
Concepció Aleixandre és considerada una científica especialista en ginecologia de renom que publicaria els seus treballs científics en regularitat en la prensa mèdica espanyola i fon meja titular en l'Hospital de la Princesa de [[Madrit]] i com a meja de la Beneficència Provincial de la Casa de Maternitat i Inclusa, ademés de mantindre una consulta popular.  
 
La seua dedicació a l'investigació li va permetre en l'any [[1910]] patentar instruments ginecològics, uns sistemes per a corregir el descens de la [[Matriu (biologia)|matriu]].​ (OEPM, Patent 47109).​  
 
Va realisar una tasca important de divulgació acostant l'educació sobre l'higiene especialment a les dònes. Va gestionar la secció dedicada a "salut de dònes" en la revista ''La Medicina Social Española'' (1916-1920).  
 
El seu activisme va incloure donar conferències i mítins, una d'elles pronunciada en l'Unió Iberoamericana de Madrit en l'any [[[[1907]]]]. Va pronunciar mítins en campanyes sanitàries, junt a oradors com [[Azorín]], Navarro Fernández, Alonso Muñoyerro i Antonio López Muñoz ([[1923]])​ i d'higiene social ([[1927]]), es va ocupar al mateix temps d'atres tasques formatives desenrollades en el Centre Popular Iberoamericà de Madrit.  


== Organisacions científiques ==
== Organisacions científiques ==
Llínea 77: Llínea 83:
== Reconeiximents ==
== Reconeiximents ==


En l'any [[2001]], Concepció Aleixandre fon una de les dònes seleccionades en l'Exposició "100 dònes del sigle XX" que varen obrir camí a l'igualtat en el sigle XXI.​  
En l'any [[2001]], Concepció Aleixandre fon una de les dònes seleccionades en l'Exposició "100 dònes del sigle XX" que varen obrir camí a l'igualtat en el [[sigle XXI]].​  


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==